En aquesta ocasió hem pogut gaudir presencialment al local de la CAL al carrer d’Olzinelles, amb limitació d’assistència i mesures Covid-19, de la ponència oferta per Louis Lemkow, catedràtic de Sociologia ambiental sobre medi ambient.

En primer lloc ha indicat que està content de poder fer la conferencia de forma presencial. Aquesta manera permet tenir complicitat amb els oients, veure la gent i les seves reaccions.

Per primera vegada en més d'un any ha pogut compartir en directe els seus coneixements i poder interactuar amb tots els presents, la qual cosa, a la fi, ha convertit la seva ponència en un diàleg fluid. El tema és molt interessant i el Power point inicial ha derivat en una constant de preguntes i respostes de què es poden destacar les següents:

-La lluita contra l'escalfament global del planeta i del canvi climàtic que se'n deriva és un dels grans reptes que el segle XXI ha d'afrontar. De canvis climàtics, al llarg dels milers de milions d'anys que té la Terra, n'hi ha hagut molts; la diferència és que l'actual està provocat per l'acció de l'ésser humà, i té unes conseqüències directes en la sostenibilitat de la vida mateixa. L'impacte d'aquest canvi climàtic, malgrat afectar la totalitat del planeta, té unes conseqüències desiguals, afectant sobretot els estats menys desenvolupats i les classes socials més vulnerables.

-La solidaritat intergeneracional és la base de la sostenibilitat; implica emmarcar les nostres polítiques socioambientals en termes de benestar i del benestar de les generacions futures. Tenir cura de la qualitat i la salut del medi ambient suposa l'elaboració de polítiques que han de tenir una visió a llarg termini, que abraci i influeixi en les vides de més d'una generació. Fer front al canvi climàtic global és un tema clarament intergeneracional que consisteix en analitzar, planificar i elaborar polítiques per a un període de temps que ens portarà fins a finals del segle XXI. També significa tractar el tema de la justícia social i ambiental, atès que el canvi climàtic tindrà impactes particularment negatius en les comunitats més socialment vulnerables. Malgrat que el canvi climàtic ha centrat cada vegada més l'atenció dels responsables polítics i de la diplomàcia internacional, el cert és que la pèrdua de biodiversitat, l'esgotament dels recursos naturals i la severitat de la degradació ambiental han estat sovint oblidats en el debat públic, quan la veritat és que aquests problemes ambientals poden tenir un impacte sobre l’entorn planetari i les comunitats humanes igual o superior a l’impacte de l’escalfament global. Aquestes amenaces, combinades amb el context d’una «crisi ecològica» mundial, estan generant situacions d’inseguretat ambiental i tensions entre les nacions, alhora que generen injustícies ambientals a tot el món.

-Actualment estem patint diverses crisis alhora, destacant la mediambiental, la sanitària, l'econòmica, i a Catalunya, a més, la política. Si patir una és dur, imaginem quan conflueixen quatre.

-La crisi mediambiental està sent patida per partida doble per la joventut que pateix ara i veu perillar el seu futur, per això es necessita la solidaritat intergeneracional ja que si no es prenen mesures ara, en un període de temps no extremadament llarg, la situació ambiental de Barcelona, per posar un exemple, pot ser la que actualment està vivint Marràqueix.

-La solució rau en la voluntat política, i a ERC li correspondrà treballar en aquest sentit, sent conscient que és una tema on hi ha voluntat de fer-ho. Fer política com prendre mesures en els àmbits de la producció, consum o transport serà crucial per revertir la situació.

-A Catalunya no només patim les conseqüències del canvi climàtic, aquí tenim molts problemes ambientals pel mal govern que no ha actuat el necessari.

-No és certa l'afirmació de la dreta política que considera que la crisi afecta per igual tothom ja que està demostrat que les pitjors conseqüències les pateixen aquells que tenen menys recursos i ho podem comprovar si analitzem els mapes econòmics, en els quals les zones menys afavorides, són aquelles que més pateixen els estralls de la crisi mediambiental o sanitària, per posar dos exemples. Així que es pot afirmar que la crisi mediambiental afecta tothom però no de la mateixa manera.

-Els canvis ambientals globals en el context de l’efecte hivernacle tenen implicacions considerables per al nostre futur planetari en el mitjà i el llargtermini: els impactes es notaran més en zones específiques, concretament en les més vulnerables socialment i geogràficament. Mentre els científics debaten sobre els detalls dels escenaris de canvi climàtic, hi ha consens que hi haurà un augment dels «esdeveniments climàtics extrems» a mesura que les temperatures dels oceans augmentin gradualment juntament amb el nivell del mar. Els oceans són dipòsits d’energia i, com que hi haurà més energia en el sistema oceànic i atmosfèric, es produiran fenòmens meteorològics més freqüents i violents en forma de pluges torrencials, huracans i sequeres amb els danys resultants a les comunitats afectades. S’ha documentat l’impacte diferencial dels esdeveniments climàtics extrems; la mort i la destrucció són infinitament més devastadores en les regions més pobres en comparació amb les més riques i desenvolupades.

-Actualment Catalunya està començant a patir un clima que ja podríem qualificar de subtropical.

-Gràcies a les dades meteorològiques de què disposem des de finals del segle XVIII, podem comprovar l'evolució que ha sofert el planeta, destacant que els patrons no són normals i que no s’ha de relacionar canvi climàtic amb escalfament, ja que, tot i que és cert que la mitjana de temperatura està augmentant, també és cert que hi ha altres tipus de canvis com nevades en mesos pocs habituals, augment de les pluges torrencials que abans es produïen en menys freqüència en llocs com la Mediterrània, cosa que permet assegurar que el sistema s'ha tornat més inestable.

-Estem arribant tard a l'hora de prendre mesures i els costos de la reversió de la situació, principalment econòmics, seran més grans.

-La contaminació és la clau del canvi climàtic i el transport és el causant de més del 30% de les emissions, raó per què han de canviar les pautes de mobilitat, repensant el model, així com el tipus d'energia utilitzat, donant suport a l’electricitat, tot i que també és causant de contaminació, per exemple la fabricació de les bateries genera també contaminació.

-Territoris com els països nòrdics ja han començat a prendre mesures radicals de reducció d’emissions de gasos, però és atípic ja que molts països encara no han definit els seus objectius climàtics.

-És important destacar, malgrat les resistències d’alguns estats rics, que els aspectes sensibles i incòmodes com les desigualtats, la justícia social i la vulnerabilitat es van abordar cada cop més, especialment a partir de la Convenció de Copenhaguen del 2009 fins a la convenció clau de París del 2015, principalment com a resultat dels esforços del grup de països en vies de desenvolupament. És en aquest punt que és rellevant discutir la qüestió del medi ambient, les desigualtats i la salut per tal que puguin ajudar a aclarir la relació entre canvi climàtic i justícia social.

-Les ciutats són administracions amb molt de pes i, per tant, amb la capacitat de prendre accions contundents contra la crisi climàtica.

-El futur està en les energies ecològiques, que considera suficients per satisfer totes les nostres necessitats, tot i que reconeix que el seu cost econòmic, també és elevat, criticant la política de creació de fake news promoguda per alguns polítics així com els productors de petroli, que van invertir grans recursos per negar l'existència del canvi climàtic així com les seves conseqüències.

-Cada cop hi ha més empreses implicades i compromeses amb la qüestió climàtica; per contra n’hi ha d’altres que només usen tècniques i estratègies de greenwashing per donar millor imatge.

-No tenim una economia socialitzada, sinó capitalista; per tant, si volem arribar a una aproximació d’una sostenibilitat real, és imprescindible un canvi profund de les pràctiques empresarials.

-L’objectiu és desenvolupar solucions ambicioses en àrees com la transició cap a energies renovables, infraestructures i ciutats més sostenibles, l’adaptació a impactes climàtics a nivell mundial o la transformació de l’economia per aconseguir un nivell zero net d’emissions.

-Els costos en vides humanes pels conflictes armats estratègics pels recursos energètics o les seves matèries primeres essencials, destacant la guerra de l'Iraq o el conflicte del Congo, són elevats.

-Cada quart de grau d'augment de temperatura global representa uns elevadíssims costos, en els darrers anys ja ha augmentat més d'un i arribar a 4 faria del planeta un lloc difícilment habitable.

-No creu que hàgim arribat a un punt de no retorn, però serà necessari invertir molt per revertir la situació.

-Es molt fàcil fer una declaració climàtica, però no pot ser simplement un gest simbòlic, necessitem concretar mesures.

-Entén que l'impacte en temes de canvi climàtic pot ser que no sigui molt important o determinant si realitzem grans esforços, esforços que no només hem de fer els consumidors en la forma d'actuar cada dia, sinó també les empreses que produeixen.

-Els partits polítics tenen molt a dir i tenir cura de la qualitat i la salut del medi ambient suposa l'elaboració de polítiques que han de tenir una visió a llarg termini que abraci i influeixi en les vides de més d'una generació.

En definitiva, cal una justícia climàtica i s’ha de fer ara.