Els republicans demanen que l’Ajuntament exigeixi a l’Estat que el Fons Covid a disposició de les administracions locals sigui de 4.000 milions

"Si avui estiguéssim votant una moció de confiança, segurament votaríem en contra,  per manca de credibilitat i de confiança d'aquest govern municipal". Així ha explicat el líder d’Esquerra Republicana de Catalunya a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, l’abstenció del seu grup a l’aprovació inicial del projecte de pressupostos per al 2021.

"En aquest pressupost cada euro ha de tenir una explicació clara, un retorn social. Un criteri que si sempre té sentit, ara el té molt més", ha continuat Maragall, que tanmateix ha afirmat que encara existeixen moltes “incerteses”: "aquests pressupostos treballen sobre previsions d'altres administracions i altres decisions que depenen del govern central. Hi ha molta feina a fer encara i massa incògnita amb les xifres", ha insistit.

El republicà ha enumerat alguns dels elements en què els comptes haurien de millorar. El primer, la creació d’un grup de treball “que garanteixi l’execució pressupostària i l’agilització administrativa necessària per dur-la a terme, quelcom que avui no tenim”. El segon, fer que l’actual reserva extraordinària de 150 milions “es concreti en un programa d’inversions degudament seleccionades i calendaritzades per garantir el màxim retorn socioecònomic”. I el tercer, posar en marxa “una eina que teòricament tenim però que no funciona: un mecanisme de seguiment pressupostari trimestral efectiu”.

Maragall ha assegurat que a l’actual projecte de pressupostos “hi ha encara molta feina a fer i massa incògnita amb les xifres”, al·ludint a que els comptes treballen sobre previsions d’altres administracions i decisions que depenen del govern estatal. “Entendran un cert escepticisme inicial del nostre grup, donada l'escassa credibilitat que aquest govern ens ha generat durant aquest primer any i mig de mandat", ha insistit el republicà.

El líder d’Esquerra a l’Ajuntament de Barcelona ha incidit en la importància de “l’eficiència” dels recursos públics. “En aquest pressupost cada euro ha de tenir una explicació clara, un retorn social. Un criteri que si sempre té sentit, ara el té molt més”, ha afirmat, assegurant que la ciutadania de Barcelona “espera resultats certs i ens exigeix eficiència” per part d’un pressupost que, per Maragall, ha de significar “una eina d’estímul i per un nou model de creixement sostenible”.

4.000 milions d’euros del Fons Covid a disposició dels Ajuntaments

A la comissió, Esquerra també ha defensat una proposició per tal que l’Ajuntament insti a l’estat espanyol que posi a disposició dels ajuntaments el fons Covid19 de 4.000 milions d’euros per atendre les despeses derivades de la pandèmia i per reactivar l’economia. “L’Ajuntament l’ha pressupostat per al 2021, però ho ha fet com si aquest fons, per ara fantasma perquè no existeix, fos de 3.000 milions d’euros”, ha denunciat el regidor Jordi Castellana.

El text també exigeix a l’Estat que Barcelona pugui participar de forma efectiva dels fons europeus de reconstrucció “en la mateixa proporció que el seu pes sobre el conjunt de la despesa pública”. Una despesa que tal com han ja apuntat molts municipis, hauria de destinar el 14,56% del total dels fons europeus al món local en els períodes que van del 2021 al 2023.

A més, també es reclama a l’Estat l’habilitació del fons extraordinari de 1.000 milions previst per a les grans ciutats, que hauria de compensar la reducció d’ingressos del transport municipal i metropolità. Un fons que el Ministeri d’Economia va xifrar entre 250 i 400 milions d’euros durant la primera onada i que ara a causa de la segona onada hauria d’arribar fins els 1.000 milions.

Finalment, els republicans han substanciat un prec i una pregunta a govern. El primer, per tal d’impulsar un equip tècnic dins l’Ajuntament que es dediqui a l’anàlisi de prospectiva i analitzi aspectes de gran impacte econòmic. Un equip que produiria informes per tal que la ciutat es pogués anticipar a canvis abruptes i profunds i així poder prendre millors decisions. La prospectiva no és més que un recolzament a la decisió de la planificació estratègica que posseeix eines metodològiques que faciliten la reflexió col·lectiva sobre el futur.

La pregunta dels republicans buscava saber a què destinarà el Govern Municipal els recursos no exhaurits de gairebé un milió d’euros que havien d’incentivar rebaixes del lloguer a comerços afectats per la pandèmia mitjançant una rebaixa de l’IBI als propietaris.