Durant la seva intervenció, el regidor ha recordat que ‘l’origen d’aquests guardons el trobem el 1930 quan l’Ajuntament va prendre la decisió de crear la Medalla de la Ciutat’. Va ser per tal de lliurar-la, en testimoni d’agraïment, a l’escultor Josep Llimona, president de la Junta de Museus, després que oferís a Barcelona la seva coneguda obra El Treball’.

Es va fer l’encàrrec a l’artista noucentista Enric Casanovas i Roy que va modelar la peça en or, amb el disseny d’una al·legoria de la ciutat d’inspiració mediterrània, amb un vaixell a la dreta i un arbre a l’esquerra. Al revers hi figurava l’escut de Barcelona i una corona de llorer amb espai per gravar el nom del premiat. La cerimònia de lliurament d’aquest primer guardó es va celebrar al Saló de Cent el 7 de juliol de 1932. Aquest model va ser adoptat per l'Ajuntament republicà i fou vigent fins al final de la guerra civil.

Enric Casanovas, escultor malauradament avui oblidat, havia estat deixeble de Llimona i com d’altres artistes que s’havien mantinguts fidels a la Catalunya republicana, es va haver d’exiliar després de la desfeta de 1939. L'any 1940 les noves autoritats franquistes van encarregar un altre model a Frederic Marès, on s’hi representava una figura sedent que duia a la mà dreta una branca de llorer i a l’esquerra la victòria alada, símbol i record de la victòria del feixisme espanyol. Aquest darrer model és el que, malauradament, encara es lliura avui als guardonats amb les Medalles d’Or al Mèrit.

Puigcorbé ha afirmat que ‘aquesta situació, anòmala i impròpia d’un ajuntament democràtic, ha estat denunciada per prestigioses personalitats de l’àmbit acadèmic, començant pel professor Frederic-Pau Verrié, i ha de ser corregida per l’Ajuntament procedint a la justa recuperació, amb tots els honors, d’un dels màxims símbols municipals’.