Notícia
Declaració Institucional per uns espais lliures de violència masclista
Declaració institucional del Plenari municipal impulada per ERC-Barcelona. Durant la seva lectura, la regidora Montse Benedí ha volgut dedicar la declaració al director del Diari de Tarragona pel seu lamentable escrit afirmant que quan un dona diu No pot voler dir que sí. Benedí ha recordat que No és No i només Sí és Sí quan es parla de relacions entre persones. .
Les violències sexuals són una de les formes de violència masclista i es manifesten de diverses maneres i en diferents àmbits de la vida de les dones. Les violències sexuals es produeixen en els àmbits simbòlic, de la parella, familiar, laboral i comunitari a través de diferents manifestacions. El concepte de “violències sexuals” pretén englobar la diversitat de causes, de manifestacions, de conseqüències que se’n deriven i del seu abordatge.
Darrerament, es posa de manifest amb més intensitat l’existència de violències sexuals que són denunciades públicament, com en els casos dels sanfermines a Pamplona, o la necessitat de dur a terme campanyes contra les violències sexuals durant les festes que ja fa temps que alguns ajuntaments i entitats de Catalunya realitzen. Els espais d’oci són un dels àmbits on tenen lloc aquestes formes de violència contra les dones, encara que no l’únic. Tot i l’atenció mediàtica d’aquestes agressions en grans esdeveniments, la violència masclista es manifesta de forma quotidiana també en els espais d’oci més reduïts.
La comprensió d’aquestes violències és fonamental per executar mesures de prevenció i abordatge que combatin els estereotips de gènere i que promoguin un nou plantejament de les relacions afectives. D’aquesta manera, elements com el consum d’alcohol, l’aforament massiu d’alguns esdeveniments, la desresponsabilització que els individus poden experimentar dins el grup o unes actituds considerades falsament com a permissives per part de les dones, de cap manera poden ser elements per justificar les diferents formes de violències sexuals. I el fet de banalitzar, excusar i trivialitzar les violències sexuals en aquests espais dificulta la seva eradicació. Cal entendre les violències sexuals com una forma de violència masclista és a dir, una greu vulneració dels drets de les dones i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat. Les mesures per prevenir i abordar les agressions masclistes han de partir de la premissa que es tracta d’una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho, en el marc d’unes relacions de poder desiguals entre dones i homes.
Les dades demostren que es tracta d’un problema encara àmpliament present i estès. Concretament, l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) va concloure que l’any passat a Europa gairebé 4 milions de dones van ser violades. Les dades també demostren que el 80% dels autors de les agressions sexuals formen part de l’entorn de la víctima (parelles, exparelles, familiars o amistats). A Catalunya, es denuncia una agressió sexual cada 13 hores, i es considera que només un 17,7% de les víctimes d’agressions denuncien.
Atès que l’article 41.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que “les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori”.
Atès que la llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista estableix a l’article 4 que la violència sexual i els abusos sexuals són una forma de violència masclista que “comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l'exhibició, l'observació i la imposició, per mitjà de violència, d'intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu”.
Darrerament, es posa de manifest amb més intensitat l’existència de violències sexuals que són denunciades públicament, com en els casos dels sanfermines a Pamplona, o la necessitat de dur a terme campanyes contra les violències sexuals durant les festes que ja fa temps que alguns ajuntaments i entitats de Catalunya realitzen. Els espais d’oci són un dels àmbits on tenen lloc aquestes formes de violència contra les dones, encara que no l’únic. Tot i l’atenció mediàtica d’aquestes agressions en grans esdeveniments, la violència masclista es manifesta de forma quotidiana també en els espais d’oci més reduïts.
La comprensió d’aquestes violències és fonamental per executar mesures de prevenció i abordatge que combatin els estereotips de gènere i que promoguin un nou plantejament de les relacions afectives. D’aquesta manera, elements com el consum d’alcohol, l’aforament massiu d’alguns esdeveniments, la desresponsabilització que els individus poden experimentar dins el grup o unes actituds considerades falsament com a permissives per part de les dones, de cap manera poden ser elements per justificar les diferents formes de violències sexuals. I el fet de banalitzar, excusar i trivialitzar les violències sexuals en aquests espais dificulta la seva eradicació. Cal entendre les violències sexuals com una forma de violència masclista és a dir, una greu vulneració dels drets de les dones i un impediment perquè les dones puguin assolir la plena ciutadania, l’autonomia i la llibertat. Les mesures per prevenir i abordar les agressions masclistes han de partir de la premissa que es tracta d’una violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho, en el marc d’unes relacions de poder desiguals entre dones i homes.
Les dades demostren que es tracta d’un problema encara àmpliament present i estès. Concretament, l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA) va concloure que l’any passat a Europa gairebé 4 milions de dones van ser violades. Les dades també demostren que el 80% dels autors de les agressions sexuals formen part de l’entorn de la víctima (parelles, exparelles, familiars o amistats). A Catalunya, es denuncia una agressió sexual cada 13 hores, i es considera que només un 17,7% de les víctimes d’agressions denuncien.
Atès que l’article 41.3 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que “les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori”.
Atès que la llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a eradicar la violència masclista estableix a l’article 4 que la violència sexual i els abusos sexuals són una forma de violència masclista que “comprèn qualsevol acte de naturalesa sexual no consentit per les dones, inclosa l'exhibició, l'observació i la imposició, per mitjà de violència, d'intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la dona o la menor una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu”.
DECLARACIÓ INSTITUCIONAL
El Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona acorda:
PRIMER- Refermar la condemna de l’Ajuntament a totes les formes de violències sexuals que pateixen les dones i reconèixer el dret de les dones a viure sense violència masclista i posar tots els mitjans al seu abast per eradicar-la.
SEGON- Refermar el compromís de l’Ajuntament per continuar atenent les dones en situació de violència sexual als serveis municipals especialitzats en violència masclista.
TERCER- Treballar per integrar les violències sexuals als circuits i protocols de violència masclista existents a Barcelona per tal que puguin detectar de forma efectiva aquest tipus de violència i atendre per recuperar i reparar les dones que l’han viscuda.
QUART- Impulsar durant tot l’any campanyes específiques de sensibilització i prevenció per fomentar unes relacions igualitàries lliures de tot tipus de violència masclista i que fomentin l’empoderament de les dones.
CINQUÈ- Comunicar aquest acord a les entitats de dones de la ciutat, al Consell de les Dones de Barcelona, a l’Institut Català de les Dones i al Consell Nacional de Dones de Catalunya.
PRIMER- Refermar la condemna de l’Ajuntament a totes les formes de violències sexuals que pateixen les dones i reconèixer el dret de les dones a viure sense violència masclista i posar tots els mitjans al seu abast per eradicar-la.
SEGON- Refermar el compromís de l’Ajuntament per continuar atenent les dones en situació de violència sexual als serveis municipals especialitzats en violència masclista.
TERCER- Treballar per integrar les violències sexuals als circuits i protocols de violència masclista existents a Barcelona per tal que puguin detectar de forma efectiva aquest tipus de violència i atendre per recuperar i reparar les dones que l’han viscuda.
QUART- Impulsar durant tot l’any campanyes específiques de sensibilització i prevenció per fomentar unes relacions igualitàries lliures de tot tipus de violència masclista i que fomentin l’empoderament de les dones.
CINQUÈ- Comunicar aquest acord a les entitats de dones de la ciutat, al Consell de les Dones de Barcelona, a l’Institut Català de les Dones i al Consell Nacional de Dones de Catalunya.
