Barcelona

Grup municipal

Notícia

Crida d’Esquerra perquè Barcelona alci la veu davant la UE per defensar el dret a l’habitatge i combatre l’especulació


Els republicans alerten de la “contradicció” del fet que els socialistes europeus votessin a favor d’un informe i “assumissin” les tesis de la dreta sobre habitatge mentre a Barcelona “intenten fer bandera” del tema

L’objectiu era clar: fer palès que una majoria dels representants públics de la ciutat de Barcelona, inclosos els socialistes, estan en contra de les tesis avalades pel parlament europeu en matèria d’habitatge – com ara la desregulació del mercat o la potenciació de la construcció a gran escala-. Això és el que pretenia Esquerra Republicana a la seva proposició a la comissió d’urbanisme del consistori, debatuda i aprovada avui amb els vots favorables del govern, Bcomú i els republicans.

“No es pot fer bandera del lideratge municipal amb iniciatives com ‘Mayors for Housing’ i després, quan arriba el moment de la veritat, votar a favor d’un informe que assumeix sense matisos els postulats de la dreta europea sobre habitatge”, ha criticat la regidora d’Esquerra Eva Baró, qui ha criticat que els socialistes europeus haguessin renunciat a defensar el dret a l’accés a l’habitatge “allà on és més important mantenir la posició”.

I és que, segons Baró, “no som prou conscients que el marc europeu condiciona moltíssim el que podem fer aquí sobre habitatge”. És per això que el text presentat per Esquerra demanava que Barcelona traslladés a les institucions europees la necessitat d’un “canvi de paradigma en les polítiques d’habitatge” que situï el dret a l’habitatge al centre.

En aquest sentit, la proposició insta a la Comissió i el Parlament europeus a adoptar mesures com ara la regulació de la inversió especulativa en mercats residencials tensionats, la transparència en la propietat i operacions dels grans fons d’inversió i l’adaptació del marc europeu perquè els estats, les regions i les ciutats puguin “desplegar mesures de regulació del mercat” com ara control de preus, limitacions a la concentració de propietat, la prohibició de les compres especulatives o la regulació dels usos turístics i temporals.

“La crisi d’accés a l’habitatge no és conjuntural, és estructural i d’escala europea, i el resultats són joves, famílies i classes mitjanes amb cada cop més dificultats per accedir o mantenir un lloc on viure”, ha sentenciat Baró.