Ser dona no es fàcil, la nostra vida no és de color rosa. Les dones patim unes condicions de vida molt dures: treball precari i/o amb menor salari que provoca major pobresa, obligacions per la responsabilitat de la cura dels fills o dels pares o la violència masclista, en són algunes de les causes.
Està àmpliament demostrat que aquestes condicions de vida afecten a la salut física i emocional de les dones.

És a causa d’aquestes afectacions que moltes dones recorren a l’atenció sanitària buscant solucions a les malalties sobrevingudes per l’estrès i l’ansietat d’esgotament físic i anímic de la vida diària. 
L’atenció medica a les dones requereix una ciència renovada, amb una nova mirada de gènere que tingui en compte una atenció de qualitat en la salut de les dones. S’han de tenir en compte les diferències anatòmiques, biològiques i psicològiques entre dones i homes.
Una malaltia pot presentar-se amb manifestacions diferenciades entre ambdós sexes. Històricament la investigació de les malalties es va descriure estudiant els símptomes en homes, sense comparar què passava en el cos de la dona. Per aquest motiu es coneix parcialment i inadequadament com emmalaltim les dones.

La dona és maltractada a l’atenció sanitària per no saber escoltar bé el seu patiment, i també, perquè generalment es tracten temporalment els símptomes d’una malaltia impedint així que les dones sortim del cercle de desigualtat i malestar mental.
La professió mèdica es majoritàriament femenina, aquest fet hauria d’ajudar a introduir mirades diferents en les pràctiques i enfocar de manera més respectuosa l’atenció de la salut de les dones.

La progressiva sensibilització social sobre les desigualtats de gènere s’ha d’estendre al camp sanitari per posar fi als abusos i imposicions sobre les dones.
Reivindiquem la igualtat en la salut, lluitem per una assistència mèdica amb perspectiva de gènere.

Natàlia Garcia,
secretaria de les Dones d'ERC-Barcelona