En resposta als reptes socials i urbans que afecten la ciutat, el grup d’Esquerra Republicana porta a debat quatre iniciatives municipals en el primer dels plenaris del nou curs polític de l’Ajuntament de Barcelona. Aquestes propostes busquen abordar problemàtiques tan diverses com la manca d’habitatge assequible, la convivència en l’espai públic, la gestió nocturna de la ciutat i la memòria democràtica.

Regulació dels lloguers de temporada: una prioritat per garantir l’accés a l’habitatge

La primera de les propostes reclama que el govern municipal s’impliqui de manera decidida en la regulació dels lloguers de temporada, una qüestió que ha esdevingut crítica per als veïns i veïnes de Barcelona. Segons dades dels portals immobiliaris, el 30% dels lloguers a la ciutat ja són de temporada, un percentatge que arriba fins al 40% en alguns barris com la Barceloneta. Aquesta situació està afectant greument l’accés a l’habitatge per a moltes famílies, desplaçant el lloguer tradicional i contribuint a l’especulació immobiliària.

En aquest sentit, la proposició que ERC defensarà divendres demana als grups municipals que es posicionin perquè Barcelona exgeixi al Govern de la Generalitat i el govern espanyol que desenvolupin de manera urgent una regulació efectiva dels lloguers de temporada i d’habitacions, tal com preveia el Decret llei 6/2024 de la Generalitat. A més, la iniciativa incorpora una crida perquè el Congrés dels Diputats aprovi una legislació que permeti a les ciutats comptar amb eines per limitar aquests tipus de lloguers especulatius.

Nova ordenança de terrasses: cap a un equilibri entre l’activitat econòmica i el dret al descans

La segona proposta d’ERC, en forma de prec, demanarà all govern municipal que impulsi una nova ordenança de terrasses que tingui en compte l’equilibri entre l’activitat econòmica, el dret al descans veïnal i els usos col·lectius de l’espai públic. El grup republicà destaca la necessitat d’abordar aquesta qüestió de manera urgent, tenint en compte que l’anterior modificació de l’ordenança, aprovada el desembre de 2021, no va comptar amb el consens polític ni dels actors implicats.

L’objectiu és convocar la Comissió Tècnica de Terrasses per definir una nova normativa que estableixi criteris de distribució de les terrasses basats no només en criteris físics, sinó també en el volum de pas de vianants i les característiques dels diferents carrers. A més, ERC subratlla la necessitat d’adaptar les terrasses al context d’emergència climàtica, limitant l’ús d’estufes i d’il·luminació elèctrica durant les hores diürnes, per tal de reduir el consum energètic i la contaminació lumínica.

Governança nocturna: implementació de la figura de l’Alcalde de Nit

Una altra iniciativa destacada que es portarà al Consell Plenari és una pregunta al Govern municipal sobre la implementació de la figura de l’Alcalde de Nit, una proposta que ERC ha reivindicat des de fa temps per gestionar la governança nocturna de la ciutat. Tot i que el govern municipal va anunciar aquesta figura el passat mes de gener, fins ara no s’ha donat més informació sobre el seu desplegament ni sobre el model de governança que s’implementarà.

El republicans demanaran concreció sobre els terminis d’implementació d’aquesta figura i quines seran les seves funcions per garantir una millor convivència entre l’activitat nocturna i el descans veïnal, especialment en zones amb una elevada concentració d’oci nocturn.

Restitució de la figura del president Lluís Companys

Finalment, ERC presentarà una declaració institucional davant dels grups per condemnar l’assassinat del president Lluís Companys i exigir a l’estat espanyol una disculpa formal per aquest crim d’Estat. 

Tot i que han passat gairebé 84 anys des de la seva execució, fins fa poc no s’havia reconegut la il·legalitat del consell de guerra que el va condemnar a mort.

A la proposta es lamenta que l’anul·lació del judici hagi arribat tan tard i es demana un reconeixement explícit del crim d’Estat que va suposar l’afusellament de Companys, l’únic president elegit democràticament executat a Europa pel feixisme durant la Segona Guerra Mundial. També es proposa organitzar un seguit d’actes culturals al llarg de 2025, coincidint amb el 85è aniversari de la seva mort, per reivindicar el seu llegat i la seva lluita per les llibertats socials, polítiques i nacionals.