Aquest dimecres 28, l’Alfred Bosch ha fet la presentació de la seva candidatura a persona cap de llista per les properes eleccions municipals, al casal Francesc Macià d’Esquerra Republicana de Catalunya – Gràcia.
La seva candidatura ha estat avalada per 393 signatures de militants, superant així el mínim de 134 signatures necessàries.

La Jornada Electoral tindrà lloc el proper divendres 9 de març de 14 a 21h als col·legis electorals de Barcelona (a Gràcia, al carrer Tres Senyores, 7). Tant el candidat com el president d’ERC Gràcia, en Toni López, han animat a la militància, simpatitzants, amics i amigues presents, a exercir el seu dret a vot.

Alfred Bosch ens ha explicat la seva recent visita a l’Oriol Junqueras a la presó d'Estremera, en què li va insistir que “Barcelona és molt important, Alfred, és el més important”. Ha destacat “la obligació que tenim de recuperar les institucions i fer República, i això passa per Barcelona, és indispensable”. En aquest sentit, ha recordat la postura de l’alcaldessa de Barcelona davant el Referèndum de l’1-O (no cedint tots els col·legis electorals, mantenint-se en l’equidistància davant l’empresonament de polítics i líders del moviment civil, etc). Alfred, ha apuntat que “històricament quan al país li han fallat les institucions, o ens han robat o segrestat les institucions, que al llarg de la història malauradament ha passat diverses vegades, Barcelona s’ha posat al capdavant, ha fet aquesta feina substitutòria. I aquests últims mesos ens hem quedat bastant temps sense Parlament, encara estem sense Govern, ho tenim segrestat pel Govern espanyol, i l’Ajuntament de Barcelona que durant aquests temps ha estat la primera institució lliure d’aquest país, i l’alcaldia de Barcelona que durant molts mesos ha estat la primera autoritat d’aquest país, no ha passat al capdavant, no ha fet aquesta feina substitutòria, no han fet allò que els tocava fer”.

Bosch ha defensat que la ciutat mereix un projecte que estigui a la seva alçada, que ens faci sentir orgull de ciutat, i no té la impressió que sigui així, “fa temps però sobretot en el mandat d’Ada Colau, hem assistit a una Barcelona que s’ha convertit en la capital dels problemes, tot és un problema, i fins i tot allà on no n’hi havia, en sorgeixen. El CC El Born el converteixen en un problema quan exhibeixen una estàtua franquista allà al davant”. Bosch aposta perquè “Barcelona no sigui la capital dels problemes, sinó la capital de les solucions”. Aposta perquè Barcelona sigui una ciutat de progrés, on l’èxit sigui repartit i compartit, socialitzant els èxits i sentint-nos part de la ciutat, sentint aquell orgull, aquella autoestima.

Recorda com en una “Barcelona amb grans problemes, sobretot socials, va guanyar una alcaldessa que deia que venia a resoldre l’accés a l’habitatge, a resoldre la pobresa d’aquesta ciutat, a resoldre les disparitats i abisme social creixent a Barcelona, com a partit republicà li vam fer un vot de confiança a la seva investidura”, però com que van desaprofitar aquesta oportunitat amb els seus incompliments en allò promès i les renúncies als seus principis, se li va retirar la confiança. Per Bosch, “la nostra proposta de ciutat és rigorosa, treballadora, que compleix allò que promet, i que allò que sap que no pot complir, no ho promet. S’ha de ser realista dins d’aquesta recerca de l’èxit”. I la realitat és que aquest mandat passarà com el que menys habitatge social haurà construït a la ciutat (186 pisos lliurats fins ara), assolint un mínim històric. A més serà el mandat en què més es dispararan els preus dels lloguers a la ciutat de Barcelona, els lloguers nous han augmentat en aquest temps un 40%, record històric d’augment. I aquests temes són també responsabilitat de l’alcaldessa, i més quan les seves promeses en campanya anaven en aquesta línia, i s’ha de complir amb ètica política o assumir les conseqüències, no culpabilitzar a ERC i l’independentisme com habitualment succeeix (pèrdua de l’Agència Mèdica Europea, engany i mala gestió en el tramvia i el seu operador privat, etcètera).

Bosch proposa que l’autoestima col·lectiva que vol per la ciutat s’ha de traduir en mesures, com ara: promoure la creació de llocs de treball amb un sou digne, invertint en la formació dels treballadors; col·laborar amb els constructors i immobiliàries perquè hi hagi complementarietat entre l’habitatge públic i privat; fer que les escoles bressols tendeixin cap a la gratuïtat, etcètera. Barcelona ha de ser una ciutat viva, on els seus ciutadans no hagin de marxar.

Així, Bosch clou “Barcelona cal que presenti lideratge intern i que tingui clar el paper de lideratge a la República catalana per la seva capitalitat”.


Olga Hiraldo
Secretària d'Organització