Baró defensa la mesura per evitar que Barcelona “es vengui a trossets com si fos el taulell de joc del Monopoly” i recorda que a diferència de la mesura anunciada per Sánchez, aquesta inclouria els estrangers comunitaris

Esquerra Republicana ha aconseguit avui el compromís del govern municipal, i de la majoria del consistori, perquè l’Ajuntament estudiï i impulsi quines són les regulacions necessàries per a prohibir la compra d’habitatge per part de tots els fons d’inversió i de les persones (físiques o jurídiques) no residents al país, excepte en els casos que siguin per a ús residencial propi o d’un familiar directe. “Mentre no ho fem, Barcelona seguirà en mans del millor postor, venent-se a trossets com si fos el taulell del joc del Monopoly”, ha expressat la regidora republicana Eva Baró.

En la seva intervenció, Baró ha volgut diferenciar la proposta d’Esquerra amb l’anunciada pel president espanyol. “no val quedar-se a mitges, aquesta iniciativa no afectaria només als ciutadans extracomunitaris no residents com l’anunciada per Sánchez, sinó també a fons d’inversió i en definitiva tothom, també comunitaris, que no comprin un habitatge per viure-hi”.

La comissió d’Ecologia i Urbanisme del consistori ha aprovat la proposició d’Esquerra per tal de posar en marxa el procés per implantar aquesta regulació, i que ha comptat amb el suport del govern municipal i de Barcelona en Comú. “El pecat original és principalment un: haver entès l’habitatge com un bé de mercat, al servei del capital, enlloc d’entendre l’habitatge com un dret humà, una necessitat bàsica, que des dels poders públics calia protegir”, ha insistit Baró.

Baró ha recordat que ja existeixen ciutats europees com Amsterdam o Utrecht on s’hi ha implementat mesures que van en aquesta línia i per tal de limitar l’especulació en l’àmbit de l’habitatge, que segons el darrer baròmetre és el primer problema de la ciutat pels barcelonins i barcelonines. Les dades d’Utrecht avalen la mesura, tal com ha detallat Baró. “El 78% dels habitatges venuts els darrers dos anys van ser adquirits per residents, mentre que els inversors només van aconseguir adquirir l’11% dels habitatges”, ha explicat.

“L’habitatge és un dret. I els habitatges són per viure-hi i només per viure-hi”, ha sentenciat.