El dissabte passat 12-01-2018, va tenir lloc una jornada de participació oberta a tots els veïns i veïnes de Gràcia per tal que poguessin aportar les seves propostes i suggeriments pel programa electoral amb el que ens presentarem a les properes eleccions municipals del 26 de maig.
 
El President de la Federació Regional d’Esquerra Republicana a Barcelona, en Robert Fabregat, va donar el tret de sortida de la jornada, destacant-ne l’organització i agraint l’assistència de tots els participants ja que «la construcció d’un país es fa bàsicament des dels barris, des de les viles. Així jornades com aquesta ens permeten fer un programa amb idees i propostes des de la base, a partir de la participació.”
 
Així doncs, al llarg de tot el dia, vam poder participar a les diferents taules que tractaven temes com la mobilitat i accessibilitat; urbanisme, habitatge i medi ambient; convivència i espai públic; i, comerç i mercats. Rere les ponències, cada taula va disposar d'un torn de preguntes i d'una part més dinàmica i participativa on els assistents van poder exposar les seves propostes, i es va procedir a votar-les per a definir les que tenien més suport veïnal. Es van recollir una vuitantena de propostes durant la jornada, que en una segona fase, es debatran entre la militància i s’acordarà així el programa electoral per al nostre districte.
 
La taula de mobilitat i accessibilitat va comptar amb la participació de la consellera de districte Núria Pi, i en Salvador Barrau, president de l’Associació de Veïns del Coll-Vallcarca. En Salvador va iniciar la seva exposició fent un interessant repàs a la història de Gràcia, centrant-se sobretot en els barris de la zona nord del districte, dels que destaca la manca d’inversions durant els darrers anys, que “ha comportat l’existència d’una desigualtat econòmica i social entre els diferents barris de Gràcia”. Aquestes també són presents pel que fa a mobilitat, condicionada, a més, per una orografia més complexa en els barris de Vallcarca i els Penitents, El Coll i La Salut, que no pas en La Vila de Gràcia i Camp d’en Grassot - Gràcia Nova. Seguidament, la Núria Pi ens va fer un repàs cronològic des de l’inici d’aquest mandat, indicant les propostes d'Esquerra Republicana durant aquest mandat al districte i va quedar palesa la mala gestió en alguns casos, i la manca de voluntat política, en altres, del govern actual del districte.
 
La taula d’urbanisme, habitatge i medi ambient, ha estat conduïda per la diputada al Parlament de Catalunya Eva Baró i l’arquitecte i assessor Josep Maria Boronat. Es va fer una diagnosi de la situació actual i dels reptes que se'ns plantegen des del punt de vista d'urbanisme i habitatge a Gràcia. Barcelona té un greu problema per la manca de sòl que dificulta la nova construcció, però a més, tal com apunta l’Eva: “les dades d'habitatge de lloguer de protecció o social, disten molt dels referents europeus. Així, mentre a Amsterdam tenim que un 48% dels habitatges són de lloguer social, a Barcelona ens anem al 1.8% i encara pitjors xifres per Gràcia que només representa un 0.36%”. És un àmbit que cal treballar, ja sigui a través del tempteig i retracte, i a través d'altres mesures. En Boronat afegeix que “aquest Govern de Gràcia no ha fet cap habitatge nou de protecció oficial i d’habitatges ara mateix n’hi ha 239 (0.36%) de dotació oficial. Hi ha manca de sòl a Barcelona, cal tempteig i retracte impulsat des d’Esquerra Republicana de manera que l’Ajuntament de Barcelona podrà optar a comprar; a llocs com Gràcia és important, perquè segons planejament actual, podem fer 205 pisos nous, 111 son per afectats urbanístics”.
 
Per la tarda, vam reprendre la jornada municipalista amb la taula dedicada a Convivència i espai públic, conduïda per l’arquitecta Judit Calveras i per Pilar Vallugera que va ser regidora d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Barcelona durant el mandat 2003-2007.  
La Judit va exposar com “l’espai públic amb perspectiva de gènere pot ajudar a fer una ciutat més igualitària i feminista, amb igualtat d’oportunitats. Un exemple és el disseny d’aquest espai públic, que tenint en compte que la perspectiva d’inseguretat no és la mateixa per dones que per homes, caldria millorar la il·luminació, accessibilitat... així cal transformar el barri identificant les necessitats de tota la ciutadania”.
La Pilar va incloure també la perspectiva de l’edat i va fer incís que no podem tractar la ciutat com un tot ja que tenim barris amb problemàtiques diferents. Així, “la ciutat és canviant i els conflictes, que no són idèntics ni en la seva gènesi ni solució en els espais que els provoquen, aniran canviant, i és per això que cal incloure també la perspectiva de gènere i d’edat, perquè la mirada de les dones per la convivència de la ciutat és més inclusiva, així, per exemple, si s’implanten mesures per millorar l’accessibilitat, ens trobarem que resoldrà tant els problemes que suposa anar amb un cotxet amb els teus fills, com anar amb els teus pares amb caminador o cadira de rodes”. Es va fer especial menció al caire festiu que se li està imposant al nostre barri, en aquest sentit cal recuperar la quotidianitat del barri ja que Gràcia no és només una zona on venir de festa. Abans s’entenia l’ús de l’espai públic d’una manera molt més propera als nostres veïns i veïnes, quan això s’externalitza arriba un moment que els graciencs i gracienques ens sentim expulsats, així, “cal pacificar aquests espais on hi ha conflictes de convivència a través de la comprensió de l’ús i el respecte que hem de tenir pel veïnat, no només a través d’ordenances”.
 
La darrera taula va estar dedicada al comerç i mercats, i vam comptar amb la regidora al Ajuntament de Barcelona Trini Capdevila i l’empresari Miquel Colomé que ens va aportar la seva pròpia experiència. En les exposicions es va posar especial èmfasi en el comerç de proximitat, així com en els establiments emblemàtics, i en la manca de teixit comercial sobretot en els barris de Vallcarca-Penitents, el Coll i la Salut. També es va parlar dels excel·lents mercats municipals de Barcelona, destacant la remodelació del de l'Abaceria. Per Capdevila, “Barcelona és una ciutat viva i activa i els agents econòmics i socials han de participar per repensar quina ciutat ens agradaria tenir al llarg de l’any".
 
A la cloenda el portaveu del Grup municipal d’Esquerra Republicana, el regidor Jordi Coronas, va remarcar que Barcelona necessita un nou impuls per a esdevenir la capital de la República catalana, i per això cal un projecte ambiciós, que defineixi quina ciutat volem, que generi il·lusió, i sense prometre el que no podem complir i complint allò que diem per a generar confiança i evitar així que discursos populistes tinguin èxit. Així, “necessitem un referent des del punt de vista econòmic, d’innovació... però també hem de ser líders en un model social de ciutat més justa i equitativa, amb un model d’educació que garanteixi que això sigui possible, amb un model de prevenció, seguretat i convivència tenint en compte totes les vessants, per tant, un model de drets i llibertats que sigui referent a tota Europa i a tot el món i amb un model de justícia social”.
 
En la cloenda, es va tenir un record especial a les persones preses i exiliades polítiques, recordant que estem en un moment que els drets i les llibertats estan sotmesos a una forta repressió, fet que va generar els aplaudiments dels assistents.
 
Rere la jornada municipalista, dimecres passat es va fer un debat entre la militància d’Esquerra Republicana de Gràcia per tal d’establir els principals eixos d’actuació al districte i als seus barris. Es va presentar una sèrie de propostes que englobaven les recollides entre els veïns i veïnes, i les aportades a partir de la tasca prèvia del grup municipal realitzada per l’Alba Metge i Núria Pi, conselleres d’Esquerra Republicana al districte. Així, es va presentar una proposta per Gràcia debatent cadascun dels punts, fins que es va acordar i aprovar el programa electoral per a les properes eleccions municipals.
 
Olga Hiraldo
Secretaria d'Organització d'ERC-Gràcia
 
  Aquí podeu veure'n un recull de fotos