Notícia
LLuïsa Erill i Albajes. Premi Nacional President Lluís Companys 2021.
Continuant amb la iniciativa de dialogar amb els premiats i premiades, avui hem començat amb els guanyadors/res de l'últim any del Premi Nacional President Lluís Companys. La primera convidada a la conferència mixta (presencial i telemàtica) al Casal ha estat Lluïsa Erill i Albajes, nascuda i veïna d'Hostafrancs, mestra de català a I‘Escola Joan Pelegrí. Des de 2010 és la Presidenta del Secretariat d'Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, que aplega més de 310 entitats. Ha col·laborat amb Barcelona Decideix, i amb moltíssim altres moviments, plataformes i entitats independentistes.
La seva actitud reivindicativa li ve de lluny ja que d’una forma fluixeta ho va viure de petita a casa, després col·laborant en diverses activitats de què destaquem les relacionades amb el món de les associacions de veïns, comissions de festes, plataformes independentistes, manifestacions i tot el que es pugui considerar treballar per al país. Afirma que no ha militat mai en cap partit polític, possiblement pel seu caràcter poc donat a seguir disciplines. Actualment destaca per la seva feina pels barris i el seu dia a dia amb les entitats, cerca d'infraestructures o instal·lacions per a activitats i ajudes per a centres cívics o la pràctica esportiva.
Pel que fa a l'actualitat política ens ha donat la seva opinió sobre diversos temes d'actualitat, afirmant que:
Observa en general un sentiment de desencís cap a la classe política per part de la ciutadania ja que vam fer un 1-O on la gent es va arriscar molt per fer la revolució més important d’Europa dels darrers anys.
Pel que representa el canviar la decisió dels electors en el cas del Diputat Pau Juvillà per part de la JEC amb la seva inhabilitació entén que s'hauria d'anar al Parlament. Considera que estem parlant d'un representant elegit pel poble i defensar el seu escó és de tanta importància com per anar fins a les darreres conseqüències.
Pel que fa al procés pensa que la gent tornarà a sortir al carrer i els polítics hauran de fer-li cas.
Sobre els represaliats troba a faltar un pronunciament més rotund de la classe política.
De la taula de diàleg pensa que ja no representem un problema per Espanya, que ja no hi ha propostes i per això l'actitud del govern del regne d’Espanya és de un clar menyspreu.
Es pregunta com ens hem deixat guanyar terreny en el tema de la immersió lingüística, considerant que ens hem confiat per la llei de política lingüística que tenim, arribant a la conclusió que el català no és necessari per viure a Catalunya i mentre no ho sigui, continuarà retrocedint. Molta gent, per bona educació mal entesa, canvia a la seva llengua quan l'interlocutor respon en castellà. Afirma que no és partidària de fer-ho i prefereix, per una qualitat més gran de la seva explicació, fer-ho en llengua catalana, per posteriorment, si cal, a qui no l’hagi entès bé, fer-li un resum en la llengua que millor entengui.
Al debat posterior ens ha respost a diverses preguntes destacant que:
Necessitem el català a les escoles atès el retrocés que ha patit ja que constata que als patis es parla castellà majoritàriament. Entén que si alguna escola és atacada per l’incompliment del 25% de classes en castellà, s'ha de protegir assumint la direcció la Conselleria d’Educació.
L'ús de les llengües català i castellà a les escoles varia en funció de la seva ubicació: en alguna s'imparteixen totes les classes en català excepte les assignatures de castellà o anglès, en altres ja s'està donant el 25% d'assignatures en castellà; destaca però que també en moltes s'imparteixen la majoria d’assignatures en castellà i són la excepció les que es donen en català. De fet pensa que ja aniria bé que en aquests llocs els jutges defensessin el 75% de català; per tant afirma que si es complís aquesta proporció de 75% en català, 25% en castellà ja hi signaria.
En relació a l'actitud dels joves considera que actualment no tenen caràcter reivindicatiu davant de les injustícies. No els veu gaire interessats en qüestions polítiques, tot i que a la seva escola considera que son molts els que votarien Sí a la independència de Catalunya. Els considera una mica domesticats, cosa que els fa perdre iniciativa.
Sobre la reculada en l'ús de la llengua catalana considera que també hi ha influït el fet que abans el català era una llengua de prestigi, condició que avui s'ha perdut.
Ens ha informat de les dades de què disposa sobre el coneixement de la llengua castellana per part dels estudiants a Catalunya i ha destacat el fet que el seu nivell aquí és superior a la mitjana de tot l’Estat.
No s'entén la problemàtica de l'ús del castellà a les escoles, si bé no és estrany que es doni si observem que, per exemple, C's es va crear per anar contra el català, eina clau de la integració; afirma que per això es va fer una cosa tan artificial com és aquest partit.
També ens ha parlat del canvi observat a TV3, on abans es parlava sempre en català i en el cas de les entrevistes, s'utilitzava la traducció simultània, eina de la qual ara s'ha anat prescindint.
El de Lluïsa Erill ha estat un debat molt interessant on hem pogut gaudir de la seva experiència i constatar la seva involucració i compromís amb el país. Ella és una persona que no perd mai l’oportunitat de reivindicar els nostres drets lingüístics, històrics, culturals i polítics i ha esdevingut una ferma demandant del fi de la repressió i del dret d'autodeterminació del poble català.
La seva actitud reivindicativa li ve de lluny ja que d’una forma fluixeta ho va viure de petita a casa, després col·laborant en diverses activitats de què destaquem les relacionades amb el món de les associacions de veïns, comissions de festes, plataformes independentistes, manifestacions i tot el que es pugui considerar treballar per al país. Afirma que no ha militat mai en cap partit polític, possiblement pel seu caràcter poc donat a seguir disciplines. Actualment destaca per la seva feina pels barris i el seu dia a dia amb les entitats, cerca d'infraestructures o instal·lacions per a activitats i ajudes per a centres cívics o la pràctica esportiva.
Pel que fa a l'actualitat política ens ha donat la seva opinió sobre diversos temes d'actualitat, afirmant que:
Observa en general un sentiment de desencís cap a la classe política per part de la ciutadania ja que vam fer un 1-O on la gent es va arriscar molt per fer la revolució més important d’Europa dels darrers anys.
Pel que representa el canviar la decisió dels electors en el cas del Diputat Pau Juvillà per part de la JEC amb la seva inhabilitació entén que s'hauria d'anar al Parlament. Considera que estem parlant d'un representant elegit pel poble i defensar el seu escó és de tanta importància com per anar fins a les darreres conseqüències.
Pel que fa al procés pensa que la gent tornarà a sortir al carrer i els polítics hauran de fer-li cas.
Sobre els represaliats troba a faltar un pronunciament més rotund de la classe política.
De la taula de diàleg pensa que ja no representem un problema per Espanya, que ja no hi ha propostes i per això l'actitud del govern del regne d’Espanya és de un clar menyspreu.
Es pregunta com ens hem deixat guanyar terreny en el tema de la immersió lingüística, considerant que ens hem confiat per la llei de política lingüística que tenim, arribant a la conclusió que el català no és necessari per viure a Catalunya i mentre no ho sigui, continuarà retrocedint. Molta gent, per bona educació mal entesa, canvia a la seva llengua quan l'interlocutor respon en castellà. Afirma que no és partidària de fer-ho i prefereix, per una qualitat més gran de la seva explicació, fer-ho en llengua catalana, per posteriorment, si cal, a qui no l’hagi entès bé, fer-li un resum en la llengua que millor entengui.
Al debat posterior ens ha respost a diverses preguntes destacant que:
Necessitem el català a les escoles atès el retrocés que ha patit ja que constata que als patis es parla castellà majoritàriament. Entén que si alguna escola és atacada per l’incompliment del 25% de classes en castellà, s'ha de protegir assumint la direcció la Conselleria d’Educació.
L'ús de les llengües català i castellà a les escoles varia en funció de la seva ubicació: en alguna s'imparteixen totes les classes en català excepte les assignatures de castellà o anglès, en altres ja s'està donant el 25% d'assignatures en castellà; destaca però que també en moltes s'imparteixen la majoria d’assignatures en castellà i són la excepció les que es donen en català. De fet pensa que ja aniria bé que en aquests llocs els jutges defensessin el 75% de català; per tant afirma que si es complís aquesta proporció de 75% en català, 25% en castellà ja hi signaria.
En relació a l'actitud dels joves considera que actualment no tenen caràcter reivindicatiu davant de les injustícies. No els veu gaire interessats en qüestions polítiques, tot i que a la seva escola considera que son molts els que votarien Sí a la independència de Catalunya. Els considera una mica domesticats, cosa que els fa perdre iniciativa.
Sobre la reculada en l'ús de la llengua catalana considera que també hi ha influït el fet que abans el català era una llengua de prestigi, condició que avui s'ha perdut.
Ens ha informat de les dades de què disposa sobre el coneixement de la llengua castellana per part dels estudiants a Catalunya i ha destacat el fet que el seu nivell aquí és superior a la mitjana de tot l’Estat.
No s'entén la problemàtica de l'ús del castellà a les escoles, si bé no és estrany que es doni si observem que, per exemple, C's es va crear per anar contra el català, eina clau de la integració; afirma que per això es va fer una cosa tan artificial com és aquest partit.
També ens ha parlat del canvi observat a TV3, on abans es parlava sempre en català i en el cas de les entrevistes, s'utilitzava la traducció simultània, eina de la qual ara s'ha anat prescindint.
El de Lluïsa Erill ha estat un debat molt interessant on hem pogut gaudir de la seva experiència i constatar la seva involucració i compromís amb el país. Ella és una persona que no perd mai l’oportunitat de reivindicar els nostres drets lingüístics, històrics, culturals i polítics i ha esdevingut una ferma demandant del fi de la repressió i del dret d'autodeterminació del poble català.
