JORDI PORTABELLA I CALVETE, en la seva qualitat de Regidor President del Grup Municipal d’Unitat per Barcelona (ERC+DCat+RCat) a l’Ajuntament de Barcelona, actuant en el seu nom i representació, manifesta:

I. Davant la insatisfactòria situació institucional, competencial i política entre Catalunya i l’Estat Espanyol així com l’actual situació de bloqueig polític, financer, social, cultural i lingüístic de Catalunya en el si de l’Estat Espanyol, el poble de Catalunya i les seves institucions han expressat la voluntat de decidir el futur polític de Catalunya a través de diverses formes.

II. El 30 de setembre de 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar la proposta de nou Estatut d'Autonomia de Catalunya amb 120 vots favorables (del CiU, PSC, ERC i ICV, el 89% dels diputats i diputades) i 15 vots en contra (del PP). Aquesta proposta d’Estatut fou aprovada el maig de 2006 per les Corts Generals espanyoles, després d'una substancial modificació, i el 18 de juny de 2006 va ser ratificada en referèndum pel poble de Catalunya amb un 73,9% de vots a favor. El nou Estatut va ser una proposta de tall federal amb una intenció clara: facilitar l'encaix de Catalunya dins l'Estat espanyol mitjançant una relació bilateral.

III. Davant de l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, el 9 d’agost de 2006, el Partit Popular i les Comunitats Autònomes de Múrcia, la Rioja, Aragó, la Comunitat Valenciana i les Illes Balears, així com el Defensor del Pueblo, van interposar un recurs d’inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional. l, malauradament, el juliol de 2010 aquest Tribunal va emetre sentència anul·lant articles substancials i fent inviables pilars bàsics de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, com el reconeixement nacional, més autonomia fiscal o el blindatge de la llengua catalana.

IV. La sentència en contra de l’Estatut ha esdevingut un punt d’inflexió a partir del qual el poble de Catalunya i el seu Parlament hem expressat el nostre desencís i la nostra sobirania amb diverses ocasions: en la manifestació del 10 de juliol de 2010 sota el lema «Som una Nació, nosaltres decidim», l’11 de setembre de 2012 sota el lema «Catalunya nou Estat d’Europa», la resolució del Parlament de Catalunya, de data 27 de setembre de 2012, que constatava la necessitat que el poble de Catalunya pogués determinar lliurament i democràticament el seu futur col·lectiu mitjançant una consulta, la Declaració de sobirania i el dret a decidir del poble de Catalunya adoptada pel Parlament el passat 23 de gener de 2013, la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, el 26 de juny de 2013, la Via Catalana cap a la Independència de l’11 de setembre d’enguany i l’acord entre CiU, ERC, ICV-EUiA les CUP i el Govern de la Generalitat de Catalunya del 12 de desembre de 2013 pel que es  concreta una data (el 9 de novembre de 2014) i una pregunta (vol que Catalunya esdevingui un Estat? En cas afirmatiu, vol que Catalunya esdevingui un Estat Independent?) per a la celebració d’un Referèndum a tots els municipis del país.

V. Barcelona, Capital de Catalunya, vol ser i serà al capdavant de la defensa de l’exercici del dret a decidir, i està compromesa a promoure que entitats, associacions i agents econòmics se sumin també a aquest procés democràtic. No en va, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona va acordar, el 24 de juliol de 2013, l’adhesió de l’Ajuntament al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

VI. L’exercici del dret a decidir ha de ser sinònim d’un procés democràtic, transparent i de respecte a la pluralitat d’opinions de la societat. El pronunciament del poble de Catalunya ha de ser, única i exclusivament, l’expressió majoritària de la voluntat dels seus ciutadans i ciutadanes.

D’acord amb el que estableixen els articles 54.1, 60.2, 64.3 i 101 del Reglament Orgànic Municipal de l’Ajuntament de Barcelona, així com l’acord de la Junta de Portaveus de 12 de setembre de 2011, formula la següent: