Gairebé fa un any, les alarmes s'encenien a la Gràcia, unes alarmes que només els veïns i veïnes de la Vila havien sabut veure i escoltar, i que el govern havia ignorat o obviat.

Com sempre el veïnat va fer la feina, va mobilitzar-se, va apretar, va lluitar i va salvar l'Alzina. Les màquines es van aturar, l'Alzina es va salvar, part de les casetes i el jardí també però ara per culpa de la manca de governança municipal ho podem perdre tot.

Avui, però, ens trobem en aquell punt on cal ser responsable i governar com no s'ha fet fins ara, a risc de perdre tota la feina feta. En aquest cas, governar vol dir PACTAR.

Queda enrere la llicència concedida i el permís per tallar l'alzina que van rebre els propietaris, sempre sota la supervisió i seguiment municipal, i les ganes de buscar una solució a les reclamacions veïnals. En aquest procés no podem obviar la voluntat dels veïns i veïnes però tampoc els drets i les ganes de trobar una entesa dels propietaris, uns propietaris que van accedir a canviar el projecte per salvar l'Alzina, a baixar edificabilitat per salvar les casetes i a deixar el jardí d'ús públic pel gaudi veïnal, unes concessions que sortien molt barates pel consistori i que permetien arribar més enllà de les reclamacions inicials. Però durant el període preelectoral, el consistori no va ser valent, va preferir la via de l'imposició i engegar un procediment d'expropiació contra les casetes d'Encarnació, una expropiació valorada en gairebé 5 milions d'euros i que amb tota seguretat costarà molt més, que ja té un contenciós al damunt i on l'Ajuntament i tots plegats hi tenim més a perdre que guanyar.

L'expropiació es feia al·legant la necessitat de solars per construir una escola bressol en la zona, cosa que sorprèn quan uns mesos abans diversos solars amb qualificació d'equipaments es convertien en dotacionals per fer habitatge, "ja que no hi havia la necessitat de tant espai per equipaments"..., i ara s'allibera el solar de les Teixidores; potser la podríem haver posat allí?

Un altre punt que sorprèn és que l'Escola bressol proposada a Encarnació acaba ocupant més espai de jardí del que estaven disposats a cedir la propietat, el qual a més quasi amb total seguretat acabarà tancat al públic, però no l'havíem de salvar, no havia de ser pel gaudi veïnal?

En l'aprovació inicial vam fer un vot de confiança i vam votar a favor essent crítics i exposant els arguments anteriors, però amb la voluntat i confiança que servís per arribar a una entesa entre propietaris, Ajuntament i veïnat; malauradament no ha estat així, el consistori no ha fet la feina i tornem estar en el mateix desgovern que fa uns mesos.

La pregunta que ens fem des d'ERC és, realment hem salvat l'Alzina? o per culpa de no pactar quan toca, reconèixer els errors i arribar a un consens, ho perdrem tot?

Esquerra Republicana-Gràcia

(article publicat a L'Independent de Gràcia, 11-10-2019)