Notícia
Política actual des del Congrés dels Diputats
Ponent:
Gabriel Rufián, Diputat i portaveu al Congrés.
A la conversa amb en Gabriel tractem gran varietat de temes, i recollim extractes sobre les diferents temàtiques tractades..
Estat d’emergència sanitària.
La gestió ha estat nefasta, l’estat no estava preparat, de cara al futur hi ha alguns indicis que ens poden fer suposar que la situació econòmica pot ser millor de l’esperada
Totes les administracions han patit moltíssim, especialment en els casos de Barcelona i Madrid (això per la decisió de no tancar).
Portem setmanes de negociacions de les pròrrogues per l’emergència, en aquest confinament s’ha treballat per intentar concretar resultats en favor de la gent, protegint a la gent d’un virus, sense prioritzar la lluita contra la precarietat no té cap sentit.
Algunes accions impulsades: moratòria en el pagament d'habitatges, sortida de militars de les rodes de premsa, racionalització d’horaris, millores en benefici de treballadors i autònoms, gestió del fons europeu per part de la Generalitat, reconeixement de la situació específica de la Conca d’Òdena etc.
Aquests i altres acords, han portat a posicionar-nos en l’abstenció per les votacions de l’estat d’alarma, excepte en dos ocasions en les que la proposta no era acceptable.
Futur
En el terreny immediat, cal treballar per l’allargament de la vigència de les prestacions derivades dels ERTEs, fins a després de l’estiu.
En relació a l’emergència sanitària cal evitar que es repeteixi la fórmula recentralitzadora per futures necessitats.
No podem oblidar mai que entre els objectius de l’independentisme i la realitat actual cal transitar fins assolir la independència, en aquest i durant aquest trànsit cal ser útils.
La Mesa de governs
La Mesa es tornarà a reunir al juliol.
Això és un compromís, i de ben segur que cap actor polític desapareixerà i el diàleg és l’única opció, cal recordar que el clam “sit and talk” ens ha portat a obligar al PSOE a negociar, i això s’ha fet debilitant-lo a Catalunya.
Si els resultats de la negociació no satisfan els nostres objectius provocarà que més gent s’incorpori a l’independentisme, com ja va succeir en els diferents embats del passat (la decepció amb el govern Zapatero i els mateixos fets de l’1O)
La política a Madrid
Madrid és un altre planeta, fer política a Madrid fa “la pell dura”, en aquest àmbit intentem fer política, no màgia.
Espanya no ens roba, roben persones que gestionen les institucions, roba la classe extractiva.
Laura Borras: no és un cas de repressió, cosa que no ha de fer oblidar que hi ha una causa general contra l’independentisme.
Ciutadans: tot i ser un grup en descomposició, ha actuat hàbilment i torna a ser un actor polític (dissimulant la seva autèntica naturalesa), aquest fet ens converteix en no imprescindibles en molts aspectes, en aquest sentit caldrà veure quin són els posicionaments de Podemos.
El feixisme
Partim d’una reflexió compartida amb EH Bildu: com viuríem si VOX guanyés?
L’ambient guerracivilista pot impedir la negociació. L’ambient a Madrid sempre és molt agressiu amb nosaltres. Madrid és molt bipolar i ara es percep una major agressivitat.
Actualment els cops d’estat es fan amb els mitjans de comunicació (“la veritat no importa”) i el seu posicionament és molt clar en benefici d’aquest guerracivilisme.
Durant anys s’ha avisat del perill de VOX i no ens van fer cas, ara que l’esquerra espanyola s’adona que van també a per ells reaccionen; en qualsevol cas sabem que no és cosa només d’Espanya, i haurem de lluitar.
Al feixisme se’l combat fent polítiques d’esquerres, defensant els drets socials davant del totalitarisme.
Xarxes
L’independentisme té molta toxicitat a twitter i aquest té menys importància del que sembla, en canvi nosaltres som molt permeables.
Una llarga conversa que s’ha quedat molt curta, ens emplacem a reprendre-la més endavant
Sants Montjuïc, dimarts, 9 de juny de 2020.
Gabriel Rufián, Diputat i portaveu al Congrés.
A la conversa amb en Gabriel tractem gran varietat de temes, i recollim extractes sobre les diferents temàtiques tractades..
Estat d’emergència sanitària.
La gestió ha estat nefasta, l’estat no estava preparat, de cara al futur hi ha alguns indicis que ens poden fer suposar que la situació econòmica pot ser millor de l’esperada
Totes les administracions han patit moltíssim, especialment en els casos de Barcelona i Madrid (això per la decisió de no tancar).
Portem setmanes de negociacions de les pròrrogues per l’emergència, en aquest confinament s’ha treballat per intentar concretar resultats en favor de la gent, protegint a la gent d’un virus, sense prioritzar la lluita contra la precarietat no té cap sentit.
Algunes accions impulsades: moratòria en el pagament d'habitatges, sortida de militars de les rodes de premsa, racionalització d’horaris, millores en benefici de treballadors i autònoms, gestió del fons europeu per part de la Generalitat, reconeixement de la situació específica de la Conca d’Òdena etc.
Aquests i altres acords, han portat a posicionar-nos en l’abstenció per les votacions de l’estat d’alarma, excepte en dos ocasions en les que la proposta no era acceptable.
Futur
En el terreny immediat, cal treballar per l’allargament de la vigència de les prestacions derivades dels ERTEs, fins a després de l’estiu.
En relació a l’emergència sanitària cal evitar que es repeteixi la fórmula recentralitzadora per futures necessitats.
No podem oblidar mai que entre els objectius de l’independentisme i la realitat actual cal transitar fins assolir la independència, en aquest i durant aquest trànsit cal ser útils.
La Mesa de governs
La Mesa es tornarà a reunir al juliol.
Això és un compromís, i de ben segur que cap actor polític desapareixerà i el diàleg és l’única opció, cal recordar que el clam “sit and talk” ens ha portat a obligar al PSOE a negociar, i això s’ha fet debilitant-lo a Catalunya.
Si els resultats de la negociació no satisfan els nostres objectius provocarà que més gent s’incorpori a l’independentisme, com ja va succeir en els diferents embats del passat (la decepció amb el govern Zapatero i els mateixos fets de l’1O)
La política a Madrid
Madrid és un altre planeta, fer política a Madrid fa “la pell dura”, en aquest àmbit intentem fer política, no màgia.
Espanya no ens roba, roben persones que gestionen les institucions, roba la classe extractiva.
Laura Borras: no és un cas de repressió, cosa que no ha de fer oblidar que hi ha una causa general contra l’independentisme.
Ciutadans: tot i ser un grup en descomposició, ha actuat hàbilment i torna a ser un actor polític (dissimulant la seva autèntica naturalesa), aquest fet ens converteix en no imprescindibles en molts aspectes, en aquest sentit caldrà veure quin són els posicionaments de Podemos.
El feixisme
Partim d’una reflexió compartida amb EH Bildu: com viuríem si VOX guanyés?
L’ambient guerracivilista pot impedir la negociació. L’ambient a Madrid sempre és molt agressiu amb nosaltres. Madrid és molt bipolar i ara es percep una major agressivitat.
Actualment els cops d’estat es fan amb els mitjans de comunicació (“la veritat no importa”) i el seu posicionament és molt clar en benefici d’aquest guerracivilisme.
Durant anys s’ha avisat del perill de VOX i no ens van fer cas, ara que l’esquerra espanyola s’adona que van també a per ells reaccionen; en qualsevol cas sabem que no és cosa només d’Espanya, i haurem de lluitar.
Al feixisme se’l combat fent polítiques d’esquerres, defensant els drets socials davant del totalitarisme.
Xarxes
L’independentisme té molta toxicitat a twitter i aquest té menys importància del que sembla, en canvi nosaltres som molt permeables.
Una llarga conversa que s’ha quedat molt curta, ens emplacem a reprendre-la més endavant
Sants Montjuïc, dimarts, 9 de juny de 2020.
