Notícia
El 14F a Nou Barris
El primer a tenir en compte a l’hora d’analitzar les eleccions del 14F és l’alta abstenció deguda a les circumstàncies sanitàries. Només un 46% de la ciutadania amb dret a vot van anar a les urnes, 11 punts per sota de la mitjana de la ciutat. Tot i això, a la vista dels resultats, es pot considerar que cap formació s’ha vist especialment beneficiada ni perjudicada per aquesta abstenció... excepte una, que comento al final.
En segon lloc, no podem obviar que les eleccions a Nou Barris han tingut un clar guanyador, el PSC, amb un 33,5% dels vots, que recupera bona part del vot més espanyolista que fa tres anys es va endur Ciutadans. Això l’ha ajudat a compensar el vot perdut per l’abstenció, encara que els deixa lluny de resultats històrics més amplis.
El tercer factor -el més important per a nosaltres- és que ERC es consolida clarament en el segon lloc, amb un 17,47% dels vots. ERC no només repeteix i consolida el segon lloc d’altres eleccions, sinó que ho fa amb el percentatge més alt assolit mai a Nou Barris, i més de 7 punts per damunt dels Comuns. Aquestes eleccions no anaven tant de «guanyar» vots, sinó de fidelitzar i consolidar la base electoral de cada força i és evident que la base d’ERC al districte és sòlida i ens ha fet de nou confiança.
I no només ERC ha sortit reforçada, sinó que el nostre resultat, juntament amb la lleugera recuperació de la CUP -que va rebre un seriós correctiu el 2017- permet parlar d’un nou rècord del vot independentista a Nou Barris, que aquest cop ha arribat al 32,4%, més de dos punts per damunt del 2017 i més de 3 punts per damunt de la «llista única» de 2015. Unes xifres inimaginables fa pocs anys.
A més, cal destacar que tant el vot independentista com el vot a ERC han guanyat en implantació territorial i repartiment homogeni per tot el districte, així Nou Barris és cada cop un districte més semblant a la mitjana de la ciutat, lluny de l’etiqueta i el tòpic que encara molts -inclosos molts veïns- tenen al cap sobre el nostre districte.
El vot a ERC ha crescut amb més força a barris on tradicionalment ha estat més discret. Hem crescut moderadament a Can Peguera (el barri amb més vot, un 23%) i a Roquetes (14,3%), i hem crescut fortament a Porta (19,2%), a Trinitat Nova (18,5%), a Ciutat Meridiana (11,6%) i, sobretot, a Prosperitat (15,9%), a Verdum (15,9%) i a Vallbona (17,6%). A la resta de barris hem mantingut dècimes amunt o avall els resultats. Val a dir que a barris de millor vot tradicional, com Vilapicina o el Turó, hem baixat una mica més el percentatge, per la recuperació parcial de la CUP que, tot i així, no ha assolit el nivell de 2015. Es aquesta empenta d’ERC en tots aquests barris la que -sense cap mena de dubte- fa créixer l’independentisme a Nou Barris de forma imparable i implacable.
En darrer lloc, cal analitzar amb calma l’efecte VOX. La ultradreta explícita ha assolit un 9,4% de vots al Districte, amb la segona posició a dos barris. Cal reflexionar profundament sobre els factors que fan que el seu discurs populista, caspós, masclista i xenòfob tingui acollida als nostres barris. Cal també destacar que a un barri com Ciutat Meridiana, on la precarietat no es només econòmica, sinó també de drets, un simple 3% dels veïns assoleix un 12% de vot a les urnes. Cal que tothom se senti cridat a les urnes de les eleccions nacionals i que tota la ciutadania dels nostres barris tingui dret a vot. El primer pas per frenar els feixistes es que puguin votar i votin tots els que no ho son. Cal preparar-nos per combatre el feixisme a les institucions, i ho farem, no defallirem. No passaran!
Quim Sangrà
En segon lloc, no podem obviar que les eleccions a Nou Barris han tingut un clar guanyador, el PSC, amb un 33,5% dels vots, que recupera bona part del vot més espanyolista que fa tres anys es va endur Ciutadans. Això l’ha ajudat a compensar el vot perdut per l’abstenció, encara que els deixa lluny de resultats històrics més amplis.
El tercer factor -el més important per a nosaltres- és que ERC es consolida clarament en el segon lloc, amb un 17,47% dels vots. ERC no només repeteix i consolida el segon lloc d’altres eleccions, sinó que ho fa amb el percentatge més alt assolit mai a Nou Barris, i més de 7 punts per damunt dels Comuns. Aquestes eleccions no anaven tant de «guanyar» vots, sinó de fidelitzar i consolidar la base electoral de cada força i és evident que la base d’ERC al districte és sòlida i ens ha fet de nou confiança.
I no només ERC ha sortit reforçada, sinó que el nostre resultat, juntament amb la lleugera recuperació de la CUP -que va rebre un seriós correctiu el 2017- permet parlar d’un nou rècord del vot independentista a Nou Barris, que aquest cop ha arribat al 32,4%, més de dos punts per damunt del 2017 i més de 3 punts per damunt de la «llista única» de 2015. Unes xifres inimaginables fa pocs anys.
A més, cal destacar que tant el vot independentista com el vot a ERC han guanyat en implantació territorial i repartiment homogeni per tot el districte, així Nou Barris és cada cop un districte més semblant a la mitjana de la ciutat, lluny de l’etiqueta i el tòpic que encara molts -inclosos molts veïns- tenen al cap sobre el nostre districte.
El vot a ERC ha crescut amb més força a barris on tradicionalment ha estat més discret. Hem crescut moderadament a Can Peguera (el barri amb més vot, un 23%) i a Roquetes (14,3%), i hem crescut fortament a Porta (19,2%), a Trinitat Nova (18,5%), a Ciutat Meridiana (11,6%) i, sobretot, a Prosperitat (15,9%), a Verdum (15,9%) i a Vallbona (17,6%). A la resta de barris hem mantingut dècimes amunt o avall els resultats. Val a dir que a barris de millor vot tradicional, com Vilapicina o el Turó, hem baixat una mica més el percentatge, per la recuperació parcial de la CUP que, tot i així, no ha assolit el nivell de 2015. Es aquesta empenta d’ERC en tots aquests barris la que -sense cap mena de dubte- fa créixer l’independentisme a Nou Barris de forma imparable i implacable.
En darrer lloc, cal analitzar amb calma l’efecte VOX. La ultradreta explícita ha assolit un 9,4% de vots al Districte, amb la segona posició a dos barris. Cal reflexionar profundament sobre els factors que fan que el seu discurs populista, caspós, masclista i xenòfob tingui acollida als nostres barris. Cal també destacar que a un barri com Ciutat Meridiana, on la precarietat no es només econòmica, sinó també de drets, un simple 3% dels veïns assoleix un 12% de vot a les urnes. Cal que tothom se senti cridat a les urnes de les eleccions nacionals i que tota la ciutadania dels nostres barris tingui dret a vot. El primer pas per frenar els feixistes es que puguin votar i votin tots els que no ho son. Cal preparar-nos per combatre el feixisme a les institucions, i ho farem, no defallirem. No passaran!
Quim Sangrà
