El president d’Esquerra al consistori barceloní considera que el fet que l’Estat no hagi “demanat perdó” per l’execució del President Companys “demostra que no ha fet net del franquisme”

“Avui Barcelona per fi trenca un bloqueig absurd”. Així s’ha referit aquest matí el president del grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, a la col·locació aquesta tarda de la llamborda en homenatge al President Lluís Companys, que s’instal·larà a la Plaça Sant Jaume. “Després de tres anys de gestions, 25 anys després que la iniciativa Stolpersteine s’iniciés a Europa i després de 270 llambordes arreu de Catalunya, avui per fi podrem col·locar-la en memòria de Lluís Companys”, ha reblat Maragall, que tanmateix ha criticat la “resistència absurda del govern de l’Ajuntament de Barcelona a col·locar-la on tocava”.

El republicà ha recordat que l’executiu municipal havia proposat instal·lar la placa commemorativa a l’interior del Palau de la Generalitat, extrem que finalment no s’ha produït. “Això és quelcom que ens ha d’alegrar profundament, tot i prenent nota que això només es possible per la determinació del Memorial Democràtic i la seva feina immensa, i també per la determinació de la consellera Ester Capella”, ha continuat el regidor.

“L’Estat no ha fet net del franquisme”

En la commemoració del 80è aniversari de l’assassinat del President Companys, Maragall ha carregat contra el fet que l’Estat espanyol, a diferència d’altres estats com l’alemany o el francès, no s’hagi encara disculpat per aquella execució. “Això mostra fins a quin punt aquest Estat, malgrat la transició o precisament per com va ser, no ha fet net del franquisme”, ha assegurat.

“Les mateixes estructures judicials i militars que hi havien darrere de l’execució i la sentència de Companys d’alguna manera estan presents en sentències com les que fa un any va confirmar l’empresonament increïble i terrible dels nostres representants i líders polítics”, ha continuat el republicà.

Finalment, Maragall ha vinculat la figura de companys als conceptes de “llibertat i dignitat”, mentre que aquells que el van assassinar “eren la representació de la repressió, la injustícia i el terror d’estat”.