Notícia
Entendre la islamofòbia per combatre-la des de casa nostra.
Conferencia-debat mixta, per vídeo i presencial. Ponent: Mustapha Aoulad Sellam, membre fundador de l'entitat SAFI.
En Mustapha centra el debat a partir de l’existència de nombrosos àmbits de discriminació que podem definir com a estructurals i transversals en la nostra societat, en concret identifica dos àmbits en els quals la discriminació està creixent: l’homofòbia i l’islamofòbia.
En el cas concret de l’islamofòbia destaca que aquesta es pot veure tant en posicionaments conservadors com progressistes, en aquest sentit pren un paper determinant una concepció de laïcitat que entén que la religió s’ha d’excloure del debat polític, ens al contrari, la llibertat religiosa és el dret fonamental que protegeix tant l’opció d’escollir una opció com de no fer-ho, d’aquesta manera la separació de poders no ha de suposar que l’administració s’inhibeixi en la defensa d’aquest dret, la seva obligació és ser proactiva.
En Mustapha també explica que la discriminació és doble en el cas de les dones, per tal de demostrar-ho detalla la dificultat afegida quan una dona decideix usar el hijab, fet que dificulta l’accés al treball, l’educació i l’habitatge.
Entre el 15%-16% de la població de Catalunya és d’origen estranger, d’aquest col·lectiu aproximadament la meitat és musulmà, fet que no ha de fer oblidar que l’existència de l’islam al nostre país no és un fet recent o “nouvingut”.
Així part de la societat catalana està sotmesa a una estratègia discriminatòria, per explicar-ho cita al filòsof en Santiago Alba Rico que la descriu com una sèrie de mecanismes que partint d’una diferència, aquesta es considerada com quelcom negatiu a domesticar o eliminar.
També destaca que, apart del perill que suposa fracturar la societat, cal ser conscient que excloure resulta molt costós, doncs mobilitza recursos per garantir els mínims vitals, és responsabilitat de l’administració pública que tothom pugui exercir els seus drets.
En front d’aquesta realitat quin és el rol de juga el col·lectiu?
En general està poc organitzat i amb baixos nivells d’apoderament i poca capacitat de creació de xarxes; tot i això destaca que aquest fet comença a canviar, canvi liderat per les dones musulmanes.
Finalment en Mustapha destaca que combatre la islamofòbia no és avalar l’opció religiosa, és respectar l’exercici d’un dret fonamental.
Al final de la seva exposició cita a l’Oriol Junqueras “Jo sóc creient i, per tant, qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc”.
En el debat posterior a la xerrada l’Abdul, company del casal, ha destacat el paper del Centre Cultural Islàmic de Sants al districte, fet que es va constatar amb el suport que va rebre quan es va traslladar des del seu emplaçament original (on es va crear l’any 1978) fins a l’actual ( http://el3.cat/el-centre-cultural-islamic-de-sants-inaugura-la-seva-nova-seu-despres-danys-de-reivindicacio/ )
En Mustapha centra el debat a partir de l’existència de nombrosos àmbits de discriminació que podem definir com a estructurals i transversals en la nostra societat, en concret identifica dos àmbits en els quals la discriminació està creixent: l’homofòbia i l’islamofòbia.
En el cas concret de l’islamofòbia destaca que aquesta es pot veure tant en posicionaments conservadors com progressistes, en aquest sentit pren un paper determinant una concepció de laïcitat que entén que la religió s’ha d’excloure del debat polític, ens al contrari, la llibertat religiosa és el dret fonamental que protegeix tant l’opció d’escollir una opció com de no fer-ho, d’aquesta manera la separació de poders no ha de suposar que l’administració s’inhibeixi en la defensa d’aquest dret, la seva obligació és ser proactiva.
En Mustapha també explica que la discriminació és doble en el cas de les dones, per tal de demostrar-ho detalla la dificultat afegida quan una dona decideix usar el hijab, fet que dificulta l’accés al treball, l’educació i l’habitatge.
Entre el 15%-16% de la població de Catalunya és d’origen estranger, d’aquest col·lectiu aproximadament la meitat és musulmà, fet que no ha de fer oblidar que l’existència de l’islam al nostre país no és un fet recent o “nouvingut”.
Així part de la societat catalana està sotmesa a una estratègia discriminatòria, per explicar-ho cita al filòsof en Santiago Alba Rico que la descriu com una sèrie de mecanismes que partint d’una diferència, aquesta es considerada com quelcom negatiu a domesticar o eliminar.
També destaca que, apart del perill que suposa fracturar la societat, cal ser conscient que excloure resulta molt costós, doncs mobilitza recursos per garantir els mínims vitals, és responsabilitat de l’administració pública que tothom pugui exercir els seus drets.
En front d’aquesta realitat quin és el rol de juga el col·lectiu?
En general està poc organitzat i amb baixos nivells d’apoderament i poca capacitat de creació de xarxes; tot i això destaca que aquest fet comença a canviar, canvi liderat per les dones musulmanes.
Finalment en Mustapha destaca que combatre la islamofòbia no és avalar l’opció religiosa, és respectar l’exercici d’un dret fonamental.
Al final de la seva exposició cita a l’Oriol Junqueras “Jo sóc creient i, per tant, qualsevol cosa relacionada amb la violència em sembla fora de lloc”.
En el debat posterior a la xerrada l’Abdul, company del casal, ha destacat el paper del Centre Cultural Islàmic de Sants al districte, fet que es va constatar amb el suport que va rebre quan es va traslladar des del seu emplaçament original (on es va crear l’any 1978) fins a l’actual ( http://el3.cat/el-centre-cultural-islamic-de-sants-inaugura-la-seva-nova-seu-despres-danys-de-reivindicacio/ )
