Notícia
Lluís Llach parla del Procés Constituent al Centre Artesà Tradicionàrius
“Avui seré a Gràcia, el dol no em farà anul·lar res. Ans al contrari, amb més empenta que mai. La lliçó de la Muriel és ben clara. Continuem”. Aquesta és la piulada que Lluís Llach va penjar dilluns al Twitter per deixar clar que a dos quarts de vuit del vespre seria al Centre Artesà Tradicionàrius, on l’Assemblea Nacional Catalana a Gràcia havia organitzat una tertúlia amb el diputat de Junts pel Sí. La militància d’ERC-Gràcia va ajornar la reunió de casal dels dilluns i va anar al CAT per assistir a la xerrada.
Abans de l’hora indicada la sala gran del CAT ja estava plena, i molta gent va haver de seguir l’acte dreta. Van sonar les notes del Cant dels Ocells en record de la Muriel Casals, que ens va deixar diumenge, a qui Llach va dedicar unes sentides paraules abans de començar a parlar del moment polític que estem vivint. El títol de la tertúlia, “Procés constituent: la nostra oportunitat per un país millor”.
En la seva presentació, acompanyat pel periodista Oriol Ferran, que va moderar l’acte, Llach va explicar algunes anècdotes de com va arribar a ser diputat i de les seves impressions un cop dins la “maquinària” del Parlament. També va rondinar perquè fins que hi va arribar mai havia tingut horaris per entrar i sortir.
Del procés polític va destacar que estem en un moment de definició del país que volem, i que en aquest procés també participa gent de Catalunya Sí que es Pot i del PSC, cosa que el fa especialment il·lusionant. També es va mostrar convençut del potencial econòmic de Catalunya i el seu dinamisme de cara al futur, prou conegut a Europa i el món.
Un dels temes més debatuts pel públic va ser la interpretació dels resultats de les eleccions autonòmiques, feta per certs sectors polítics com una derrota de l’independentisme com si hagués estat un referèndum, i que així ens ho volen fer creure.
Es va parlar molt també de tota la feina que queda per fer “picant pedra” a llocs i barris on costa arribar, i de les dificultats que hi ha per endavant, possiblement en forma de setges mediàtic, judicial i pressupostari, que poden entorpir el pla de xoc del Govern.
Llach va fer una mica d’història en recordar com es va escriure la Constitució espanyola i que si som on som ara, és perquè no ens vam desmobilitzar políticament en acabar la transició. I també, avançant-se potser a la història, que els famosos 18 mesos són més un símbol que un termini infrangible i que l'important és tenir una ferma determinació. Mai, va acabar dient, havíem tingut el que tenim ara: un Govern preparat i decidit i una majoria al Parlament de Catalunya. I això, encara, no és història, és el present i està a les nostres mans.
Jaume Martínez
Secretari Adjunt de Comunicació
Abans de l’hora indicada la sala gran del CAT ja estava plena, i molta gent va haver de seguir l’acte dreta. Van sonar les notes del Cant dels Ocells en record de la Muriel Casals, que ens va deixar diumenge, a qui Llach va dedicar unes sentides paraules abans de començar a parlar del moment polític que estem vivint. El títol de la tertúlia, “Procés constituent: la nostra oportunitat per un país millor”.
En la seva presentació, acompanyat pel periodista Oriol Ferran, que va moderar l’acte, Llach va explicar algunes anècdotes de com va arribar a ser diputat i de les seves impressions un cop dins la “maquinària” del Parlament. També va rondinar perquè fins que hi va arribar mai havia tingut horaris per entrar i sortir.
Del procés polític va destacar que estem en un moment de definició del país que volem, i que en aquest procés també participa gent de Catalunya Sí que es Pot i del PSC, cosa que el fa especialment il·lusionant. També es va mostrar convençut del potencial econòmic de Catalunya i el seu dinamisme de cara al futur, prou conegut a Europa i el món.
Un dels temes més debatuts pel públic va ser la interpretació dels resultats de les eleccions autonòmiques, feta per certs sectors polítics com una derrota de l’independentisme com si hagués estat un referèndum, i que així ens ho volen fer creure.
Es va parlar molt també de tota la feina que queda per fer “picant pedra” a llocs i barris on costa arribar, i de les dificultats que hi ha per endavant, possiblement en forma de setges mediàtic, judicial i pressupostari, que poden entorpir el pla de xoc del Govern.
Llach va fer una mica d’història en recordar com es va escriure la Constitució espanyola i que si som on som ara, és perquè no ens vam desmobilitzar políticament en acabar la transició. I també, avançant-se potser a la història, que els famosos 18 mesos són més un símbol que un termini infrangible i que l'important és tenir una ferma determinació. Mai, va acabar dient, havíem tingut el que tenim ara: un Govern preparat i decidit i una majoria al Parlament de Catalunya. I això, encara, no és història, és el present i està a les nostres mans.
Jaume Martínez
Secretari Adjunt de Comunicació
