Article de Montse Benedí, Regidora d'ERC a l'Ajuntament de Barcelona
Sovint ens preguntem quines són les causes que motiven situacions de vulnerabilitat tan extrema. La manca d’habitatge, aspectes relacionals i personals són factors importants. Però també ens ajuden a entendre la problemàtica del col·lectiu de persones sense llar els canvis econòmics, laborals, dels darrers anys. 

Qualsevol procés que dificulti l’accés a un allotjament digne, estable i segur, comporta dèficits d’inclusió social, impediments al ple desenvolupament de la ciutadania i pèrdua de drets. Disposar d’una llar no és només tenir un sostre; significa millorar la salut física i mental, recuperar la relació amb l’entorn així com l’oportunitat de desenvolupar el projecte vital. Les persones sense llar han perdut alguna cosa més que un espai per viure, perquè s’han quedat sense recursos, sense lligams. 

A Barcelona, el número de persones sensellar augmenta any rere any essent moltes d’elles persones migrades. És important saber què diuen les que han patit el mal tràngol de viure al carrer i el terror que els causa tornar-hi, així com el testimoni de les que ho estan vivint en l’actualitat. Si en els homes la situació és duríssima, en les dones s’agreuja encara més. Així mateix, és necessari saber quantes  pateixen el risc d’esdevenir persones sense llar quan surten dels hospitals, dels centres penitenciaris i del circuit de protecció a la infància i la joventut. Qualsevol d’aquestes situacions pot constituir el pas previ a quedar-se sense llar. La complexitat d’aquest fenomen és estructural i l’hem d’afrontar des d’una perspectiva integral. És així com serem capaces de posar-hi mitjans que esdevinguin solucions. Es fa doncs, imprescindible la implicació de totes les institucions competents cooperant interadministrativament. La pandèmia, a més, ha evidenciat les febleses del sistema i ha aguditzat les desigualtats existents sumant-li de noves.

El camí per acabar amb el sensellarisme passa entre d’altres coses per sensibilitzar, informar, prevenir i detectar situacions de vulnerabilitat (precarietat laboral, salut mental, etc); obrir recursos més petits, amb menys places, per tal de donar respostes específiques a les necessitats de les persones sense llar; ampliar la xarxa de pisos de Housing First; la coordinació amb la  Xarxa d'Atenció a Persones Sense Llar a Barcelona (XAPSLL), formada per organitzacions de la ciutat que esmercen el seu esforç per acabar amb el sensellarisme; una mirada comunitària; habitatge per a les persones que han finalitzat el recorregut per tal que puguin realitzar el seu projecte vital (sense sortida habitacional  o habitatge sostenible amb els seus ingressos, les persones queden atrapades en la xarxa d’atenció) I, imprescindible, incorporar a totes les actuacions la perspectiva de gènere.

Assegurar l’empadronament a les persones a tots els municipis del país així com la derogació de la Llei d’Estrangeria és finalment, també indispensable.
Garantir drets és un deure per a les republicanes i els republicans. Transformar la societat, una obligació.