El passant dimarts 10 de novembre, es va celebrar l’Audiència pública del districte de Gràcia, un òrgan de participació on la ciutadania pot plantejar qualsevol tema en relació amb l’actuació municipal i el Regidor i l’equip de Govern els hi donen resposta.

Des del passat 26 de juny no se’n celebrava cap, i durant els mesos de confinament tampoc es va convocar; tot i que, segons les normes reguladores de funcionament dels districtes, les Audiències Públiques s’han de celebrar mínim cada dos mesos. La crisi sanitària de la Covid-19 ha posat de manifest les deficiències del model de falsa descentralització actual i la manca d’interès per part del govern municipal cap als districtes i la millora del seu funcionament. Cal garantir els drets a la participació ciutadana mentre duri aquesta situació excepcional de crisi sanitària, i s’estan vulnerant els drets de la ciutadania i també dels grups municipals en no convocar òrgans de participació dels quals també en som membres com a consellers i conselleres de districte. Cal garantir aquests drets a la participació, exigint la millora de les eines tecnològiques per garantir l’accés telemàtic dels representants polítics i la ciutadania (al darrer Consell Plenari de Gràcia vam perdre 30 minuts resolent problemes tècnics), i assegurant també l’assistència presencial garantint la seguretat sanitària i per evitar que la bretxa digital impedeixi el dret a la participació ciutadana.

En aquesta ocasió, seguint les recomanacions de les autoritats sanitàries, no es podia assistir presencialment per tal de reduir la mobilitat i la interacció social. A la Sala de Plens només eren presents el Regidor, la Gerent, la Consellera tècnica i jo mateixa, que exercint el meu rol de Vicepresidenta del Districte de Gràcia, substituïa al President que per motius personals no hi va poder assistir.

En primer moment, el regidor Eloi Badia va explicar l’afectació de la Covid-19 a Gràcia, on va posar de manifest que en alguns barris de Gràcia, la transferència comunitària havia estat de les més altes de la ciutat, calen mesures per aplanar la corba de contagi. Va comentar les mesures impulsades pel Districte, com ara la cessió de 3 espais per la campanya de la grip (Mercat de l’Abaceria, BCN Sports Hostel, esplanada Sant Josep de la Muntanya; la cessió de 15 espais per a les escoles (el nostre grup ja va denunciar la manca d’espais coberts, ja que només es va cedir un espai d’una entitat privada, els Lluïsos de Gràcia) i l’adaptació d’alguns entorns escolars per fer-los més segurs; l’increment de la despesa per garantir l’alimentació, on va destacar la tasca del Rebost Solidari i altres entitats que continuen repartint aliments a les famílies més vulnerables (recordem que aquesta entitat encara no ha cobrat la subvenció compromesa per novembre per part de l’Ajuntament); o ajuts a l’activitat professional i a clubs i entitats.

A continuació, es va donar pas a les intervencions dels veïns i veïnes. Hi va haver un total de 9 intervencions sol·licitades de forma anticipada: 2 intervencions en directe a l’Audiència a través de l’enllaç de videoconferència que se’ls va facilitar per exposar les preguntes a plantejar, i 7 intervencions escrites de forma anticipada i llegides textualment des de la Sala de Plens. Es va tractar temes de mobilitat, de la licitació de les instal·lacions esportives municipals, de la construcció de l’Institut Vallcarca, de desnonaments, de la recollida de residus a la matinada i el calendari d’obres del Mercat de l’Abaceria.

Pel que fa a l’Institut Vallcarca, el regidor Eloi Badia va respondre a la coordinadora d'AMPA de Gràcia que el Districte no té dubtes sobre el projecte de l'IES Vallcarca, tot i la pressió d'alguns veïns, ja que tal com comentava la Belen Iracheta en la seva intervenció, “tots els grups polítics municipals han donat el seu suport en diverses ocasions a la comunitat educativa.” El regidor deia que estava esperant que la Generalitat habilités la construcció, li recordem que l’abril de l’any passat, el Govern de la Generalitat aprovava la construcció de l’institut Vallcarca, amb 3 línies d’ESO i 2 de batxillerat i una dotació de 5,7M€, i s’informava també que es tracta de les construccions prioritàries per al sistema educatiu. Des del nostre grup, li demanem novament al Govern municipal que comenci la construcció del Parc Anna Piferrer, per tal que en iniciar-se les obres de l’institut, els veïns i veïnes del barri no es quedin sense un espai verd. Recordem, també, que la construcció del nou jardí forma part dels acords dels pressupostos municipals, a petició del nostre grup.

Pel que fa a les licitacions esportives del pavelló Josep Comellas, del pavelló poliesportiu de la Creueta del Coll i del Camp de l’Àliga, es va informar que deguda a la suspensió de llicències durant l’estat d’alarma, es va decidir fer una pròrroga administrativa i estan previstes durant el primer semestre de l’any vinent. En aquest sentit, el nostre grup lamenta que la gestió del pavelló Josep Comellas que en un primer moment el Govern va informar que seria de gestió directa, finalment no ho sigui.

Una veïna del Coll, rere un desnonament al barri, preguntava els mecanismes per aturar-los. Estem d’acord que el dret a l’habitatge ha de prevaldre, tenir una llar no hauria de ser cap luxe, sinó que és un dret que cal protegir i fomentar, i és per això que des del nostre grup, Esquerra Republicana a Catalunya, hem defensat i continuarem defensant la posada en marxa de mesures per assegurar aquest dret, com la llei de regulació dels preus de lloguer, que va entrar en vigor el passat mes de setembre per evitar abusos en el preu dels lloguers de l’habitatge. Però recordem que malgrat la moratòria de desnonaments Estatal, els darrers 45 dies a Barcelona s’han produït mig miler de desnonaments a famílies en situació extrema de vulnerabilitat, afectant aquests llançaments a gairebé 500 menors d’edat. I si hi ha coses a fer, per exemple instar al govern espanyol perquè prorrogui i ampliï els casos en què la moratòria de desnonaments està vigent, com hem fet en vàries ocasions des del nostre grup, però continuen sense actuar. Al regidor Badia també se li va passar per alt comentar que des del departament de Justícia encapçalat per la companya Ester Capella, s’ha aprovat tot just fa uns dies, un decret llei per evitar més desnonaments i assegurar que els grans propietaris ofereixin lloguers socials a persones en situació de vulnerabilitat.

Un tema recurrent a Gràcia, també feia presència en aquesta Audiència a través d’una veïna de La Vila de Gràcia, que es queixava de les molèsties ocasionades per la recollida de brossa, i en especial, de la recollida selectiva de residus. En aquest sentit, es va contemplar la possibilitat d’implantar el sistema de recollida d’escombraries a barris com El Coll (desitgem que ben aviat sigui una realitat, ja que també ajudarà a augmentar els valors de reciclatge a la ciutat, que actualment es situa en un 37.5%, molt per sota dels objectius que marca l’UE que el situa en un 50%), i contemplar que algun tipus de recollida, com ara el vidre, es passi a franja diürna. També va informar que a principis del 2022 està prevista la nova contracta de camions de recollida de residus, esperem que realment siguin elèctrics, i per tant, més silenciosos, a banda de més sostenibles.

Altra tema, va ser el calendari d’obres del Mercat de l’Abaceria i el seguiment de la retirada del fibrociment. La Consellera tècnica va informar que ja s’havia retirat tot l’amiant i just la setmana passada s’havia procedit a enderrocar l’estructura, i les obres continuarien amb l’enderroc de la nau central i la façana perimetral.

Sobre la mobilitat, el primer tema a tractar va ser les queixes pel tall del carrer Mare de Déu de la Salut amb motiu de les obres d'ampliació de la vorera que toca al Club de Tennis La Salut, que està ocasionant considerables problemes de mobilitat en afectar la principal vial de sortida del barri. Es va informar de diferents mesures preses per agilitzar el trànsit, com ara modificar les fases semafòriques, i s’estava treballant en altres, tot i que es va recordar que eren unes obres per millores i guany d’espai per a vianants, i en un temps concret es finalitzarien, acabant també les molèsties ocasionades per l’obra.

D’altra banda, un veí del carrer Ros de Olano, feia palès del seu malestar en el fet de passar aquest carrer a prioritat vianant però no establir els mecanismes necessaris per a complir amb la normativa, ja que amb la senyal vertical, no es garanteix la seguretat per als vianants. En aquest sentit, destacar que des del principi de la crisi sanitària, el nostre grup ha estat treballant per augmentar l’espai públic amb prioritat vianant a través de diferents propostes, i que continuarem treballant-hi.


Olga Hiraldo i Martí
Consellera portaveu d’Esquerra Republicana Gràcia