Dilluns, 24 d’abril del 2017
 
La reunió de casal posterior a la diada de Sant Jordi la vam dedicar a la formació sobre el tractament dels continguts a les xarxes socials. Sota el nom de “Cercant la veritat a les xarxes” vàrem comptar amb la presència i les intervencions de l’Alexandre López, professor dels Estudis de la Informació i la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya i ex-president del casal d’ERC Gràcia. La xerrada tenia com objectiu principal ajudar a la  militància a millorar l’ús de les xarxes socials: per guanyar en credibilitat en el nostre entorn d’influència,  incrementar en qualitat els continguts publicats, i fer-ne, entre tots, de les xarxes una eina útil en la nostra acció política diària.

Amb l’ajuda d’un programa de presentacions, que el mateix Alexandre López ens ha facilitat a tota la militància del casal (https://www.slideshare.net/alopezbo/cercant-la-veritat-a-les-xarxes-socials), ens ha explicat amb dades concretes que avui en dia hi ha un gruix molt important de gent d’arreu del món que s’informa a través de les xarxes socials, i per tant, allò que comuniquem té una rellevància molt important que forçosament ens responsabilitza. Per això hem d’anar molt en compte amb les informacions que repliquem, sigui al Twitter, al Facebook o al WhatsApp, perquè poden ser notícies falses, amb voluntat de desinformar, creadores d’un estat d’opinió més propera a la postveritat (concepte que descriu la situació en la qual, a l’hora de crear l’opinió pública, els fets objectius tenen menys influència que les crides a l’emoció i a les creences personals) que a la realitat objectiva.

L’Alexandre ens va advertir d’estar amatents a les falses “exclusives”, especialment aquelles en forma de cadenes, ja que sovint es difonen notícies pretesament d’actualitat quan en el fons ja fa anys que circulen i ha estat desmentida manta vegades. Tanmateix, aquestes cadenes mai donen les fonts d’on treuen les dades ni van signades per qui les redacta, siguin persones individuals o col·lectius. Cal rebutjar aquest tipus de comunicació i no ser-ne una eina de difusió acrític, i cal ser-ho per molts motius, perquè gairebé sempre són informacions falses, perquè sol ser propaganda dels nostres adversaris polítics (ERC no fa servir aquest mecanisme de comunicació i tota la producció de notícies va signada per seu redactor) i perquè de vegades aquestes cadenes formen part del món de l’humor i les bromes, i replicant-les podríem fer el ridícul més espantós, com recentment li ha passat a Ciutadans, que va registrar una pregunta al Parlament basant-se amb una notícia falsa d’un mitjà dedicat a l’humor. Davant de qualsevol dubte, ens recomanà l’Alexandre, al rebre una informació que ens faci sospitar el seu origen, o no vagi signada, cal preguntar a les persones expertes de referència i no passar-la irresponsablement, fent-ne un ressò que ajudi a perpetuar l’estat de desinformació que alguns volen que ens hi ofeguem.

En el torn obert de paraules hi va haver una gran participació de la militància amb més d’una vintena d’intervencions de tota mena. Les qüestions que es van tractar van anar des de l’abús de les comunicacions a les xarxes, els seus horaris d’ús, especialment dels grups de WhatsApp, fins a la quantitat  de  temps que hom hi dedica a les xarxes i l’estrès creixent que genera, així com es van il·lustrar nombrosos exemples dels errors que cadascú  ha anat cometent en el seu aprenentatge individual i continu de les xarxes.

Pep Creus
Secretaria de Comunicació i Acció Política