Al carrer hi havia llibres, roses, la gernació que cada any. Les teles comentaven les principals novetats de l'any, i es feien llistes dels llibres més venuts ("Dies que duraran anys", "Operació Urnes"...). Es podia visitar el Palau de la Generalitat.

Però res no era normal, res.

El Palau de la Generalitat estava buit. El legítim govern de Catalunya empresonat o a l'exili, mentre els enemics del nostre poble i de la democràcia es vantaven de les seves malifetes.

Però tot un poble no s'ha deixat vèncer. Ni han pogut imposar el seu relat ni han pogut anul·lar la voluntat d'un poble que vol tirar endavant. Un poble que estima, per sobre de tots, la llibertat i la cultura.



La Generalitat de Catalunya, buida dels representants del nostre poble, la seva expressió impedida per una intolerable autocràcoa, apareixia coberta de flors grogues i amb llargues cues per intentar accedir a les seves depenències aprofitant la jornada de portes obertes. Milers de ciutadans amònims han fet així palès que ni perdonem ni oblidem.

A la Plaça de Sants, per la seva banda, va funcionar amb notable èxit la parada d'intercanvi de llibres d'ERC. Durant tot el dia centenars de ciutans s'acostaren a la nostra parada per fer avinent la seva solidaritat amb els empresonats i per tal de deixar un llibre i prendre'n un altre segons la campanya de Bookcrossing endegada uns dies abans.




La jornada ens deixà un balan positiu tenyit d'amargor per la mance dels presoners polítics