El republicà tanca més de 40 anys de dedicació municipal apostant per una Barcelona “subjecte, protagonista del seu propi futur i capital del país” i reivindicant el projecte metropolità de l’alcalde Pasqual Maragall

“Ho dic clarament: ser membre d’aquesta casa no ha estat és un honor, ha estat un privilegi”. És una de les sentències que avui ha fet Ernest Maragall, servidor públic durant 40 anys a l’Ajuntament de Barcelona des de diferents posicions i que, avui, s’ha acomiadat del consistori i de la vida política institucional.

Maragall marxa, tal com ha explicat, en un moment en què segons ell s’obre una nova etapa política a la ciutat i al país. “Ara s’acaba el període en què hem hagut de viure a la defensiva, perseguia, prohibia o negava, com per exemple l’accés, per dues vegades, a la governació de la capital de Catalunya en base, suposadament, al caràcter del nostre projecte polític”, ha assegurat.

En aquest sentit, Maragall ha afirmat que “ara és l’hora de la política amb majúscules”, i ha reclamat als representants electes barcelonins a “decidir si Barcelona és subjecte o objecte, si ha de ser només l’escenari o podrà ser protagonista del seu propi futur i si vol ser capital del nostre país o segona ciutat de l’Estat”.

Seguint aquest fil, el republicà ha posat ‘deures’ al consell plenari: recuperar l’edifici de Via Laietana 42, reduir la desigualtat, millores tangibles contra el canvi climàtic i situar l’educació i la cultura al servei de la diversitat social. Maragall també ha tingut un record pel seu germà i exalcalde de la ciutat, Pasqual Maragall. “No té sentit celebrar a Pasqual Maragall públicament, com a referència obligada de la millor Barcelona, si no ens exigim, com a mínim, formalitzar el projecte de nova governació democràtica per la realitat metropolitana avui menystinguda o negada per acció i per omissió”, ha afirmat.

“Espero que tingui l’Ajuntament al cap, però no deixin de tenir Barcelona al cor”, ha dit Maragall, abans d’acomiadar-se amb un clam: “Visca Barcelona, per sempre”.

Alamany: “Barcelona va perdre un gran alcalde, però no un referent de la bona política”

La fins ara portaveu adjunta d’Esquerra, i que assumirà la presidència del grup municipal republicà, Elisenda Alamany, ha destacat que si bé Barcelona “va perdre un gran alcalde”, no va perdre “un referent de la bona política de la que ens sentim hereus i de la que intentarem estar a l’altura”.

Alamany ha destacat tres lliçons apreses gràcies a Maragall. “Quan haguem d’escollir entre ciutat i nosaltres, escollim ciutat. Quan haguem d’escollir entre obrir-nos o tancar-nos, escollim obrir-nos, i quan haguem d’escollir entre comoditat o arriscar-nos, ens arrisquem”, ha explicat, destacant també el “patriotisme barceloní” de Maragall “que seguirem conreant i posant-lo per davant de tot”.

Una vida dedicada a Barcelona
Ernest Maragall es va incorporar a l’Ajuntament de Barcelona com a tècnic informàtic. Durant 10 anys va treballar programant codi a l’edifici de la Ronda de Sant Pau 45, des de principis del 1970 fins el 1979. Després de les primeres eleccions democràtiques, Maragall va continuar treballant com a tècnic de l’Ajuntament, combinant diversos càrrecs a la Unitat Operativa del Pla de la Ciutat, la unitat d’Informació Cartogràfica i de Base, on després passa a ser el seu gerent.

El 1995 fa un salt en la seva implicació a l’Ajuntament i amb la ciutat, incorporant-se com a regidor del consistori i com a membre del govern municipal. Primer, el 1997 com a regidor d’Hisenda i Funció Pública i com a President del Districte de Sant Andreu, i més endavant, el 1999, com a regidor de Presidència i Hisenda i President de l’IMI. Del 2001 al 2003, desenvoluparia la tasca de portaveu de l’executiu municipal.

Al 2003 fa el salt a la política nacional, incorporant-se com a Secretari de Govern de la Generalitat de Catalunya per després, el 2006, actuar com a Conseller d’Educació fins el 2010. Fins el 2012 fou diputat al Parlament de Catalunya fins que va abandonar el PSC per impulsar Nova Esquerra Catalunya que, el 2014, es fusionà amb la plataforma Moviment Catalunya creant així Moviment d’Esquerres. El mateix 2014, Maragall es va incorporar a la candidatura d’Esquerra Republicana al Parlament Europeu, on va actuar com a euro parlamentari.

El 2017 tornà a Catalunya, aquest cop com a diputat al Parlament per Esquerra Republicana a la XII legislatura, en la qual també va ostentar el càrrec de Conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència entre maig i novembre del 2018.

El 2019 va començar la seva segona etapa política a l’Ajuntament de Barcelona, després de guanyar les eleccions de maig d’aquell any i convertint-se en el President del Grup Municipal d’Esquerra al consistori. A més, va actuar com a Vicepresident de l’àrea d’Internacional i Cooperació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Va ser, de nou, escollit com a diputat a la XII legislatura al Parlament, càrrec que va abandonar el febrer del 2023 abans de les eleccions municipals en del maig en què va tornar a ser escollit com a regidor i President del Grup Municipal d’Esquerra Republicana, càrrec que ha ocupat fins el dia d’avui.