Notícia
Què hauria de fer la Unió Europea per la seva ciutadania i encara no fa?
Conferència-Debat mixta, telemàtica i presencial al Casal amb l'Eurodiputat per ERC al Parlament Europeu Jordi Solé i Ferrando.
A la ponència ha destacat:
La gran rellevància encara que no ho sembli de tot el que efectua la Unió Europea i la seva influència.
L'enorme distància entre les institucions i la ciutadania.
La singularitat de la seva estructura, única al món, però molt allunyada de la ciutadania i lenta, cosa que la porta a trigar massa a aplicar el que s'aprova ja que es parla de períodes de 4 o 5 anys per la necessitat que els estats ho incorporin.
L'èxit de la gestió de la pandèmia, on ha demostrat la seva utilitat tot i els inicis poc afortunats, gràcies a l'eficàcia en la contractació de les vacunes per aconseguir que l'espai europeu sigui el més vacunat.
Els seus recursos per ajudar amb l'endeutament a pal·liar la crisi sanitària, cosa que abans de la pandèmia semblava impossible.
També ens ha explicat en què consistirà l'exercici participatiu que representarà la "Conferència sobre el futur d'Europa" en què es consultarà com volem que sigui la UE. Es tracta d'un exercici pensat per a una millor participació allunyant-se d’allò que ha passat amb la fallida Constitució feta més pels estats i que no va triomfar per la negativa de França i Països Baixos.
Aquesta conferència té vocació d'arribar a tota la ciutadania per poder escoltar-la per determinar com volem que es desenvolupi, estableix diferents formes de participació: es destaca la pàgina web https://futureu.europa.eu/?locale=es on es podran fer aportacions i suggerències en diferents àmbits, també amb l'elecció aleatòria de diversos ciutadans perquè indiquin que volen que es faci, o amb el Plenari amb eurodiputats i parlamentaris estatals que han d'establir les conclusions de les propostes.
Destaca el gran desconeixement de la ciutadania sobre aquesta iniciativa així com de l'existència del debat i anima tothom a participar-hi.
També ens ha parlat de la feina començada per ERC i al grup en el qual està adscrit, Verds/ALE, per establir que hauria de millorar-se a la UE en diversos àmbits destacant els 5 punts següents:
-Àmbit de la Democràcia. Entenem que hauria de ser més forta donat que sol inhibir-se de determinats conflictes com el català amb l'establiment d'un mecanisme europeu de claredat. Seria bo que s'implantés tot i reconèixer que per a la UE és un tema espinós.
En aquest sentit ha aclarit que no es demana que diguin si podem ser independents o no, això ho decidiríem nosaltres, el que la UE hauria de defensar són els drets fonamentals com el de l'autodeterminació, per això considerem que la Carta de Drets Fonamentals de la UE hauria de ser vinculant a tots els estats membres.
També entenem que cal coherència en la seva forma d'actuar atès que solen criticar allò que passa lluny però miren cap un altre costat amb allò que passa dins amb una clara doble vara de mesurar.
En aquest àmbit també destaca la idea de demanar canvis en el funcionament de les institucions de la UE, sent factible que es puguin proposar noves lleis amb la possibilitat d'implantació d'iniciativa legislativa.
-Àmbit de l'Europa de la Diversitat. Per a la protecció de la cultura o llengua com a riqueses de la UE.
-Àmbit de l'Europa Solidària interna i externa. Si la UE es va crear per una lliure circulació de mercaderies i persones i moneda única, entenem que en l'àmbit intern s'hauria de complementar amb la implantació d'una política fiscal que no afavorís l'existència de paradisos fiscals, mitjançant la creació de regles comuns que no permetessin les polítiques deslleials que encara existeixen, proposant establir uns mínims en la fiscalitat de tota la UE.
També s’hauria de promocionar la igualtat salarial de gènere acabant amb l'actual bretxa salarial.
En l'àmbit extern s’hauria de regular millor la immigració i l'asil amb polítiques adequades que vagin més enllà de buscar una solució com la de pagar a Turquia perquè els refugiats no puguin entrar o de demanar als afganesos que no vinguin.
-Àmbit de Lideratge contra el canvi climàtic. En aquest sentit Europa és líder mundial en esforços per aturar el canvi climàtic però cal fomentar més les energies renovables i el reciclatge. No es tracta d'una opció sinó d'una urgència. Els informes cada vegada alerten més que no anem bé i hem de redoblar esforços.
La transició ecològica tindrà uns costos econòmics però és necessària i ha de ser justa perquè ningú quedi enrere.
-Àmbit d'Europa al món. La presència de la UE ha de millorar, ja va tard i la seva influència és secundària. Volem que tingui un pes i una sola veu atès que és una potència, tot i que perd força, gaudeix d'un gran poder econòmic però no polític i hauria d'avançar en aquest sector i mostrar un model de govern basat en els drets humans.
En el debat posterior s'ha comentat el següent en resposta a diverses preguntes:
A la UE no van agradar en general els cops de porra de la policia espanyola l'1-O, però tampoc va donar una resposta contundent condemnant la violència de l'estat espanyol. D'altra banda tampoc li va agradar la declaració d'independència de l'27-O atès que no deixa de ser un societat d'estats que es protegeixen; afirma que han après que si volen conèixer el problema han d'escoltar les dues parts i no creure que es tracta d'un problema intern de ràpida solució. Això ho han pogut comprovar a la UE al veure que l’independentisme guanya sempre de forma persistent les eleccions a Catalunya raó per la qual ja entenen que no s'han de refiar de la versió espanyola; destaca que allí es valora que ERC assumeixi el risc d'establir una via de diàleg amb l'Estat.
L'existència de la percepció que els estats membres defensen la seva autonomia fa que el projecte europeu sembli molt difús i més amb les actuals diferències entre els blocs oriental i occidental.
Les directives europees són vinculants i els incompliments comporten multes i Espanya és un dels països més sancionats.
El Programa Erasmus no està en perill malgrat el Brexit i la negativa dels britànics a continuar-hi; es destaca l'existència d'un altre projecte d'estudis denominat ALMA per als professionals.
Respecte a la incògnita de si la victòria de l'SPD a Alemanya pot canviar la política de la UE, afirma que primer s’haurà de veure si aconsegueix formar govern destacant que és qui més opcions té. En aquest sentit sembla que podria haver-hi un canvi atès que Angela Merkel en el seu mandat es va caracteritzar per evitar els problemes i no significar-se gaire. D'altra banda l'eix franco-alemany podria funcionar amb més sintonia.
En relació a què podria aportar una Catalunya independent a la UE, destaca que representem una societat inclusiva i cohesionada defensora de la diversitat amb un alt grau d'integració, que a més és referent en l'àmbit de la recerca digital i amb un gran talent industrial . No obstant això afirma que hem de millorar en transició energètica i renovable.
Opina també que la Presidència de la Comissió Europea hauria de ser escollida per la ciutadania, subratllant que no seria complicat afegir una altra urna en les eleccions al Parlament Europeu amb els candidats.
En relació al finançament, la UE obté la majoria de recursos de les transferències dels estats i creu que s'hauria de desvincular d’ells amb emissió de deute o amb la implantació de determinats impostos o taxes per no dependre tant d'unes nacions que podrien deixar de realitzar-les.
S'ha comentat també el canvi que s'ha produït a Dinamarca amb el tema de la supressió dels asils polítics. No s'entén que una nació amb un govern socialdemòcrata hagi realitzat un gir tan radical.
El poc probable i gairebé un fet inviable que la UE camini cap a un model similar al dels EUA perquè és molt minoritària aquesta opció.
Sobre les agressions policials patides a Catalunya l'1-O, ha manifestat que això no va propiciar cap sanció econòmica com tampoc condemna política i estem a l'espera de veure què passa amb la justícia europea.
En relació a la immigració i política exterior diu que són els estats els que provoquen la política que es fa destacant que hauria de ser una qüestió de més interès.
En relació a la independència de Catalunya a la UE creuen que s'hauria de resoldre amb el diàleg i un canvi constitucional.
La repressió espanyola no va agradar i l'alliberament dels presos polítics va fer baixar la tensió. Més enllà d’això, Catalunya, més que aliats, disposa de simpaties dins la UE. En la seva opinió l'estratègia ha de passar per seguir persistint sense defallir.
A la ponència ha destacat:
La gran rellevància encara que no ho sembli de tot el que efectua la Unió Europea i la seva influència.
L'enorme distància entre les institucions i la ciutadania.
La singularitat de la seva estructura, única al món, però molt allunyada de la ciutadania i lenta, cosa que la porta a trigar massa a aplicar el que s'aprova ja que es parla de períodes de 4 o 5 anys per la necessitat que els estats ho incorporin.
L'èxit de la gestió de la pandèmia, on ha demostrat la seva utilitat tot i els inicis poc afortunats, gràcies a l'eficàcia en la contractació de les vacunes per aconseguir que l'espai europeu sigui el més vacunat.
Els seus recursos per ajudar amb l'endeutament a pal·liar la crisi sanitària, cosa que abans de la pandèmia semblava impossible.
També ens ha explicat en què consistirà l'exercici participatiu que representarà la "Conferència sobre el futur d'Europa" en què es consultarà com volem que sigui la UE. Es tracta d'un exercici pensat per a una millor participació allunyant-se d’allò que ha passat amb la fallida Constitució feta més pels estats i que no va triomfar per la negativa de França i Països Baixos.
Aquesta conferència té vocació d'arribar a tota la ciutadania per poder escoltar-la per determinar com volem que es desenvolupi, estableix diferents formes de participació: es destaca la pàgina web https://futureu.europa.eu/?locale=es on es podran fer aportacions i suggerències en diferents àmbits, també amb l'elecció aleatòria de diversos ciutadans perquè indiquin que volen que es faci, o amb el Plenari amb eurodiputats i parlamentaris estatals que han d'establir les conclusions de les propostes.
Destaca el gran desconeixement de la ciutadania sobre aquesta iniciativa així com de l'existència del debat i anima tothom a participar-hi.
També ens ha parlat de la feina començada per ERC i al grup en el qual està adscrit, Verds/ALE, per establir que hauria de millorar-se a la UE en diversos àmbits destacant els 5 punts següents:
-Àmbit de la Democràcia. Entenem que hauria de ser més forta donat que sol inhibir-se de determinats conflictes com el català amb l'establiment d'un mecanisme europeu de claredat. Seria bo que s'implantés tot i reconèixer que per a la UE és un tema espinós.
En aquest sentit ha aclarit que no es demana que diguin si podem ser independents o no, això ho decidiríem nosaltres, el que la UE hauria de defensar són els drets fonamentals com el de l'autodeterminació, per això considerem que la Carta de Drets Fonamentals de la UE hauria de ser vinculant a tots els estats membres.
També entenem que cal coherència en la seva forma d'actuar atès que solen criticar allò que passa lluny però miren cap un altre costat amb allò que passa dins amb una clara doble vara de mesurar.
En aquest àmbit també destaca la idea de demanar canvis en el funcionament de les institucions de la UE, sent factible que es puguin proposar noves lleis amb la possibilitat d'implantació d'iniciativa legislativa.
-Àmbit de l'Europa de la Diversitat. Per a la protecció de la cultura o llengua com a riqueses de la UE.
-Àmbit de l'Europa Solidària interna i externa. Si la UE es va crear per una lliure circulació de mercaderies i persones i moneda única, entenem que en l'àmbit intern s'hauria de complementar amb la implantació d'una política fiscal que no afavorís l'existència de paradisos fiscals, mitjançant la creació de regles comuns que no permetessin les polítiques deslleials que encara existeixen, proposant establir uns mínims en la fiscalitat de tota la UE.
També s’hauria de promocionar la igualtat salarial de gènere acabant amb l'actual bretxa salarial.
En l'àmbit extern s’hauria de regular millor la immigració i l'asil amb polítiques adequades que vagin més enllà de buscar una solució com la de pagar a Turquia perquè els refugiats no puguin entrar o de demanar als afganesos que no vinguin.
-Àmbit de Lideratge contra el canvi climàtic. En aquest sentit Europa és líder mundial en esforços per aturar el canvi climàtic però cal fomentar més les energies renovables i el reciclatge. No es tracta d'una opció sinó d'una urgència. Els informes cada vegada alerten més que no anem bé i hem de redoblar esforços.
La transició ecològica tindrà uns costos econòmics però és necessària i ha de ser justa perquè ningú quedi enrere.
-Àmbit d'Europa al món. La presència de la UE ha de millorar, ja va tard i la seva influència és secundària. Volem que tingui un pes i una sola veu atès que és una potència, tot i que perd força, gaudeix d'un gran poder econòmic però no polític i hauria d'avançar en aquest sector i mostrar un model de govern basat en els drets humans.
En el debat posterior s'ha comentat el següent en resposta a diverses preguntes:
A la UE no van agradar en general els cops de porra de la policia espanyola l'1-O, però tampoc va donar una resposta contundent condemnant la violència de l'estat espanyol. D'altra banda tampoc li va agradar la declaració d'independència de l'27-O atès que no deixa de ser un societat d'estats que es protegeixen; afirma que han après que si volen conèixer el problema han d'escoltar les dues parts i no creure que es tracta d'un problema intern de ràpida solució. Això ho han pogut comprovar a la UE al veure que l’independentisme guanya sempre de forma persistent les eleccions a Catalunya raó per la qual ja entenen que no s'han de refiar de la versió espanyola; destaca que allí es valora que ERC assumeixi el risc d'establir una via de diàleg amb l'Estat.
L'existència de la percepció que els estats membres defensen la seva autonomia fa que el projecte europeu sembli molt difús i més amb les actuals diferències entre els blocs oriental i occidental.
Les directives europees són vinculants i els incompliments comporten multes i Espanya és un dels països més sancionats.
El Programa Erasmus no està en perill malgrat el Brexit i la negativa dels britànics a continuar-hi; es destaca l'existència d'un altre projecte d'estudis denominat ALMA per als professionals.
Respecte a la incògnita de si la victòria de l'SPD a Alemanya pot canviar la política de la UE, afirma que primer s’haurà de veure si aconsegueix formar govern destacant que és qui més opcions té. En aquest sentit sembla que podria haver-hi un canvi atès que Angela Merkel en el seu mandat es va caracteritzar per evitar els problemes i no significar-se gaire. D'altra banda l'eix franco-alemany podria funcionar amb més sintonia.
En relació a què podria aportar una Catalunya independent a la UE, destaca que representem una societat inclusiva i cohesionada defensora de la diversitat amb un alt grau d'integració, que a més és referent en l'àmbit de la recerca digital i amb un gran talent industrial . No obstant això afirma que hem de millorar en transició energètica i renovable.
Opina també que la Presidència de la Comissió Europea hauria de ser escollida per la ciutadania, subratllant que no seria complicat afegir una altra urna en les eleccions al Parlament Europeu amb els candidats.
En relació al finançament, la UE obté la majoria de recursos de les transferències dels estats i creu que s'hauria de desvincular d’ells amb emissió de deute o amb la implantació de determinats impostos o taxes per no dependre tant d'unes nacions que podrien deixar de realitzar-les.
S'ha comentat també el canvi que s'ha produït a Dinamarca amb el tema de la supressió dels asils polítics. No s'entén que una nació amb un govern socialdemòcrata hagi realitzat un gir tan radical.
El poc probable i gairebé un fet inviable que la UE camini cap a un model similar al dels EUA perquè és molt minoritària aquesta opció.
Sobre les agressions policials patides a Catalunya l'1-O, ha manifestat que això no va propiciar cap sanció econòmica com tampoc condemna política i estem a l'espera de veure què passa amb la justícia europea.
En relació a la immigració i política exterior diu que són els estats els que provoquen la política que es fa destacant que hauria de ser una qüestió de més interès.
En relació a la independència de Catalunya a la UE creuen que s'hauria de resoldre amb el diàleg i un canvi constitucional.
La repressió espanyola no va agradar i l'alliberament dels presos polítics va fer baixar la tensió. Més enllà d’això, Catalunya, més que aliats, disposa de simpaties dins la UE. En la seva opinió l'estratègia ha de passar per seguir persistint sense defallir.
