Notícia
MICROMASCLISME I MASCLISME (comportaments arrelats)
CONFERÈNCIA-DEBAT (Organitzat pel Grup de Dones del Casal Jaume Aiguader ERC Sants- Montjuïc)
MICROMASCLISME I MASCLISME (comportaments arrelats)
A càrrec de Mireia Mata i Solsona (Directora General d’Igualtat del Departament de Treball i Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya).
El masclisme és un problema estructural, i caldria analitzar-nos tots en el nostre comportament diari i està format pel conjunt de diferents micromasclismes que es pateixen en múltiples àmbits de la vida quotidiana. El micromasclisme, és el comentari condescendent, inconscient molts cops, l’utilitzem tant dones, com homes.
BRETXA SALARIAL
De micromasclismes n’hi ha molts i en tots els àmbits, un d’aquests és el que es produeix en l’àmbit laboral i, més concretament, pel que fa al valor de la feina duta a terme per part de les dones i els homes.
A Catalunya la bretxa salarial és del 23,4%. Malgrat no sigui de les més altes d’Europa, encara queda bastant camí per fer alhora d’aconseguir la plena equiparació salarial, amb independència del gènere de la persona que dugui a terme la tasca laboral.
Fins i tot en tasques que comporten l’ús de la força física s’observa una diferència en la seva consideració depenent de si les realitza un home o una dona. Per exemple, hi ha plusos salarials per a feines associades a la càrrega de pesos -en fàbriques, etc.- dutes a terme majoritàriament per homes, mentre que aquests plusos no existeixen en les tasques dutes a terme per les gerontòlogues o les persones que tenen cura de les persones malaltes, que són tasques que en la majoria dels casos són dutes a terme per dones.
REPÚBLICA FEMINISTA
Una de les vessants en les que s’ha de conformar la República és l’esperit feminista. Una República de la dignitat, dels drets i la justícia social ha d’incloure necessàriament i transversalment una mirada feminista que asseguri la igualtat efectiva entre les dones i els homes.
Tenint en compte l’anterior, l'Oriol Junqueras, ens va voler encaminar cap a un partit feminista i igualitari. D’acord amb aquesta lògica, ERC ha estat el primer partit polític en dur a terme un pla d’igualtat i en establir llistes cremallera (això és esperit Republicà, dins dels nostres valors, i oportunitats igualitàries.
Aquest esperit republicà que defensa la igualtat d’oportunitats ha incorporat una perspectiva de gènere als darrers pressupostos -aprovats el 24 d’abril de 2020-.
COVID-19
El 8% dels països que hi ha al món estan liderats per dones. Aquests països han estat, amb caràcter general, els que millor han pogut gestionar la crisi sanitària provocada per la pandèmia. Aquestes dones no són extraordinàries per que si, ho són per que han hagut de superar una multitud d’etapes que les han fet extraordinàries.
Ara, però, cal pensar en com sortir d’aquesta crisi, també des d’una mirada de gènere. S’ha de garantir la justícia social, donant suport a aquelles dones víctimes violència de gènere i al conjunt de totes les dones per a que ninguna pateixi assetjament sexual, o sigui objecte del victimisme institucional.
En aquesta fase de transició cap a la nova normalitat, hem de parar compte amb el que passarà amb els ERTES. També, cal pensar en el reconeixement de les dones cuidadores -metges, infermeres, assistentes, etc.- i amb les regularitzacions de les cuidadores i de les persones que treballen a les llars d’altres, que en la majoria de casos són dones immigrades de les quals depèn el seu nucli familiar.
Finalment, no hem d’oblidar que no tothom disposa dels recursos tecnològics ni tindrà la capacitat de buscar o trobar feina.
En resum, la lluita feminista, és una lluita diària, què ens interpel·la a totes i a tots, per eliminar les violències masclistes, i equiparar la igualtat de drets. Erradicar el masclisme de la nostra quotidianitat és una tasca de totes i tots a la qual hem de contribuir amb accions diàries per petites que siguin.
Sants- Montjuïc, dimecres 13 de maig de 2020
MICROMASCLISME I MASCLISME (comportaments arrelats)
A càrrec de Mireia Mata i Solsona (Directora General d’Igualtat del Departament de Treball i Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya).
El masclisme és un problema estructural, i caldria analitzar-nos tots en el nostre comportament diari i està format pel conjunt de diferents micromasclismes que es pateixen en múltiples àmbits de la vida quotidiana. El micromasclisme, és el comentari condescendent, inconscient molts cops, l’utilitzem tant dones, com homes.
BRETXA SALARIAL
De micromasclismes n’hi ha molts i en tots els àmbits, un d’aquests és el que es produeix en l’àmbit laboral i, més concretament, pel que fa al valor de la feina duta a terme per part de les dones i els homes.
A Catalunya la bretxa salarial és del 23,4%. Malgrat no sigui de les més altes d’Europa, encara queda bastant camí per fer alhora d’aconseguir la plena equiparació salarial, amb independència del gènere de la persona que dugui a terme la tasca laboral.
Fins i tot en tasques que comporten l’ús de la força física s’observa una diferència en la seva consideració depenent de si les realitza un home o una dona. Per exemple, hi ha plusos salarials per a feines associades a la càrrega de pesos -en fàbriques, etc.- dutes a terme majoritàriament per homes, mentre que aquests plusos no existeixen en les tasques dutes a terme per les gerontòlogues o les persones que tenen cura de les persones malaltes, que són tasques que en la majoria dels casos són dutes a terme per dones.
REPÚBLICA FEMINISTA
Una de les vessants en les que s’ha de conformar la República és l’esperit feminista. Una República de la dignitat, dels drets i la justícia social ha d’incloure necessàriament i transversalment una mirada feminista que asseguri la igualtat efectiva entre les dones i els homes.
Tenint en compte l’anterior, l'Oriol Junqueras, ens va voler encaminar cap a un partit feminista i igualitari. D’acord amb aquesta lògica, ERC ha estat el primer partit polític en dur a terme un pla d’igualtat i en establir llistes cremallera (això és esperit Republicà, dins dels nostres valors, i oportunitats igualitàries.
Aquest esperit republicà que defensa la igualtat d’oportunitats ha incorporat una perspectiva de gènere als darrers pressupostos -aprovats el 24 d’abril de 2020-.
COVID-19
El 8% dels països que hi ha al món estan liderats per dones. Aquests països han estat, amb caràcter general, els que millor han pogut gestionar la crisi sanitària provocada per la pandèmia. Aquestes dones no són extraordinàries per que si, ho són per que han hagut de superar una multitud d’etapes que les han fet extraordinàries.
Ara, però, cal pensar en com sortir d’aquesta crisi, també des d’una mirada de gènere. S’ha de garantir la justícia social, donant suport a aquelles dones víctimes violència de gènere i al conjunt de totes les dones per a que ninguna pateixi assetjament sexual, o sigui objecte del victimisme institucional.
En aquesta fase de transició cap a la nova normalitat, hem de parar compte amb el que passarà amb els ERTES. També, cal pensar en el reconeixement de les dones cuidadores -metges, infermeres, assistentes, etc.- i amb les regularitzacions de les cuidadores i de les persones que treballen a les llars d’altres, que en la majoria de casos són dones immigrades de les quals depèn el seu nucli familiar.
Finalment, no hem d’oblidar que no tothom disposa dels recursos tecnològics ni tindrà la capacitat de buscar o trobar feina.
En resum, la lluita feminista, és una lluita diària, què ens interpel·la a totes i a tots, per eliminar les violències masclistes, i equiparar la igualtat de drets. Erradicar el masclisme de la nostra quotidianitat és una tasca de totes i tots a la qual hem de contribuir amb accions diàries per petites que siguin.
Sants- Montjuïc, dimecres 13 de maig de 2020
