Els republicans reclamen adequar les llicències d’activitat i de cuina d'aquests establiments singulars per evitar que desapareguin i garantir el relleu generacional

El Grup Municipal d’Esquerra Barcelona ha presentat una proposta a la Comissió d’Economia i Hisenda perquè el Govern municipal permeti adequar les llicències d’activitat dels establiments de restauració emblemàtics i singulars de Barcelona. L’objectiu de la proposició, que ha estat aprovada per unanimitat, és garantir que aquests locals, que formen part del patrimoni tangible i intangible de la ciutat, puguin mantenir la seva activitat i assegurar-ne la continuïtat i el relleu generacional.

El portaveu adjunt d’ERC, Jordi Coronas, ha denunciat que “des de l’administració massa vegades veiem com aprovem normatives que malauradament entren en contradicció amb altres línies de treball que també impulsem, o xoquen amb la realitat històrica d’una ciutat que fou en bona part construïda abans de la transició democràtica.”

Segons Coronas, aquest és precisament el cas de les normatives urbanístiques i les llicències d’activitat que afecten la restauració emblemàtica: “Per una banda la cataloguem, la considerem un valor intangible i inqüestionable de la ciutat i vetllem per la seva continuïtat, però per l’altra els apliquem una normativa que els deixa en un buit legal i que amenaça en fer-los desaparèixer pel fet de no adaptar-s’hi.”

Entre els exemples que ha posat sobre la taula, Coronas ha destacat casos concrets que il·lustren aquesta situació de risc:

— “El Restaurant el Roure, un establiment singular sense catalogar que fa menjars des de 1889 però que, en canvi, no té llicència de restaurant, i normativa en mà li seria impossible poder seguir oferint menús.”

— “La Pubilla del Taulat, un celler amb degustació neoclàssic del Poblenou, en actiu des del 1886, que tot i estar catalogat, normativa en mà no podria servir menjars avui dia.”

— “La bodega ‘La Palma’, que té problemes per mantenir l’activitat de restauració des del 1918, un restaurant ben a tocar d’aquesta casa on tots i totes hi hem anat a dinar alguna vegada o altra.”

— “També casos com el bar ‘La Principal’, que ha hagut de fer mans i mànigues per mantenir els tendals i la terrassa tal com l’havia tingut sempre, i haurà d’eliminar una marquesina de fusta centenària per imperatiu de la normativa.”

— “O el cas trist del Bar Brusi, que no va poder garantir el relleu perquè la inseguretat jurídica feia impossible saber si es podria continuar cuinant, i que ara ha quedat irreconeixible, convertit en una geladeria.”

Davant d’aquesta realitat, Coronas ha remarcat que “des d’ERC Barcelona estem fermament compromesos amb la continuïtat d’aquests establiments que formen part del patrimoni tangible i intangible de la ciutat, així com amb garantir el seu relleu generacional. Cal fer tot allò que sigui possible perquè no desapareguin o bé es transformin en un tipus d’establiment que ja no té res a veure amb el que eren com botigues de souvenirs o de cànnabis.”

Per això, la proposta dels republicans planteja que tots aquells locals de restauració emblemàtics o singulars de la ciutat que formen part d’aquest patrimoni tangible i intangible se’ls reconegui la seva trajectòria —a vegades centenària— i puguin seguir duent a terme la seva activitat.

Finalment, Coronas ha subratllat que “si bé cal fer complir la normativa, aquesta és susceptible de contemplar excepcions o bé adaptar-se i respectar la realitat històrica de la ciutat.” I ha afegit que “a més de vetllar per la seguretat jurídica d’aquests establiments, també cal fer un seguiment acurat per garantir la seva continuïtat i relleu generacional, ja que són part de l’essència de Barcelona.”

El portaveu adjunt ha recordat també que “aquest tracte diferenciat hauria d’anar més enllà dels 200 establiments emblemàtics que ja estan catalogats. Hem de ser capaços de crear, com a mínim, un registre d’establiments singulars —com és el cas del Roure o era el Brusi— i així conservar aquesta essència més enllà de la protecció actual que només posa en valor els elements purament físics.”

"Aquest tema el vivim i el sentim cada dia. Ens estimem aquests locals, perquè ens agrada com ens tracten, el públic que hi va i el menjar que ens hi fan i crec que val la pena que fem un esforç normatiu i també pen mentrestant, perquè sinó ens podem trobar realitats com el Gran Cafè convertit en un Irish Pub", ha conclòs Coronas.