Aquest passat dilluns 6 d'agost, novament ens hem reunit a la plaça de la Vila de Gràcia per a exigir la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, en la concentració setmanal organitzada per les territorials de Gràcia d'Òmnium Cultural, l'Assemblea Nacional Catalana i el CDR.

Des dels minuts de silenci que donen pas a la interpretació del Cant dels Ocells, fins al final del acte, quan sona Els Segadors acompanyat pels crits de llibertat, són moments emotius que compartim els centenars d'assistents a la concentració, inclosos alguns familiars dels presos.

En aquesta ocasió, hem escoltat un missatge de l'actual Delegada del Govern de Catalunya davant de la Unió Europea, Meritxell Serret, qui fou Consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, fins que va ser cessada pel Govern espanyol en aplicació de l'article 155 de la Constitució Espanyola el dia 27 d'octubre de 2017.

Recordem que es troba exiliada a Brussel·les des del 30 d'octubre de 2017, injustament denunciada a Espanya per malversació i desobediència.
L'abril del 2018 es va presentar davant les autoritats judicials belgues i va quedar en llibertat sense fiança.

Des de Brussel·les ens ha transmès unes paraules d’agraïment per exigir la llibertat dels presos i exiliats polítics cada setmana des de la plaça de la Vila de Gràcia. També ens encoratja a no defallir i persistir en aquest camí que ens durà  a la República catalana.

Missatge de Meritxell Serret a la concentració de Plaça de la Vila del 06-08-2018


Rere les paraules de la Meritxell, el poeta sabadellenc Antoni Clapés ha llegit diferents poemes, entre els quals destaquem les “Corrandes d’exili” (1947) d’en Joan Oliver (Pere Quart), que també es va veure obligat a exiliar-se al començament de la postguerra.

Corrandes d'exili

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena
lentament, sense dir re.
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una marededeu
que han trobat a la muntanya).

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida;
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'enyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que bategui com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.


Olga Hiraldo
Secretària d'Organització