Ja fa uns quants dies que es va acabar la Festa Major de Gràcia d’enguany. Set dies intensos en què hem gaudit de bons moments en bona companyia, però també d’instants d’enuig i d’indignació.
 
Com ja comença a ser una tradició, el casal es va tornar a guarnir per participar en el 21è Concurs de Balcons i Portalades. Immediatament després de la celebració del Congrés de Districte, el 3 de juliol, el casal es va convertir en el lloc on nombrosos militants i amics voluntaris es reunien per participar en el disseny, elaboració i muntatge de la portalada. El tema escollit va ser el llibre ‘Contes des de la presó’, una col·lecció d’històries que l’Oriol Junqueras ha escrit a la presó per als seus fills Lluc i Joana. En concret, van ser tres dels contes recopilats al llibre: ‘Una ovella amb 42 quilos de llana’ (escrit a Estremera el febrer de 2018), ‘El principi de tot’ (Estremera, juny de 2018) i ‘El drac negre’ (Lledoners, gener de 2019). El disseny també recollia altres escrits dels presos polítics, exiliats i represaliats, en forma de llibres col·locats entre les reixes de la presó i un mur de maons al fons.
 
De les més de 30 participants, la nostra portalada va quedar en el grup de 10 finalistes, però a l’acte d’entrega de premis, celebrat a la plaça de la Vila la tarda del dia 17, només vam aconseguir el novè, el mateix que l’any passat.
 
El dia anterior a l’entrega de premis, el divendres 16, va tenir lloc davant del casal un acte polític amb les intervencions del president del grup d’ERC a l’Ajuntament de Barcelona, Ernest Maragall, la consellera de Justícia, Ester Capella, i el president del Parlament, Roger Torrent, a més de la consellera portaveu al districte de Gràcia, Olga Hiraldo. Tots quatre van lloar les festes i en van destacar diferents aspectes de la seva funció social, no només de Gràcia sinó de tots el barris de la ciutat. El parlament més polític va ser el de Roger Torrent, que fent referència a Salvador Seguí, ‘el noi del sucre’, va afirmar, com deia ell, que els principals beneficiaris de la independència de Catalunya serien les classes treballadores. També va reconèixer que s’acosten temps difícils que necessiten d’una proposta constructiva amb l’aportació de ideologia, lideratge, tenacitat i convicció com a principals ingredients, i de la participació de tots nosaltres.
 
En acabar els parlaments, els assistents van poder gaudir d’un aperitiu al mateix carrer, abans del ja també tradicional dinar de festa major, al qual no es va poder quedar l’Ernest, que aquest any es va celebrar de nou a El Cargol Graciós amb un menú compost per croquetes, cargols, gaspatxo i fideuà, i que va anar seguit d’un recorregut pels carrers del barri.
 
Les notes negatives d’aquest any van ser els atacs a diferents guarniments, en concret els de la plaça del Nord, que va ser parcialment destruït la primera nit de festes per un grup de joves que el titllaven de racista (representava un poblat d’indis americans i la seva forma de vida), i l’incendi provocat la matinada del dia 20 al carrer Llibertat, que va cremar un bon tros del guarniment i va afectar diversos habitatges que van haver de ser desallotjats.
 
Però el pitjor va ser la denúncia d’almenys tres atacs sexuals masclistes durant les festes. Les agressions van provocar la reacció dels veïns i veïnes del barri, que es van concentrar a la plaça de la Vila la tarda del dia 20 per mostrar el seu rebuig, i que va donar inici a una manifestació que va pujar pel carrer Gran fins a la plaça Lesseps, on es va llegir un manifest de protesta.
 
L’últim dia de les festes, el 21 per la tarda, el casal va acollir la celebració del concurs de tapes. El jurat, format pel reconegut estudiós de la gastronomia hispànica Josep Garcia i Fortuny i per la consellera del districte Núria Pi, no ho va tenir gens fàcil per atorgar els premis. Finalment, la tapa guanyadora va ser el ‘marxendat de verdures’, de la Glòria Palau. El premis a la tapa més original i a la més ben presentada van recaure sobre una mateixa creació, el ‘gaspatxo de mango’, de l’Olga Hiraldo. De la dificultat de la decisió en poden donar fe els assistents al concurs, que van poder degustar la varietat de tapes presentades, totes elles d’un gran nivell.
 
Quan ja no en quedava ni una, va arribar el moment de començar a desmuntar el guarnit. Setmanes de feina, il·lusió i dedicació eren a punt d’arribar a la seva fi. Un moment trist però amb l’esperança i el desig que el guarnit de l’any vinent pugui representar allò que anhelem, i que ho puguem gaudir tots en llibertat.
 
Jaume Martínez
Secretari adjunt de Comunicació