Hi ha reivindicacions que després de molts anys de lluita les podem guardar al calaix dels records perquè finalment s’han assolit. Tots recordem quan cridàvem “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia” semblava que no ho aconseguiríem mai fins que vàrem poder saltar a la fase següent: “In-inde-independència”.

Però de vegades hi ha lemes molt tossuts i que sembla que mai podrem fer un salt cap a la fase següent. Es el cas de l’ “Avortament: lliure i gratuït”. Com a mínim ja portem tres generacions cridant-ho.

Son molts segles d’una societat marcadament patriarcal que vol controlar el cos de la dona i la seva voluntat de ser mare. Quan la situació començava a canviar, una mica, apareix el ministre Gallardón (“con la Iglesia hemos topado”) i al desembre de 2013 ens presenta el seu nasciturus. Es un fetus que presenta moltes malformacions i posa en perill la salut de moltes dones. Reuneix totes les condicions ja siguin les d’una llei de supòsits com les d’una de terminis.

No pot ser que aquesta contrareforma del Sr. Gallardón ens porti als anys 70 quan les dones que s’ho podien permetre havien d’anar d’excursió a Londres (un viatge marcat per la solitud i la fredor) i les que no podien  buscaven alguna solució aquí jugant-se la vida. No podem tornar als avortaments clandestins. Volem el dret a avortar en condicions segures, dins del sistema de la salut publica i que no es criminalitzi a les dones.

Es necessari i urgent que el Parlament de Catalunya ens ajudi i elabori una llei pròpia de salut sexual i reproductiva on les dones podem decidir sobre el nostre propi cos. Cal tenir en compte però, que la causa principal de molts dels embarassos no desitjats es la manca d’una acurada educació sexual i una prevenció anticonceptiva saludable. Es per això que aquesta llei hauria d’anar acompanyada d’uns programes d’educació sexual i d’uns mecanismes que facilitin els recursos humans i materials per a desenvolupar-la.

Des d’ERC defensem una llei de terminis i no de supòsits perquè una llei de supòsits es una llei de despenalització i una de terminis reconeix el dret de decidir de les dones. En el marc d’aquesta llei el termini màxim hauria de ser de 22 setmanes.

Amb caràcter universal incloent-hi les dones amb edat de parir des dels 16 anys i a les nouvingudes sense cap discriminació.

Intervenció en centres de la Sanitat Publica o concertats, sempre gratuït i garantint que es farà en el mínim termini possible.

El personal sanitari no hauria d’objectar per motius ètics o morals perquè aquesta situació no ho requereix. La dona ben informada i conscient de la seva decisió ja decideix el que vol fer.

Elaborar un programa d’educació sexual, reproductiva i de mitjans anticonceptius  que es portaran a terme les institucions educatives, sanitàries i de serveis socials. Sobre tot en els grups de risc d’exclusió social.

Per tot això, avui mes que mai: "Avortament lliure i gratuït"

Secretària de la Dona d'ERC Barcelona