Notícia
Energies renovables.
Conferencia-debat mixta, per vídeo i presencial. Ponent: Eugeni Villalbí i Godes, Diputat portaveu d’acció climàtica al Parlament de Catalunya, titulat en Enginyeria tècnica d’obres públiques especialitat de Transports i serveis urbans per la UPC. Té estudis (pendent de TFM) del màster d'"Urbanisme, Aménagement et Transports" a l’Institut Français d'Urbanisme-Université de Paris. Entre moltes d'altres tasques va ser al capdavant de la secretaria general de Joventut de la Generalitat entre el 2006 i el 2011, Coordinador del Grup Parlamentari Junts pel Sí (2015-2017), Cap de Gabinet de la Secretaria General d'ERC (2020-actualment), Director del Programa per a Gais, Lesbianes i Transexuals de la Generalitat de Catalunya (2005-2006) i Secretari General de Joventut de la Generalitat de Catalunya (2006-2011).
Com introducció al debat ens ha parlat del context global basat en un model de creixement sense tenir en compte els recursos ni els límits existents. En aquest sentit el món ha consumit aquest any tots el recursos el dia 29 de juliol, la qual cosa vol dir que, metafòricament, a partir del 30 de juliol utilitza recursos d’un teòric altre planeta terra. Ara bé, Espanya es va avançar, fent-ho el dia 25 de maig, cada cop més aviat, fet que demostra que no és massa sensible a aquest problema.
Ha destacat que, a diferència d’anteriors informes on s’especulava amb la possibilitat, ara ja s’afirma que és l’acció humana la culpable del canvi accelerat que estem vivint i que la natura no té temps d’assumir-ho. Així la temperatura global del planeta, que durant segles es mantenia estable, en els darrers anys ha augmentat 1,1 graus respecte la mitjana del període 1850-1900. Respecte a la conca mediterrània l’escalfament ha estat de 1,5 graus els darrers 71 anys i de 1,8 graus a Catalunya. En relació a Barcelona afirma que l’augment ha estat de 2 graus els darrers 107 anys.
Ens ha mostrat les conseqüències i la derivada social del problema, resumint-les a:
- Augment de fenòmens extrems.
- Augment en despesa per pal·liar els efectes socials i en infraestructures.
- Pèrdua de biodiversitat i impacte amb la fauna i la flora.
- CREAL calcula amb unes 3.500 les morts anuals al territori metropolità a causa dels contaminants.
- Exposició dels grups socials més vulnerables.
Ens ha parlat de la gran contradicció i de l’efecte transatlàntic. Compara l’augment de gasos i temperatura amb un gran transatlàntic que per la inèrcia que porta és difícil aturar així, encara que ara paréssim totes les emissions, l’escalfament, com el transatlàntic, no s’aturaria de cop, per tant s’ha arribat a la conclusió que per pal·liar les causes el principal element on actuar és en la reducció de les emissions i que, per fer-ho, cal actuar sobre la transició energètica. Però ens trobem en la situació que les mesures no es poden prendre avui per demà i cal un període de transició.
Ens ha comentat quins son els sectors que més energia consumeixen mostrant una taula en la que, en números rodons, el transport representa el 45%, la industria el 26%, el domèstic el 15%, els serveis el 13% i el primari el 2%. Per aquesta raó cal implementar la electrificació en la industria i mobilitat, principals agent emissor.
Ha destacat on hem d’arribar i on som actualment a Catalunya destacant:
• Ara representem un 8-10% d’energies renovables.
• Al 2030 hem d’arribar al 50%.
• Al 2040 tancament de les nuclears.
• Al 2050 hem d’arribar al 100%.
• El Decret 147/2009: pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya que va representar una aturada de facto amb la instal·lació de només un aerogenerador.
• El Real Decret 900/2015: conegut com l’impost del sòl del govern PP que va servir perquè les grans empreses de l’oligopoli energètic espanyol acaparessin la producció de renovables al país.
• El Decret llei 16/2019, (decret Calvet): de mesures urgents per a l’emergència climàtica i impuls a les energies renovables amb voluntat d’impuls, però sense planificació ni revisió del model.
• Decret llei 24/2021: d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, aprovat i en funcionament.
Ha remarcat el que estem fent ara en matèria d’energies renovables, destacant la protecció d’espais rurals en funció del seu valor agrícola, la protecció d’espais naturals protegits i connectors ecològics, la protecció de nuclis urbans, l’impuls de petits projectes i d’un pla Territorial d’Energia, tot això mirant de garantir l’equilibri entre el món urbà i el món rural i la participació ciutadana.
Ha destacat que ERC posa tot això al centre del debat, tot i que no tothom pensa igual i considera que Catalunya necessita molt el poder fer la transició amb projectes que segurament canviaran el paisatge, i és que hem de ser conscients que si volem aquestes energies caldran espais amb molins o plaques solars. Ha afirmat que per això caldrà que siguin ben projectats i ubicats al llocs més adequats.
En relació als projectes i ubicacions ha destacat, com exemple a no seguir, la instal·lació de línies de molt alta tensió provinents de l’Aragó que travessen 8 comarques i 40 municipis catalans la qual cosa és contrària al medi ambient.
En el debat, en resposta a diverses preguntes, ens ha indicat:
La problemàtica que representa on s’han de posar els centres productors d’energies renovables, tenint en compte que, per exemple, Barcelona, que per la seva mida és l’espai que més consumeix, no té vent per la energia eòlica ni espai per les plaques, i ha fet esmena al greuge territorial que pot representar que tots els molins de vent o plaques solars es concentrin en poques comarques.
Que el famós impost del sòl ha estat retirat pel PSOE, però ha trigat molt i això vol dir que va anar bé que es decretés per la política de portes giratòries, coneguda per tothom, i per ajudar els oligopolis a tenir un marge de maniobra amb més temps per obrir el negoci de les renovables.
En relació la conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de Glasgow (COP26) afirma que s’ha pres consciència del problema ara que ja ho hem trinxat tot, que els problemes es miren de manera diferent en funció del país, i que li hauria agradat que hagués anat més enllà, però reconeix que hi ha molts interessos al darrere.
De la implantació dels vehicles híbrids o elèctrics, destaca la dificultat de trobar espais de recàrrega, principalment fora de les grans ciutats, i subratlla que encara s’ha de fer molt per part de les administracions.
Del posicionament d’ERC sobre l’ecologisme afirma que ha apostat per ell i fet una declaració d’intencions amb el desplegament del marc legal indicat. Considera que l’actuació està sent clara i el partit determinat a treballar-hi.
Respecte a la creació de l’energètica pública destaca que s’estan fent estudis sobre la forma jurídica que hauria de tenir, remarca que no ha de ser una comercialitzadora sinó també una productora i distribuïdora de la energia.
Ha dit que el projecte de pressupostos 2022 preveu destinar més recursos a polítiques ambientals i del medi natural, a la energia renovable, a lluitar per a la qualitat ambiental i l’acció climàtica, i ha destacat que hi ha 115 milions d’euros per ajudes a la instal·lació de plaques solars als particulars.
Davant de la crisi climàtica que patim és imprescindible apostar per les energies renovables i el govern s’ha posat les piles apostant fermament pel desplegament de lleis que lluitin per una transició energètica molt necessària.
Com introducció al debat ens ha parlat del context global basat en un model de creixement sense tenir en compte els recursos ni els límits existents. En aquest sentit el món ha consumit aquest any tots el recursos el dia 29 de juliol, la qual cosa vol dir que, metafòricament, a partir del 30 de juliol utilitza recursos d’un teòric altre planeta terra. Ara bé, Espanya es va avançar, fent-ho el dia 25 de maig, cada cop més aviat, fet que demostra que no és massa sensible a aquest problema.
Ha destacat que, a diferència d’anteriors informes on s’especulava amb la possibilitat, ara ja s’afirma que és l’acció humana la culpable del canvi accelerat que estem vivint i que la natura no té temps d’assumir-ho. Així la temperatura global del planeta, que durant segles es mantenia estable, en els darrers anys ha augmentat 1,1 graus respecte la mitjana del període 1850-1900. Respecte a la conca mediterrània l’escalfament ha estat de 1,5 graus els darrers 71 anys i de 1,8 graus a Catalunya. En relació a Barcelona afirma que l’augment ha estat de 2 graus els darrers 107 anys.
Ens ha mostrat les conseqüències i la derivada social del problema, resumint-les a:
- Augment de fenòmens extrems.
- Augment en despesa per pal·liar els efectes socials i en infraestructures.
- Pèrdua de biodiversitat i impacte amb la fauna i la flora.
- CREAL calcula amb unes 3.500 les morts anuals al territori metropolità a causa dels contaminants.
- Exposició dels grups socials més vulnerables.
Ens ha parlat de la gran contradicció i de l’efecte transatlàntic. Compara l’augment de gasos i temperatura amb un gran transatlàntic que per la inèrcia que porta és difícil aturar així, encara que ara paréssim totes les emissions, l’escalfament, com el transatlàntic, no s’aturaria de cop, per tant s’ha arribat a la conclusió que per pal·liar les causes el principal element on actuar és en la reducció de les emissions i que, per fer-ho, cal actuar sobre la transició energètica. Però ens trobem en la situació que les mesures no es poden prendre avui per demà i cal un període de transició.
Ens ha comentat quins son els sectors que més energia consumeixen mostrant una taula en la que, en números rodons, el transport representa el 45%, la industria el 26%, el domèstic el 15%, els serveis el 13% i el primari el 2%. Per aquesta raó cal implementar la electrificació en la industria i mobilitat, principals agent emissor.
Ha destacat on hem d’arribar i on som actualment a Catalunya destacant:
• Ara representem un 8-10% d’energies renovables.
• Al 2030 hem d’arribar al 50%.
• Al 2040 tancament de les nuclears.
• Al 2050 hem d’arribar al 100%.
• El Decret 147/2009: pel qual es regulen els procediments administratius aplicables per a la implantació de parcs eòlics i instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya que va representar una aturada de facto amb la instal·lació de només un aerogenerador.
• El Real Decret 900/2015: conegut com l’impost del sòl del govern PP que va servir perquè les grans empreses de l’oligopoli energètic espanyol acaparessin la producció de renovables al país.
• El Decret llei 16/2019, (decret Calvet): de mesures urgents per a l’emergència climàtica i impuls a les energies renovables amb voluntat d’impuls, però sense planificació ni revisió del model.
• Decret llei 24/2021: d’acceleració del desplegament de les energies renovables distribuïdes i participades, aprovat i en funcionament.
Ha remarcat el que estem fent ara en matèria d’energies renovables, destacant la protecció d’espais rurals en funció del seu valor agrícola, la protecció d’espais naturals protegits i connectors ecològics, la protecció de nuclis urbans, l’impuls de petits projectes i d’un pla Territorial d’Energia, tot això mirant de garantir l’equilibri entre el món urbà i el món rural i la participació ciutadana.
Ha destacat que ERC posa tot això al centre del debat, tot i que no tothom pensa igual i considera que Catalunya necessita molt el poder fer la transició amb projectes que segurament canviaran el paisatge, i és que hem de ser conscients que si volem aquestes energies caldran espais amb molins o plaques solars. Ha afirmat que per això caldrà que siguin ben projectats i ubicats al llocs més adequats.
En relació als projectes i ubicacions ha destacat, com exemple a no seguir, la instal·lació de línies de molt alta tensió provinents de l’Aragó que travessen 8 comarques i 40 municipis catalans la qual cosa és contrària al medi ambient.
En el debat, en resposta a diverses preguntes, ens ha indicat:
La problemàtica que representa on s’han de posar els centres productors d’energies renovables, tenint en compte que, per exemple, Barcelona, que per la seva mida és l’espai que més consumeix, no té vent per la energia eòlica ni espai per les plaques, i ha fet esmena al greuge territorial que pot representar que tots els molins de vent o plaques solars es concentrin en poques comarques.
Que el famós impost del sòl ha estat retirat pel PSOE, però ha trigat molt i això vol dir que va anar bé que es decretés per la política de portes giratòries, coneguda per tothom, i per ajudar els oligopolis a tenir un marge de maniobra amb més temps per obrir el negoci de les renovables.
En relació la conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de Glasgow (COP26) afirma que s’ha pres consciència del problema ara que ja ho hem trinxat tot, que els problemes es miren de manera diferent en funció del país, i que li hauria agradat que hagués anat més enllà, però reconeix que hi ha molts interessos al darrere.
De la implantació dels vehicles híbrids o elèctrics, destaca la dificultat de trobar espais de recàrrega, principalment fora de les grans ciutats, i subratlla que encara s’ha de fer molt per part de les administracions.
Del posicionament d’ERC sobre l’ecologisme afirma que ha apostat per ell i fet una declaració d’intencions amb el desplegament del marc legal indicat. Considera que l’actuació està sent clara i el partit determinat a treballar-hi.
Respecte a la creació de l’energètica pública destaca que s’estan fent estudis sobre la forma jurídica que hauria de tenir, remarca que no ha de ser una comercialitzadora sinó també una productora i distribuïdora de la energia.
Ha dit que el projecte de pressupostos 2022 preveu destinar més recursos a polítiques ambientals i del medi natural, a la energia renovable, a lluitar per a la qualitat ambiental i l’acció climàtica, i ha destacat que hi ha 115 milions d’euros per ajudes a la instal·lació de plaques solars als particulars.
Davant de la crisi climàtica que patim és imprescindible apostar per les energies renovables i el govern s’ha posat les piles apostant fermament pel desplegament de lleis que lluitin per una transició energètica molt necessària.
