Publiquem un dels documents utilitzats en la sessió formativa sobre micromasclimes realitzada mesos enrere al Casal de Poblenou-Besòs. L’objectiu de la sessió va ser la d’entrar en contacte amb temes de gènere, masclismes i violències. Després de viure amb gran intensitat tota la feina feta el dia 25 de novembre i els consecutius, per la jornada del Dia contra la Violència de Gènere.
Diàriament es produeixen exercicis de poder i domini, entesos per la capacitat i/o possibilitat de control sobre la vida o els fets d’altres, per obtenir obediència i el que d’ella se’n derivi. Aquest poder és el de qui exerceix l’autoritat i s’exerceix sobre qualsevol aspecte de l’autonomia de la persona a la que es pretén subordinar. L’objectiu és anul·lar a la dona com a subjecte actiu de llibertat. Sota diferents formes s’imposa una única manera de ser, fer i pensar, basada en minvar la identitat femenina, posant-la al servei de la masculina.

Aquesta tirania i control, a vegades disfressada sota actes i comportaments subtils, però no per això menys importants a tenir presents, no només jutgen tot allò femení, sinó que busquen l’oposició al canvi femení. El domini del poder masculí, el masclisme i els seus micromasclismes s’exerceixen tant  a  mans dels homes com de les dones, fins i tot, sense ser conscients de fer-ho. Això es degut a la interiorització del masclisme i de la violència masclista de la societat com quelcom normal/natural.

Totes i tots hem de posar de la nostra part per aconseguir, pas a pas, prevenir que les futures generacions no creixin en una societat estructuralment masclista i violenta, i per tant, que no naturalitzin certs comportaments desvaloritzadors i desautoritzadors cap a les dones. Però, aquestes indicacions preventives o actuacions per aturar els micromasclismes i les seves seqüeles, ja les expondrem en una altra ocasió, més propera a la data del 8 de març, Dia de la Dona Treballadora.

Expliquem breument els diferents tipus de micromasclismes:
  Micromasclismes encoberts: Aquests tenen un caràcter més subtil pel que resulten més invisibles, passant més fàcilment desapercebuts, sent, per tant, més eficaços. De fet, molts d'ells són considerats comportaments masculins normals. Trobem: abús de la capacitat de cura femenina, creació de falta d’intimitat, enganys i mentires, desautorització, paternalisme, manipulació emocional, etc.   Micromasclismes utilitaris: Abusar i aprofitar-se de les dones a l’hora de desenvolupar tasques associades al rol que se’ls assigna socialment. Es corresponen amb la no responsabilització per part dels homes de tasques de cura amb l’excusa de no saber com dur-les a terme. També ho són la representació mínima de dones en càrrecs de responsabilitat relacionada amb la concepció falsa de la manca de capacitat de lidertatge de les dones.   Micromasclimes coercitius: L'home fa servir la seva força (moral, psíquica, econòmica, de la personalitat) per intentar doblegar la dona, limitar la seva llibertat i espoliar el pensament, el temps o l'espai, i restringir la capacitat de decisió. Provoquen en la dona un sentiment de derrota en comprovar la falta de força per defensar les pròpies decisions. Això condueix a la inhibició, desconfiança en si mateixa, reducció de l'autoestima, etc. Es duen a terme a traves de la intimidació, el control dels diners, no implicació en qüestions domèstiques, insistència abusiva, imposició d’intimitat, us abusiu de l’espai físic, etc.   Micromasclismes de crisis: Davant de situacions d’apoderament o reivindicacions de canvi per part deles dones, l’home intenta mantenir el domini i la situació de desigualtat promovent que ella sesegueixi sentint dèbil. Prometre coses que després no es duen a terme, evitar qualsevol progrés en el canvi, fer-se la víctima o fer pena o distanciar-se i amenaçar a la dona poden ser algunes d’aquestes situacions.