Notícia
Barcelona, ciutat d'esport.
Avui, al pati del Casinet d'Hostafrancs, el Casal de Sants-Montjuïc d'ERC ha organitzat un acte per parlar de l’esport en l’àmbit municipal i nacional amb ANNA CAULA, secretària general de l'Esport i Activitat Física de la Generalitat. ELISENDA ALAMANY, regidora de l'Ajuntament de Barcelona responsable de l'àmbit d'esports i CARLOS R. ESCUREDO, assessor d'esports del Grup Municipal d'Esquerra Republicana, que ha moderat el debat.
S'ha convidat tothom que hi estigués interessat i en especial les entitats i clubs esportius del districte.
Ana Caula ens ha parlat de les línies mestres que s'estan seguint des de la conselleria durant aquest any de govern presidit per Pere Aragonès, destacant que l'esport és una eina de transformació i de cohesió social on molta gent està vinculada a Catalunya i on operen 71 federacions que representen unes 19.000 entitats esportives.
Ens ha explicat les ajudes que es poden donar actualment partint de la base que el pressupost anual de la Generalitat per l'esport és d'uns 70 milions d'euros, tot i que aquest any, excepcionalment, s'han pogut utilitzar els romanents del període de la pandèmia, i amb què es mira d'arribar al nombre més gran d'entitats possible de tots els àmbits, considerant que cal garantir que els recursos impactin en federacions, clubs i esportistes.
També ha parlat de la possibilitat de pràctica esportiva en llocs adaptats, ja que molts no ho són, i de la necessitat de donar suport a l'esport de les persones amb discapacitat perquè puguin gaudir d'alguna mena de bonificació.
Respecte l’esport femení es quadruplica l'aportació per mirar de pal·liar una mica les desigualtats que pateix.
Ens ha descrit el que denomina l'esport circular o sigui la importància de la promoció i existència de l’esport base que permet arribar a tenir un esport federat de qualitat.
Amb relació a les subvencions, ha afirmat que cal proximitat i escoltar la gent per invertir allí on més calgui.
També ha destacat la manca d'instal·lacions a Catalunya per la qual cosa és necessària la creació de nous equipaments esportius així com posar al dia els existents.
Ha afirmat que la pandèmia ha tingut molts efectes en la realització d'esport i activitat física i ha ressaltat els efectes terapèutics de fer-ne, per això, fins i tot, s'hauria de poder receptar mèdicament.
Destaca que l'esport no s'hauria de mercantilitzar, no s’hauria de veure com una despesa sinó com una inversió ja que és un bé social.
Elisenda Alamany, des de la perspectiva municipal en la qual encara no governem, ens ha parlat de la necessitat de recuperar l'orgull i entitat perduda afirmant que hem viscut molt temps de l'èxit dels jocs del 92 i aquest model ara presenta símptomes d'esgotament ja que han entrat nous actors, essencialment econòmics, amb molt poder. Això ha de fer-nos reflexionar sobre com actuar per protegir les institucions, els clubs, les entitats i el model esportiu. Ha destacat que a Catalunya, a diferència d'altres llocs, gaudim d'una singularitat del teixit esportiu molt important com és el voluntariat.
També ens ha parlat del pressupost municipal destinat a l'esport, ressaltant que hem passat de 35 milions pressupostats l'any 2015 a 27 milions aquest any, cosa que demostra que darrerament l'esport no és una política estratègica de l'actual govern de la ciutat; ha posat èmfasi en la circumstància que practicar activitat física a Barcelona és molt car tot i disposar de molts espais que s'hi podrien destinar i que a més tenim una qualitat de l'entorn incomparable i un bon clima. Per tot això caldrà implementar una gestió estratègica per habilitar equipaments a fi que la gent que vol entrar a l'esport pugui trobar espais on fer-lo. Per aquest motiu creu necessari realitzar una enquesta d'hàbits esportius, actualitzada (l'anterior és de 2017) per conèixer la relació de la ciutadania amb l'esport.
Sobre Barcelona ha destacat que ha de ser prou atractiva per si mateixa: els esdeveniments esportius els hem d'acceptar en funció d’allò que considerem més necessari. Els podrem seleccionar perquè vindran per tant seria un inconvenient agafar tot el que ens proposin.
En el debat posterior:
S'ha parlat dels Jocs Olímpics d'hivern 2030: ara el COI ja no pensa com abans i ha canviat de projecte preferint jocs més sostenibles on s’aprofitin, millorin i s’actualitzin instal·lacions i infraestructures existents i fins i tot es permeti que s'utilitzin les fetes en altres països a efecte de disminuir les despeses.
Els assistents i asistentes, que també representen unes 25 entitats que promocionen i practiquen diferents esports al districte, han fet diverses consultes, indicacions, propostes i suggeriments a les ponents parlant de les instal·lacions infrautilitzades que s'han de posar al dia, de la necessitat de facilitar l'accés a l'esport de les persones amb discapacitats, de la manca de suport a esports minoritaris, de les dificultats que representa poder mantenir en funcionament clubs i entitats.
Hem pogut gaudir d'un acte molt interessant on hem escoltat també les intervencions dels representants de les entitats i conegut la seva tasca i esforç; hem vist la conveniència de promocionar l'esport i l'activitat física, donats els avantatges per la salut i cohesió que comporten i, al final, hem dialogat amb Ana Caula i Elisenda Alamany que en tot moment han pres nota d’allò que s’ha suggerit perquè en un futur la pràctica de l'esport tingui les facilitats i recursos suficients.
S'ha convidat tothom que hi estigués interessat i en especial les entitats i clubs esportius del districte.
Ana Caula ens ha parlat de les línies mestres que s'estan seguint des de la conselleria durant aquest any de govern presidit per Pere Aragonès, destacant que l'esport és una eina de transformació i de cohesió social on molta gent està vinculada a Catalunya i on operen 71 federacions que representen unes 19.000 entitats esportives.
Ens ha explicat les ajudes que es poden donar actualment partint de la base que el pressupost anual de la Generalitat per l'esport és d'uns 70 milions d'euros, tot i que aquest any, excepcionalment, s'han pogut utilitzar els romanents del període de la pandèmia, i amb què es mira d'arribar al nombre més gran d'entitats possible de tots els àmbits, considerant que cal garantir que els recursos impactin en federacions, clubs i esportistes.
També ha parlat de la possibilitat de pràctica esportiva en llocs adaptats, ja que molts no ho són, i de la necessitat de donar suport a l'esport de les persones amb discapacitat perquè puguin gaudir d'alguna mena de bonificació.
Respecte l’esport femení es quadruplica l'aportació per mirar de pal·liar una mica les desigualtats que pateix.
Ens ha descrit el que denomina l'esport circular o sigui la importància de la promoció i existència de l’esport base que permet arribar a tenir un esport federat de qualitat.
Amb relació a les subvencions, ha afirmat que cal proximitat i escoltar la gent per invertir allí on més calgui.
També ha destacat la manca d'instal·lacions a Catalunya per la qual cosa és necessària la creació de nous equipaments esportius així com posar al dia els existents.
Ha afirmat que la pandèmia ha tingut molts efectes en la realització d'esport i activitat física i ha ressaltat els efectes terapèutics de fer-ne, per això, fins i tot, s'hauria de poder receptar mèdicament.
Destaca que l'esport no s'hauria de mercantilitzar, no s’hauria de veure com una despesa sinó com una inversió ja que és un bé social.
Elisenda Alamany, des de la perspectiva municipal en la qual encara no governem, ens ha parlat de la necessitat de recuperar l'orgull i entitat perduda afirmant que hem viscut molt temps de l'èxit dels jocs del 92 i aquest model ara presenta símptomes d'esgotament ja que han entrat nous actors, essencialment econòmics, amb molt poder. Això ha de fer-nos reflexionar sobre com actuar per protegir les institucions, els clubs, les entitats i el model esportiu. Ha destacat que a Catalunya, a diferència d'altres llocs, gaudim d'una singularitat del teixit esportiu molt important com és el voluntariat.
També ens ha parlat del pressupost municipal destinat a l'esport, ressaltant que hem passat de 35 milions pressupostats l'any 2015 a 27 milions aquest any, cosa que demostra que darrerament l'esport no és una política estratègica de l'actual govern de la ciutat; ha posat èmfasi en la circumstància que practicar activitat física a Barcelona és molt car tot i disposar de molts espais que s'hi podrien destinar i que a més tenim una qualitat de l'entorn incomparable i un bon clima. Per tot això caldrà implementar una gestió estratègica per habilitar equipaments a fi que la gent que vol entrar a l'esport pugui trobar espais on fer-lo. Per aquest motiu creu necessari realitzar una enquesta d'hàbits esportius, actualitzada (l'anterior és de 2017) per conèixer la relació de la ciutadania amb l'esport.
Sobre Barcelona ha destacat que ha de ser prou atractiva per si mateixa: els esdeveniments esportius els hem d'acceptar en funció d’allò que considerem més necessari. Els podrem seleccionar perquè vindran per tant seria un inconvenient agafar tot el que ens proposin.
En el debat posterior:
S'ha parlat dels Jocs Olímpics d'hivern 2030: ara el COI ja no pensa com abans i ha canviat de projecte preferint jocs més sostenibles on s’aprofitin, millorin i s’actualitzin instal·lacions i infraestructures existents i fins i tot es permeti que s'utilitzin les fetes en altres països a efecte de disminuir les despeses.
Els assistents i asistentes, que també representen unes 25 entitats que promocionen i practiquen diferents esports al districte, han fet diverses consultes, indicacions, propostes i suggeriments a les ponents parlant de les instal·lacions infrautilitzades que s'han de posar al dia, de la necessitat de facilitar l'accés a l'esport de les persones amb discapacitats, de la manca de suport a esports minoritaris, de les dificultats que representa poder mantenir en funcionament clubs i entitats.
Hem pogut gaudir d'un acte molt interessant on hem escoltat també les intervencions dels representants de les entitats i conegut la seva tasca i esforç; hem vist la conveniència de promocionar l'esport i l'activitat física, donats els avantatges per la salut i cohesió que comporten i, al final, hem dialogat amb Ana Caula i Elisenda Alamany que en tot moment han pres nota d’allò que s’ha suggerit perquè en un futur la pràctica de l'esport tingui les facilitats i recursos suficients.
