Per minimitzar els riscos d'inundació com els que s'han viscut els darrers dies, els republicans reclamen iniciar i accelerar la construcció de dipòsits en punts de perill com Sant Antoni, Raval, Esquerra de l'Eixample, Vallcarca, el Parc i la Llacuna de Poblenou, Sant Andreu o Font d'en Fargas.

Amb l’objectiu de millorar la resiliència de la ciutat davant els fenòmens meteorològics extrems i en el context de l’emergència climàtica, Esquerra Barcelona presentarà una proposta a la pròxima comissió d'urbanisme per accelerar la construcció de 31 nous dipòsits pluvials. El Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA), i el pla especial per a la regulació de 31 dipòsits antiinundacions i antidescàrrega, aquest últim aprovat l’any 2023 per la Comissió de Govern de l'Ajuntament, ja prometien la seva construcció que de moment no s'ha iniciat. 

La construcció d’aquests dipòsits respon a la necessitat urgent de preparar la ciutat per episodis cada cop més freqüents de pluges intenses, com les viscudes recentment en altres localitats del Mediterrani. La proposta dels republicans reivindica que, amb l'emergència climàtica, el que ha funcionat mínimament fins ara, com el drenatge parcial de la ciutat, potser no és suficient en un futur i reclama millores en aquest sentit.

La iniciativa d'ERC contempla que en no més de tres mesos es faci una calendarització de les inversions necessàries per completar la construcció d’aquests dipòsits abans d'arribar el 2030, amb l'objectiu de fer Barcelona una ciutat més resilient a les DANA, les pluges torrencials i a l’emergència climàtica.

El pla urbanístic aprovat el 2023 ja estableix la reserva d’espais en el subsòl per a la ubicació futura d'aquests 31 dipòsits, els quals s’han dissenyat per retenir l’aigua pluvial i evitar els sobreeiximents del sistema de clavegueram, protegint així el litoral, el riu Besòs, el Port i les rieres de Collserola de possibles descàrregues d’aigües residuals en cas de pluges torrencials.

La DANA com a exemple
Ahir, 4 d'octubre, l'Ajuntament de Barcelona va activar la fase d’alerta del Pla municipal per risc d’insuficiència drenant arran de l’episodi de pluges intenses. Aquesta insuficiència drenant va provocar, entre altres casos, el tancament parcial o total dels accessos a diverses estacions de metro i esllavissades menors a Can Rectoret i a la carretera entre Vallvidrera i Les Planes. Uns fets que posen sobre la taula la necessitat d'abordar amb més eines, recursos i infraestructures el repte de gestionar els cabals hídrics que, a causa de la pluja, impacten en els carrers i places de la nostra ciutat.

Segons indica el mateix Pla Director Integral de Sanejament de la Ciutat de Barcelona (PDISBA), barris com Sant Antoni, Raval, Esquerra de l'Eixample, Vallcarca, el Parc i la Llacuna de Poblenou, Sant Andreu o Font d'en Fargas tenen més risc de patir inundacions i és allà on es preveu la instal·lació d'alguns dels col·lectors i dipòsits fluvials pendents.

Amb aquesta iniciativa, Esquerra Barcelona fa una crida a l'Ajuntament perquè es comprometi amb el benestar i la seguretat de la ciutadania, així com amb la preservació del medi ambient en un context de canvi climàtic que exigeix mesures estructurals i urgents.

Objectius del Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA)

Actualment, Barcelona compta amb 12 dipòsits pluvials que sumen un volum d’emmagatzematge de 447.020 m³. Amb els 34 dipòsits previstos, incloent-hi els projectes específics per als dipòsits de Motors, Bac de Roda i Prim, el total de capacitat d'emmagatzematge serà de 949.200 m³. Aquesta infraestructura és essencial per protegir els sectors més vulnerables de la ciutat en episodis de pluja torrencial.

• Reducció del risc d’inundacions en un 50% per a episodis de pluges extremades amb períodes de retorn iguals o inferiors a 500 anys.
• Protecció del medi ambient i de l'ecosistema local, amb la implantació de dipòsits antidescàrrega i d’altres sistemes de drenatge urbà sostenible (SUDS) que fomentin el sòl permeable i redueixin les superfícies impermeables.
• Adaptació de la infraestructura de clavegueram per mitigar els efectes de l’emergència climàtica, com ara l’augment de temperatures, la reducció de la disponibilitat d’aigua i el retrocés de les platges.