Ponent: Sergi Sol i Bros, periodista i responsable de comunicació.
Avui hem assistit a una conferència, part presencial, part a través del vídeo, amb l’enunciat que feia referència al títol del llibre d'Oriol Junqueras i Marta Rovira, i diem feia perquè des d'un inici ha fugit del sistema clàssic i de vegades monotemàtic de les ponències, apostant per deixar en mans dels companys que han assistit, el marcar la línia del debat amb les seves preguntes. Un debat que podríem qualificar de cordial, desenfadat i en cert punt divertit, en el qual s'ha permès el luxe de perdre, o no, el control de la conferència, atenent a totes les preguntes dels assistents. A partir d'aquí, és difícil resumir el que s'ha exposat ja que s'ha parlat de tot allò que generava dubtes o interès.
Podríem destacar que ens ha mostrat les seves impressions sobre la propera campanya electoral, campanya en la qual ja fa molt de temps que estem i que tant ella com la votació del 14 de febrer, segurament vindran marcades per l'evolució que tingui l'actual crisi sanitària, ressaltant, el paper i esforç que s'està fent aquí a Catalunya, que en aquesta segona onada, amb una població de gairebé el 17% respecte el total a Espanya, està aconseguint mantenir un percentatge relativament baix, en proporció, de morts, que no arriba al 4%, tot i així, la màxima de prioritzar la vida, per sobre de l’ interès econòmic, que pot repercutir en el sentit de vot, ha de continuar sent primordial.
També ha parlat de la política a seguir i ha qualificat d'encert la línia presa per ERC a l'hora de no aplicar el "com pitjor, millor", el que mostra a l'electorat la voluntat de normalitzar l'esquerra que representem i no fer de mers comparses al Parlament Espanyol, ensenyant la nostra voluntat de governar.
També, en atenció a diverses consultes ha parlat d'una sèrie de partits polítics i la seva situació, destacant que l'existència dels tripartits va representar un autèntic terrabastall per al PSC, partit que ha canviat notablement la seva forma de pensar, mostrant com a exemple la seva mutació en la idea de permetre un referèndum a Catalunya, ressaltant que darrerament ha convertit el nostre partit en el seu adversari natural, atès que els estem prenent els bastions que no fa molt, donaven per segurs.
En aquest sentit, també ha fet referència a les manifestacions interessades d'alguns mitjans de comunicació, especialment del diari La Razón que parla sistemàticament d'un pacte per reeditar el tripartit, com una clara i infundada maniobra per influir en els votants de la dreta i especialment de Ciutadans, de qui s'entreveu una gran pèrdua de suport.
Dels Comuns ha ressaltat la incongruència d'un partit creat a l'empara del 15-M per donar veu a aquells que protestaven contra fons voltor per, a l'Ajuntament de Barcelona, ​​acabar pactat amb els partits que els fomenten, però tot i així no descarta la possibilitat d'establir acords amb ells al Parlament, com s'ha fet en alguns municipis.
També se li ha preguntat per Bildu i la política basca, destacant que allà es reconeix que Catalunya en poc temps ha aconseguit més en favor del dret a l'autodeterminació que ells en molts anys, amb l'agreujant d'haver de patir l'estigma de la violència.
Dins d'aquest tema també ha atès dubtes sobre el partit ultradretà VOX i les seves possibilitats d'accés al Parlament, que dóna com a molt probable, però ha destacat que si bé el seu relat pot contaminar el discurs, no és menys cert que aquest discurs, ja es pateix aquí des de fa temps per part d'alguns partits com Ciutadans. En tot cas veu difícil que el transvasament de vots a aquest partit, sigui suficient per condicionar el govern.
També ha destacat la importància de fomentar la memòria històrica i seguir amb la tasca per la qual tant ha lluitat el nostre company Raúl Romeva.
En relació al resultat de les pròximes eleccions, ha indicat quin és el sentit de les enquestes a l'actualitat, i la seva volatilitat en funció de com evoluciona la pandèmia, arribant a apostar sobre qui guanyarà i com governarà. En aquest supòsit, ha destacat, que no descartaria un govern en minoria d'ERC fins que no s'aconsegueixi un acord estratègic.
Aquests i altres temes, han estat analitzats en major o menor grau en un debat participatiu i molt recomanable.
Per això des del casal, s'estan fomentant debats amb la presència de persones d'interès, i que la crisi i restriccions sanitàries, ens ha portat a implementar en un mètode com és el de la videoconferència, que pot facilitar l'accés, sense tenir de sortir de casa, en la comoditat de la llar, de manera que considerem recomanable convidar a simpatitzants i militància a assistir-hi.
I en relació al títol de la ponència, doncs ... això.