El Responsable de Compliment del Codi Ètic i Codi de Conducta d’Esquerra Republicana, Lluís Mombiela, ha vingut aquest dilluns, 29 de maig, a la seu local de Gràcia per explicar-nos el contingut i els valors en què s’inspiren el Codi Ètic i el Codi de Conducta. L’origen d’aquesta voluntat d’autoregular-nos -ha recordat- prové del darrer Congrés Nacional, el juliol del 2015, amb l’aprovació dels nous estatuts on s’incloïa un apartat dedicat al Codi Ètic. En el Consell Nacional del 2 de setembre de l’any passat es va aprovar el Codi de Conducta.

Lluís Mombiela ha fet èmfasi en els resultats de diversos estudis demoscòpics sobre els valors que transmet Esquerra Republicana, i que la ciutadania percep de forma majoritària, com un tret d’identitat del partit republicà. “L’honestedat, les mans netes i l’absència de corrupció formen part del capital polític d’Esquerra Republicana, de l’ADN dels republicans, com així ho demostra una trajectòria impol·luta de més de 85 anys d’història, i ara cal ser exigent amb la seva protecció”.
“Malgrat aquestes dades positives cal bandejar el cofoisme -ha reblat- i seguir treballant amb la màxima auto-exigència en la prevenció per eradicar tot tipus de males pràctiques. Contràriament al que hom creu -ha assegurat- la corrupció no té un origen cultural. Hi ha corrupció allà on s’hi donen dos fenòmens: on hi ha l’oportunitat i on no hi ha controls.”

L’objectiu del Codi Ètic i del Codi de Conducta és la prevenció per tal que no hi hagi la oportunitat a la corrupció, i alhora, crear noves estructures de control per detectar-ne la possible aparició. La lluita contra la corrupció es fonamenta, entre d’altres mesures, en diverses potes: la transparència, l’accés a la informació, la pressa de decisions de forma col·lectiva, el codi ètic i el codi de conducta. Són mecanismes que serveixen com a antídot per minimitzar les conductes il·lícites i els conflictes d’interessos privats i públics, tant de càrrecs electes com dels membres dels òrgans interns, de militants, simpatitzants, càrrecs de designació, treballadors o contractistes. “Tots els militants -ha explicat- acceptem de manera implícita i explícita ambdós codis, i estem cridats a complir i fer complir les normes ètiques i de conducta.”

El càrrec de Responsable de Compliment, nomenat per l’Executiva Nacional, és absolutament independent i no depèn de cap altre organisme ni càrrec. D’altres partits aquesta condició no es dona en el mateix sentit, i la seva presumpta independència orgànica i decisòria queda en entredit. A través del canal ètic -una adreça de correu electrònic- qualsevol pot denunciar, mai de forma anònima, un fet irregular o il·lícit , una mala praxis, un conflicte d’interessos o un possible cas de corrupció, per tal que s’investigui. Es pot maximitzar la confidencialitat del denunciant en l’expedient d’investigació, i que resti anònim en l’informe a l’Executiva Nacional, segons el cas, la gravetat dels fets i d’altres condicionants.

“Els països capdavanters al món són aquells que són més nets de corrupció -ha assegurat-. La finalitat és fer de Catalunya un país millor, més pròsper.” En un mapa mundial que reflexa l’índex de percepció de la corrupció es pot veure que coincideix, a grans trets, amb el mapa de països amb major grau de desenvolupament humà. Demostrant empíricament que on hi ha millors governs i millors administracions és als països on hi ha menys corrupció. Per això, el Responsable de Compliment, que és advocat de professió, ha afegit: “la política ha de ser més exigent amb ella mateixa, i superar el recurs legal de l’apel·lació de la presumpció d’innocència -amb la que crec fermament- per excusar els delictes de corrupció; un mantra massa repetit en el decurs de la política espanyola.”

En el torn obert de paraules diversos càrrecs electes i responsables institucionals han volgut preguntar i aclarir amb el Responsable de Compliment alguns dubtes concrets que s’hi donen en el dia a dia de l’activitat política a les institucions i a l’administració. Les invitacions a esdeveniments esportius o a sopars han estat algues de les qüestions més preguntades, en aquest casos Mombiela recomana només acceptar aquelles invitacions que van associades a la funció del càrrec i representació institucional, rebutjant sempre aquelles invitacions de tipus personal o de caire privat. L’acceptació de números de rifes i sorteigs també és molt controvertida, aparentment inofensius pel seu baix import, el Responsable de Compliment aconsella no acceptar-ne mai cap.

Pep Creus
Secretaria de Comunicació i d’Acció Política