Notícia
La salut mental a Catalunya, abans i després de la covid-19
Continuant l’activitat del casal, avui hem tingut una videoconferència mixta, presencial i per internet. Ha estat una xerrada debat a càrrec de Magda Casamitjana, filòloga, exalcaldessa de Roses i Diputada al Parlament de Catalunya, càrrec que va deixar per assumir la direcció del “Programa d’abordatge integral, dels casos de salut mental i addiccions d’alta complexitat” al Departament de Salut.
Tot va començar amb la visita al Parlament de 4 mares que volien exposar-li la malaltia patida pels seus fills adoptats a Rússia i Ucraïna, víctimes de mares biològiques que van abusar de l'alcohol en el període de gestació, cosa que va comportar greus problemes mentals als seus fills. Destaca que el nombre de mares afectades ha anat augmentant ascendint avui a 270 les que formen part del grup. En el període 1998-2008 van arribar procedents d'aquests territoris uns 5.000 infants dels quals més de la meitat estan afectats pel trastorn o síndrome de l'alcoholisme fetal. Això provoca una manca de desenvolupament del seu cervell que al no fer-ho correctament produeix alteracions en el comportament.
Ha estat treballant en aquest programa amb la consellera Alba Vergés i ara té previst formar part com a Directora del “Pacte Nacional per la Salut Mental” a proposta del President Pere Aragonès a fi de determinar què falla al sistema des del punt de vista sanitari, laboral o per exemple, per evitar circumstàncies com representa la gran quantitat de accions o trucades que han de fer els pares dels infants afectats per solucionar-ho.
També ens ha parlat de la pandèmia i les seves conseqüències, en especial a la salut mental de la ciutadania, indicant que no és només l’absència d’un trastorn mental. L’OMS defineix la salut mental com un estat de benestar en el qual la persona és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma fructífera i fer una contribució a la seva comunitat.
Aquesta pandèmia ha representat per molta gent una situació d’amenaça que ha produït no solament una recessió global, sinó també sentiment d’inseguretat, confusió, aïllament social, pèrdua econòmica o angoixa que han incidit més en els grups vulnerables.
La salut de la població ha empitjorat amb un increment del 40% en trastorns mentals que l’han portat a la depressió, ansietat, dol, fòbies, trastorn per estrès posttraumàtic i fins i tot, intents de suïcidi.
A Catalunya, durant el 2020 ha augmentat el consum d’ansiolítics i d’antidepressius, s’han disparat les trucades al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per motius psicològics i ha crescut el diagnòstic de quadres de depressió o de malestar emocional.
Durant el confinament, la simptomatologia per depressió severa referida per persones enquestades va passar d’un 7,2% a un 22,8%. En el cas del malestar emocional, va incrementar-se des d’un 26,2% fins a un 74,8%. De la mateixa manera, al llarg de l’any, el 061 va rebre un 70% més de trucades de persones que referien problemes de salut mental. L’increment va ser d’un 130% més en els mesos d’abril i de maig. Les dades del SEM també mostren que les trucades relacionades amb trastorns d’ansietat van incrementar-se un 136%. La pujada més gran va ser la del mes d’abril, amb un 308% més de trucades que el mateix mes del 2019.
Tot això en molts casos porta a la cronificació d’aquestes malalties, en bona part per la inadequada identificació i tractament dels afectats, per culpa de les infradosis, per dificultats d’accés a la consulta de l’especialista, o menysteniment dels símptomes.
La resposta inadequada, insatisfactòria o retardada contribueix a cronificar el malestar.
Un altre problema ha estat la situació de COVID persistent. Encara que la majoria dels contagiats sobreviuen a la infecció, un nombre significatiu de persones presenta seqüeles o símptomes persistents que causen discapacitat o disminueixen la qualitat de vida, inclús signes o símptomes que persisteixen o es presenten més enllà de les 12 setmanes de la infecció.
Les persones amb antecedents de trastorn psiquiàtric són més propenses a experimentar complicacions psiquiàtriques persistents tres mesos després de la infecció aguda.
Les conseqüències en la salut mental a llarg termini no es poden deslligar del context de la pandèmia a nivell social, laboral, econòmic i polític, establint com a factors determinants el temps total de restriccions, les pèrdues o reconversions de llocs de treball, la crisi econòmica, les persones que cauran en la pobresa extrema, les malalties comuns i no comuns a les que no s’han atès degudament pel col·lapse del sistema sanitari, els joves-adolescents que han deixat els estudis (per dificultats de connexió online, per manca de suport o per desesperança vers el futur) i l’augment del consum de substàncies.
Els problemes de salut mental que s’han agreujats especialment són l’ansietat i la depressió cosa que ha portat a un augment del consum de fàrmacs per conciliar el son i l’augment del consum d’alcohol.
Aquesta crisi Sanitaria ha afectat molt els joves i adolescents en molts casos amb una disminució de la seva salut mental en forma d’estrès agut i crònic, per factors com la preocupació per les famílies, les pèrdues, l’aturada sobtada de l’escola, el confinament a la llar, el major temps d’accés a internet i xarxes socials, l’augment dels símptomes depressius i d’ansietat, la pèrdua de motivació o la disminució de satisfacció de la vida, especialment en les noies.
Tot i els possibles resultats negatius, molts adolescents exposats a situacions de crisi poden fer front a aquestes experiències (p.e. assumir responsabilitats i contribuir a processos de recuperació i participar en conductes prosocials).
Un altre problema de salut mental dels joves ha estat la solitud. Un estudi dut a terme als Estats Units analitza els efectes de la pandèmia per COVID-19 en la salut mental dels joves adults, mesurant principalment els factors de la depressió i la solitud. L’estudi es va realitzar a través d’un qüestionari anònim en línia, amb 1.008 participants entre 18 i 35 anys i tenint en compte factors com l’ansietat i l’ús de substàncies.
El 80% va referir símptomes significatius de depressió, el 61%, ansietat, el 45% ansietat moderada i el 17% ansietat greu.
En relació als trastorns de la conducta alimentària, la crisi ha portat que els joves dediquin un major temps a les xarxes socials on sovint el model ideal és estar prim. L’aïllament i solitud (exacerbades) l’augment de la incertesa, l’ansietat i pèrdua de rutines habituals, la disminució de l’activitat física així com més dificultats de regulació emocional han portat a l’empitjorament dels símptomes i risc de recaiguda.
La pandèmia ha contribuït a un augment de l'addicció a les pantalles, i si aquestes comporten avantatges com poder connectar amb amics i familiars de manera segura en termes d’infecció, i per tant poden proporcionar un mitjà de suport social, també donen desavantatges en especial a les persones amb més símptomes depressius per un ús més gran de les xarxes socials, quedant demostrat que aquells que en fan més ús tenen més símptomes depressius.
En relació a com afecta la pandèmia les dones, destaca que aquesta ha suposat un major impacte en elles per la desigualtat estructural, la existència de treballadores majoritàriament en àmbits essencials (sanitari, educació, neteja, cures, supermercats) i les fa més exposades a la COVID-19. A més molts d’aquests treballs són precaris.
Destaca la sobrecàrrega associada a la conciliació familiar que recau majoritàriament en les dones.
Per un altra banda, en totes les situacions de crisi la violència intrafamiliar augmenta.
La interrupció de la xarxa de protecció pot agreujar encara més la violència i les seves conseqüències .
Vist el que ha provocat aquesta crisi cal mirar de modular, esmorteir o modificar moltes coses per la crisis no només sanitària sinó també econòmica i social que ha comportat per l’aïllament, pels trastorns alimentaris, per la violència familiar, pel risc incrementat per problemes psiquiàtrics i neurològics; per això cal actuar en els grups vulnerables com són els joves sense feina o amb ingressos baixos, en les dones, els treballadors essencials, la gent gran i en el sistema sanitari per una intervenció precoç per evitar-ne la cronificació. També és necessari combatre l'aïllament, la solitud no volguda i fomentar un estil de vida saludable, accions que poden esmorteir els efectes de la pandèmia en la salut mental.
En el debat posterior ens ha comentat:
Que no hem estat prou àgils per solucionar els problemes sobrevinguts.
Que aquesta crisi va més enllà de la qüestió sanitària.
En relació a la possibilitat d’una sisena onada, considera que ho tenim bé per l’alt percentatge de vacunats, que supera el 70% de la població, molt superior a altres països.
Respecte a la necessitat d’implementar un passaport covid, fredament considera que n’és partidària, principalment des del punt de vista sanitari, però políticament, per una qüestió de llibertat de les persones, s’hauria de mesurar. Opina que si no hi entra la justícia, no ens en sortirem i es que la democràcia española amb només 40 anys d’història no és igual, en aquesta qüestió, que la d’altres països de l’entorn.
Entén que l’aparició de la COVID-19 ha afectat d’una manera o altra aproximadament el 60% de la població.
Considera que l’èxit de la gran quantitat de persones vacunades a Catalunya respon al caràcter dels ciutadans, molt responsables i que es preocupen per a la col·lectivitat.
Catalunya és capdavantera a l’hora de destinar recursos per combatre les malalties mentals, ha destacat que projectes com el que ha dirigit, en moltes CCAA o països no existeixen, ressaltant que aquí hi destinem una partida de 750 milions d’euros.
Conferència molt interessant que ens ha mostrat la gran quantitat de conseqüències que ha comportat aquesta pandèmia i en què ha incidit en la necessitat d’aixecar els ànims de la gent i mostrar que tot millorarà si ens esforcem a donar ajuda a la gent a fi que torni a obrir-se.
Tot va començar amb la visita al Parlament de 4 mares que volien exposar-li la malaltia patida pels seus fills adoptats a Rússia i Ucraïna, víctimes de mares biològiques que van abusar de l'alcohol en el període de gestació, cosa que va comportar greus problemes mentals als seus fills. Destaca que el nombre de mares afectades ha anat augmentant ascendint avui a 270 les que formen part del grup. En el període 1998-2008 van arribar procedents d'aquests territoris uns 5.000 infants dels quals més de la meitat estan afectats pel trastorn o síndrome de l'alcoholisme fetal. Això provoca una manca de desenvolupament del seu cervell que al no fer-ho correctament produeix alteracions en el comportament.
Ha estat treballant en aquest programa amb la consellera Alba Vergés i ara té previst formar part com a Directora del “Pacte Nacional per la Salut Mental” a proposta del President Pere Aragonès a fi de determinar què falla al sistema des del punt de vista sanitari, laboral o per exemple, per evitar circumstàncies com representa la gran quantitat de accions o trucades que han de fer els pares dels infants afectats per solucionar-ho.
També ens ha parlat de la pandèmia i les seves conseqüències, en especial a la salut mental de la ciutadania, indicant que no és només l’absència d’un trastorn mental. L’OMS defineix la salut mental com un estat de benestar en el qual la persona és conscient de les seves pròpies capacitats, pot afrontar les tensions normals de la vida, pot treballar de forma fructífera i fer una contribució a la seva comunitat.
Aquesta pandèmia ha representat per molta gent una situació d’amenaça que ha produït no solament una recessió global, sinó també sentiment d’inseguretat, confusió, aïllament social, pèrdua econòmica o angoixa que han incidit més en els grups vulnerables.
La salut de la població ha empitjorat amb un increment del 40% en trastorns mentals que l’han portat a la depressió, ansietat, dol, fòbies, trastorn per estrès posttraumàtic i fins i tot, intents de suïcidi.
A Catalunya, durant el 2020 ha augmentat el consum d’ansiolítics i d’antidepressius, s’han disparat les trucades al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) per motius psicològics i ha crescut el diagnòstic de quadres de depressió o de malestar emocional.
Durant el confinament, la simptomatologia per depressió severa referida per persones enquestades va passar d’un 7,2% a un 22,8%. En el cas del malestar emocional, va incrementar-se des d’un 26,2% fins a un 74,8%. De la mateixa manera, al llarg de l’any, el 061 va rebre un 70% més de trucades de persones que referien problemes de salut mental. L’increment va ser d’un 130% més en els mesos d’abril i de maig. Les dades del SEM també mostren que les trucades relacionades amb trastorns d’ansietat van incrementar-se un 136%. La pujada més gran va ser la del mes d’abril, amb un 308% més de trucades que el mateix mes del 2019.
Tot això en molts casos porta a la cronificació d’aquestes malalties, en bona part per la inadequada identificació i tractament dels afectats, per culpa de les infradosis, per dificultats d’accés a la consulta de l’especialista, o menysteniment dels símptomes.
La resposta inadequada, insatisfactòria o retardada contribueix a cronificar el malestar.
Un altre problema ha estat la situació de COVID persistent. Encara que la majoria dels contagiats sobreviuen a la infecció, un nombre significatiu de persones presenta seqüeles o símptomes persistents que causen discapacitat o disminueixen la qualitat de vida, inclús signes o símptomes que persisteixen o es presenten més enllà de les 12 setmanes de la infecció.
Les persones amb antecedents de trastorn psiquiàtric són més propenses a experimentar complicacions psiquiàtriques persistents tres mesos després de la infecció aguda.
Les conseqüències en la salut mental a llarg termini no es poden deslligar del context de la pandèmia a nivell social, laboral, econòmic i polític, establint com a factors determinants el temps total de restriccions, les pèrdues o reconversions de llocs de treball, la crisi econòmica, les persones que cauran en la pobresa extrema, les malalties comuns i no comuns a les que no s’han atès degudament pel col·lapse del sistema sanitari, els joves-adolescents que han deixat els estudis (per dificultats de connexió online, per manca de suport o per desesperança vers el futur) i l’augment del consum de substàncies.
Els problemes de salut mental que s’han agreujats especialment són l’ansietat i la depressió cosa que ha portat a un augment del consum de fàrmacs per conciliar el son i l’augment del consum d’alcohol.
Aquesta crisi Sanitaria ha afectat molt els joves i adolescents en molts casos amb una disminució de la seva salut mental en forma d’estrès agut i crònic, per factors com la preocupació per les famílies, les pèrdues, l’aturada sobtada de l’escola, el confinament a la llar, el major temps d’accés a internet i xarxes socials, l’augment dels símptomes depressius i d’ansietat, la pèrdua de motivació o la disminució de satisfacció de la vida, especialment en les noies.
Tot i els possibles resultats negatius, molts adolescents exposats a situacions de crisi poden fer front a aquestes experiències (p.e. assumir responsabilitats i contribuir a processos de recuperació i participar en conductes prosocials).
Un altre problema de salut mental dels joves ha estat la solitud. Un estudi dut a terme als Estats Units analitza els efectes de la pandèmia per COVID-19 en la salut mental dels joves adults, mesurant principalment els factors de la depressió i la solitud. L’estudi es va realitzar a través d’un qüestionari anònim en línia, amb 1.008 participants entre 18 i 35 anys i tenint en compte factors com l’ansietat i l’ús de substàncies.
El 80% va referir símptomes significatius de depressió, el 61%, ansietat, el 45% ansietat moderada i el 17% ansietat greu.
En relació als trastorns de la conducta alimentària, la crisi ha portat que els joves dediquin un major temps a les xarxes socials on sovint el model ideal és estar prim. L’aïllament i solitud (exacerbades) l’augment de la incertesa, l’ansietat i pèrdua de rutines habituals, la disminució de l’activitat física així com més dificultats de regulació emocional han portat a l’empitjorament dels símptomes i risc de recaiguda.
La pandèmia ha contribuït a un augment de l'addicció a les pantalles, i si aquestes comporten avantatges com poder connectar amb amics i familiars de manera segura en termes d’infecció, i per tant poden proporcionar un mitjà de suport social, també donen desavantatges en especial a les persones amb més símptomes depressius per un ús més gran de les xarxes socials, quedant demostrat que aquells que en fan més ús tenen més símptomes depressius.
En relació a com afecta la pandèmia les dones, destaca que aquesta ha suposat un major impacte en elles per la desigualtat estructural, la existència de treballadores majoritàriament en àmbits essencials (sanitari, educació, neteja, cures, supermercats) i les fa més exposades a la COVID-19. A més molts d’aquests treballs són precaris.
Destaca la sobrecàrrega associada a la conciliació familiar que recau majoritàriament en les dones.
Per un altra banda, en totes les situacions de crisi la violència intrafamiliar augmenta.
La interrupció de la xarxa de protecció pot agreujar encara més la violència i les seves conseqüències .
Vist el que ha provocat aquesta crisi cal mirar de modular, esmorteir o modificar moltes coses per la crisis no només sanitària sinó també econòmica i social que ha comportat per l’aïllament, pels trastorns alimentaris, per la violència familiar, pel risc incrementat per problemes psiquiàtrics i neurològics; per això cal actuar en els grups vulnerables com són els joves sense feina o amb ingressos baixos, en les dones, els treballadors essencials, la gent gran i en el sistema sanitari per una intervenció precoç per evitar-ne la cronificació. També és necessari combatre l'aïllament, la solitud no volguda i fomentar un estil de vida saludable, accions que poden esmorteir els efectes de la pandèmia en la salut mental.
En el debat posterior ens ha comentat:
Que no hem estat prou àgils per solucionar els problemes sobrevinguts.
Que aquesta crisi va més enllà de la qüestió sanitària.
En relació a la possibilitat d’una sisena onada, considera que ho tenim bé per l’alt percentatge de vacunats, que supera el 70% de la població, molt superior a altres països.
Respecte a la necessitat d’implementar un passaport covid, fredament considera que n’és partidària, principalment des del punt de vista sanitari, però políticament, per una qüestió de llibertat de les persones, s’hauria de mesurar. Opina que si no hi entra la justícia, no ens en sortirem i es que la democràcia española amb només 40 anys d’història no és igual, en aquesta qüestió, que la d’altres països de l’entorn.
Entén que l’aparició de la COVID-19 ha afectat d’una manera o altra aproximadament el 60% de la població.
Considera que l’èxit de la gran quantitat de persones vacunades a Catalunya respon al caràcter dels ciutadans, molt responsables i que es preocupen per a la col·lectivitat.
Catalunya és capdavantera a l’hora de destinar recursos per combatre les malalties mentals, ha destacat que projectes com el que ha dirigit, en moltes CCAA o països no existeixen, ressaltant que aquí hi destinem una partida de 750 milions d’euros.
Conferència molt interessant que ens ha mostrat la gran quantitat de conseqüències que ha comportat aquesta pandèmia i en què ha incidit en la necessitat d’aixecar els ànims de la gent i mostrar que tot millorarà si ens esforcem a donar ajuda a la gent a fi que torni a obrir-se.
