Els republicans reclamen instar l’Estat i la Generalitat a avançar cap a un SMI territorialitzat i aplicar-lo en la contractació pública, que en el cas de Barcelona hauria de ser de com a mínim 1.600€

L’augment sostingut del cost de la vida, especialment de l’habitatge, a Barcelona ha generat una bretxa creixent entre el que es cobra i el que costa viure a la ciutat, fins al punt que milers de treballadors i treballadores no poden permetre’s residir-hi malgrat tenir feina.

En aquest context, la Comissió d’Economia ha debatut avui una proposta d’Esquerra Republicana per impulsar un salari mínim adaptat a la realitat econòmica de la ciutat i avançar cap a un model de salaris territorialitzat, que ha quedat rebutjada pel vot de qualitat del govern després d'un empat tècnic en les votacions.

Tal com ha exposat el portaveu republicà, Jordi Castellana, “Barcelona és la ciutat de l’Estat on la divergència entre salaris i cost de la vida és més aguda i més estructural”. En aquest sentit, ha advertit que “el lloguer mitjà supera els 1.200 euros i el salari mínim estatal està per sota. Això no és un desajust temporal: és una contradicció matemàtica permanent”.

Segons ha assenyalat, aquesta situació afecta especialment els treballadors dels sectors essencials de la ciutat, que “sostenen el dia a dia però no poden permetre’s viure-hi”.

Davant d’aquest escenari, ERC ha plantejat una iniciativa que en primer lloc, demana instar l’Estat a habilitar mecanismes de diferenciació territorial del salari mínim, per adaptar-lo a les condicions econòmiques reals de cada territori. “El salari mínim actual és un instrument indiferenciat que no pot recollir les diferències entre territoris com Barcelona i altres zones amb un cost de vida molt inferior”, ha remarcat Castellana.

En segon lloc, la proposta reclama a la Generalitat (com ja ha fet anteriorment el grup parlamentari) la creació d’un Salari Mínim de Referència per a Catalunya però també un en l'àmbit metropolità i barceloní situat en el 60% del salari mitjà i per tant que hauria de ser com a mínim de 1600€, en línia amb els criteris europeus. “El 60% no és una xifra arbitrària, és el llindar que fixa Europa per garantir salaris adequats. Nosaltres demanem aplicar-lo”, ha defensat.

ERC plantejava que l’Ajuntament actués de manera immediata en l’àmbit de les seves competències. En aquest punt, Castellana ha estat especialment clar: “l’Ajuntament pot i ha d’incorporar aquest salari mínim de referència en la contractació pública, en les subvencions i en les concessions administratives”.

El regidor ha posat èmfasi en un àmbit concret: “l’ús de l’espai públic és un privilegi. Proposem que establiments com les terrasses hagin de garantir el compliment d’un salari mínim de referència per als seus treballadors”.

Des d’ERC defensen que aquesta mesura és clau per abordar la pobresa laboral des de l’arrel. “El salari és la política social més eficient que existeix. Un euro de salari val més que un euro d’ajuda: arriba directament, sense intermediaris i sense estigmatització”, ha afirmat Castellana.

“Si volem una ciutat on la gent pugui viure dignament del seu treball, hem d’actuar sobre els salaris. El salari mínim de referència és una eina per corregir una realitat que el mercat no està resolent”, ha tancat el portaveu republicà apel·lant a la responsabilitat política i recordant que ciutats com NYC o Sant Francisco ja tenen aquest tipus de salaris territorialitzats.