Benvolgut Alcalde, President, regidors i regidores...

Vull donar les gràcies a la ciutadania de Barcelona que ha votat les candidatures que he encapçalat durant els darrers 16 anys. És gràcies a ells que he tingut el privilegi de ser durant 8 anys tinent d’alcalde, en una desena d’ocasions alcalde accidental, i durant 8 anys més, regidor de l’oposició. Els hi estic agraït, i desitjo haver interpretat encertadament el sentit polític del seu suport. Des de la meva manera de fer i de ser, i des dels meus valors, sempre he intentat donar sentit al que feia, i intervenir en la construcció d’una societat més justa i lliure, tant nacionalment, com ambiental i socioeconòmica.

La ciutadania de Barcelona és una bona coneixedora de la ciutat. Té uns nivells elevats d’implicació i, en molts casos, allà on està adequadament organitzada, manté un alt nivell de compromís i forma part de la definició intrínseca de la ciutat. La ciutadania i la seva organització en xarxa són la societat, més encara en aquest paper de receptor i emissor actiu de les polítiques de la ciutat i: o bé es governa amb ella i per a ella, o no es governa.

Però és necessari també reconèixer la gran importància de la ciutadania que forma part dels serveis tècnics i professionals de l’Ajuntament. Per la seva entrega i perquè estan altament qualificats. Seria un error que es produís una gentrificació dels cossos tècnics de l’Ajuntament més enllà dels reajustaments necessaris, atès que implicaria una pèrdua de coneixement i de temps injustificables davant la ciutadania. Els hi dono, doncs, també les gràcies a tots i totes elles per l’enorme servei que donen als regidors i, molt especialment, a aquells que van compartir amb mi el govern durant 8 anys, ja fos des d’un institut, una comissió, un consorci o el que fos, que de tot hi va haver. Gràcies, Jordi, Miquel, Ramon, Jordi i tants d’altres.

Vull també fer una especial esment a les persones de l’Ajuntament amb les que he compartit grup municipal o tinència d’alcaldia al llarg dels anys: a la Núria, la Carme, l’Anna, Flori i Marta. Al Frederic, en Rogelio, en Toni i en Santos, perquè gràcies a tots ells sempre m’he sentit molt ben atès i la seva comprensió i complicitat m’han facilitat molt la meva actuació política. Gràcies.

I també vull agrair el paper de la ciutadania que temporalment participa de la política institucional. Vull donar les gràcies als dos alcaldes, diversos tinents d’alcaldes i regidors amb qui he compartit govern: vàrem saber llegir bé l’estat de la ciutat per millorar la qualitat de vida de les persones i projectar-la cap un futur que canviava d’escala a una velocitat vertiginosa. En considero peces fonamentals d’aquell període unes relacions personals basades en el respecte mutu, l’aprovació de la carta municipal que ens permetia tenir més competències, encara que no fossin totes les que volíem, la projecció econòmica internacional sustentada en un progrés compartit per a tota la societat, l’ocupació de fins un milió de persones, la defensa d’un l’espai públic de qualitat, la cohesió social i l’entrada en força de la sostenibilitat .

També vull agrair a l’alcalde d’aquest darrer mandat, Xavier, el teu treball i esforç constant i el del teu equip de govern, així com la cordialitat que presideix totes les nostres converses.
I, per descomptat, també vull fer un reconeixement a tots els regidors i regidores que m’han acompanyat en les quatre legislatures, perquè sense ells, per exemple sense en Ricard, allò que vàrem fer hagués estat menys creatiu i més incomplert. Com sense la presència d’en Jan, amb qui hem tingut una bona entesa i amb qui hem rigut i treballat molt i intensament, però sobretot per la seguretat i convicció mútua de saber que no ens fallaríem mai. Gràcies Jan.

I també amb tots vosaltres, regidors i regidores, perquè tot i les lògiques diferències, evidents i clamoroses entre algunes formacions polítiques, aquest és un hemicicle on predominen les bones formes i el respecte mutu, per vehements i contraposades que siguin les intervencions, iròniques les defenses, sarcàstiques les rèpliques dels uns i els altres. Sabem que sense pragmatisme la política seria pura demagògia i que sense utopia, seria pura mediocritat administrativa. Això és un fet diferencial de la nostra ciutat, tenim cura de no lesionar-nos innecessàriament, perquè no volem i perquè sabem que no passarà gaire temps fins que les tornes canviaran de lloc. A Barcelona Rousseau guanya a Hobbes, i això, en política, no és gens freqüent, espero i desitjo que continuï essent així.

De fet, això em permet reivindicar la bona política com a element imprescindible pel bon desenvolupament de la societat, i en aquest ajuntament se n’aprèn i se’n fa de bona política. Els regidors hi posem molt d’esforç, sabem que la ciutat és gran i té importants reptes. Sabem que no ens podem distreure perquè el temps de reacció et permet ser més eficaç, amb les persones i amb les ciutats amb les que competim; sabem que res no és mai acabat del tot perquè tot flueix i es transforma, sabem que és necessari treballar el dia a dia de la ciutat, des del carrer i els despatxos. Les jornades maratonianes que fan que passin els dies i les hores sense adonar-te’n, incloent caps de setmana, un rere l’altre, fins que la teva família et fa reflexionar i pactes que descansaràs un cap de setmana al mes. La família, la parella, les filles i els fills, els pares, els germans... aquests sí que tenen mèrit, aquests sí que cal donar-los unes gràcies ben grans i continuades. Gràcies Natàlia, Mar, Mercè per la vostra comprensió inigualable, gràcies pares i germanes pel vostre suport incondicional. Sense ells no hi ha estabilitat ni fortalesa anímica.

Però la bona política, per a mi, a més d’unes formes acurades, significa escoltar atentament els arguments de la gent i dels que saben més que tu d’una matèria determinada. Reflexionar sobre el que et diuen i definir el teu criteri conjuntament amb les circumstàncies en què es troba la ciutat. Elaborar un document que reculli el coneixement des del rigor i la honestedat i trobar una estratègia que sigui atractiva i et permeti sortir-te’n. I és clar, això no ho pot fer un sol, això es comparteix amb les persones que s’han guanyat la teva confiança, no perquè et donin sempre la raó, o t’adulin, - Déu vos en guard, quina repugnància que em produeix això -, sinó perquè les seves aportacions crítiques i constructives complementen, milloren, enriqueixen, allò que havies previst. I això, en el meu cas, té un nom que és el del grup municipal que m’ha acompanyat durant aquest llarg període de temps i, especialment en el seu darrer format.

Gràcies, als que hi van ser i van deixar la seva empremta Ramon, Núria, Francesc... i gràcies, moltes gràcies, als que encara hi sou i m’acompanyareu fins el dia d’avui. Jordi, Edu, Lali, Jordi, Carla, Marc, Mercè, Àlex, Jordi, sense vosaltres no hagués pogut arribar a tot arreu, no hagués pogut disposar d’un argumentari tan contrastat, que expliqués tant bé la nostra posició política. Gràcies a tot el Grup Municipal i a tots els consellers de districte. És així com hem desenvolupat aquells anhels pels quals vàrem entrar en política i en els quals ens hem mantingut fidels: el nostre compromís amb la gent, millorar la qualitat de vida de les persones, augmentar la justícia social i assolir la llibertat de la nostre nació.

I bé, ja se sap que el planeta gira sobre ell mateix cada 24h, que res no s’atura, i que cada mandat té els seus reptes i solucionar-los és l’objectiu. Sabem que en el període que estem, tant a nivell d’escala com de model, les dificultats no seran poques. La sostenibilitat ambiental, social i econòmica és el principal repte de la humanitat i no pot esperar ni a nivell global ni a nivell local, menys encara en les ciutats rellevants del món com la nostra en què viu més de la meitat de la població mundial. Cal buscar l’equilibri correcte entre l’economia global i la local per evitar la disminució alarmant de petites i mitjanes empreses locals. Cal generar llocs de treball de qualitat amb urgència, a Barcelona hi ha misèria, més d’oculta que de visible, i això és una derrota que no podem acceptar, perquè som una ciutat orgullosa, que mai ha abaixat el cap, perquè sempre hem lluitat per la fraternitat i perquè som homes i dones que ens volem lliures. Cal que Barcelona i Catalunya continuïn anant juntes i essent lleials mútuament, perquè el que és bo per l’una ho és per a l’altra, perquè necessitem més capacitat política, perquè això ens fa més forts, i perquè ja no acceptem ni tutors ni tuteles i volem ser lliures per decidir el nostre futur.

Jo, per la meva part, acabo aquest període de representació institucional a l’Ajuntament amb la satisfacció d’haver contribuït a la transformació de la ciutat, coneixent els encerts i reconeixent els errors, però conscient que ha estat un privilegi, i una immensa joia treballar per Barcelona.

Visca Barcelona! Visca Catalunya!