Notícia
INDIAN CULTURE CENTRE i FUNDACIÓ INDALI, guanyadors dels Premis Nacionals President Lluís Companys 2020
Videoconferència/Debat amb Robert Masih, senador d’ERC i president de la Fundació Indali, i Eva Benedico Marzal, presidenta de la associació Indian Culture Centre, entitats guanyadores dels Premis Nacionals President Lluís Companys 2020, per la seva tasca social.
Continuant amb els guanyadors dels premis de l'últim any, avui hem pogut conversar amb Robert Masih i Eva Benedico que ens han parlat d'aquestes entitats que comparteixen objectius i projectes.
Indian Culture Centre és una associació creada l'any 2015 que fomenta la cultura de l'Índia a Catalunya, és punt de trobada de famílies d'aquesta nació, desenvolupa activitats del seu poble a Catalunya, alhora que promociona les nostres costums entre la seva gent. Destaca la seva activitat sociocultural en forma de classes de català, de castellà, de reforç escolar, però també de ioga o danses típiques de l'Índia, fomentant els seus costums o ajudant a la integració dels seus nacionals amb cursos en línia.
La Fundació Indali, creada l'any 2019, va ser pensada per realitzar les seves activitats fora de Catalunya, especialment a l'Índia amb projectes de cooperació destinats a l'empoderament de les dones, a l'educació de nens i nenes, i per lluitar contra les desigualtats.
L'aparició de la crisi sanitària de la Covid-19, ha provocat una reconsideració de les seves prioritats, convertint-se en entitats d'ajuda bàsica, per a persones necessitades de l'Índia, Pakistan, Bangla Desh, Marroc o fins i tot de Catalunya.
En aquest sentit, la seva activitat permanent en aquest període ha estat, en col·laboració amb el Banc d'Aliments, amb la Fundació Áurea, i amb l'ajuda de la comunitat, de l'Ambaixada de l'Índia, de particulars, de col·laboradors, de donants i d'un mínim de 25 voluntaris; el repartiment de menjar per a aquelles famílies més necessitades. Els ponents han destacat que 350 famílies amb un mínim de 750 usuaris, s'han beneficiat de les més de 15 tones d'aliments que s'han repartit cada mes entre persones dels diferents barris i de l'àrea metropolitana de Barcelona.
De totes maneres, tot i l'esforç, l’aporta’t no és suficient per a abastir tots els que ho sol·liciten donada la gravetat de la situació i s'ha hagut de comunicar a l'Ajuntament de Barcelona que no enviï més persones a l'associació per la impossibilitat de poder ajudar totes.
Han destacat que l'any 2020 s'han obtingut uns recursos de més de 60.000 euros, amb aportacions del Banc d'Aliments, de la Fundació Áurea i de particulars, tot això sense haver rebut cap tipus d'ajuda pública, i que s'han destinat també a l'adquisició de material per a l'exercici correcte de l'activitat, amb un gran treball, destacant sobre tot l'organització de llistes i la recollida i repartiment dels aliments, algunes vegades fins i tot, en el propi domicili dels afectats.
També ens han indicat que la seva activitat ha anat més enllà dels aliments, ja que s'ha procedit al lliurament de material EPI, per a treballadores de la llar que efectuaven atenció a persones d'edat avançada.
Han assegurat que tot aquest treball ha facilitat, en el cas dels aliments, que hagin arribat a aquelles persones que realment ho necessiten, ja que els beneficiats, apareixen inscrits en les llistes de l'Ajuntament de Barcelona mitjançant els Serveis Socials.
La problemàtica que ha aparegut amb la pandèmia ha deixat moltes persones sense recursos, amb una especial fragilitat motivada per la seva antiga activitat professional, en molts casos fora de l'àmbit legal o en sectors que han patit especialment la crisi com l'hostaleria. Això ha motivat que les seves ajudes també s'hagin adreçat a la regularització de la seva situació administrativa. En aquest sentit, s'ha pressionat el Govern d'Espanya perquè puguin accedir als ajuts econòmics aquelles persones en situació irregular o sense permís de residència.
Ens han informat que s'han presentat iniciatives al Congrés i al Senat per regular l'accés a les ajudes d'aquelles persones que no disposen de cap ingrés amb la regularització de la seva situació, tot això factible sense la modificació del vigent marc legal. La resposta del govern espanyol ha estat que això no ho permet Europa. Però, des de la UE s'ha manifestat que no s'impedeix en cap cas aquesta regularització ja que entenen que és competència dels estats.
També ens han parlat de la seva relació amb el Govern de l'Índia, que ha reconegut a Indian Culture Centre com un centre cultural oficial, de les ajudes que han rebut de l'Ambaixada de l'Índia així com de futures col·laboracions amb el seu Ministeri de Cultura.
Com a curiositat, ens han comentat l'existència de determinats trets culturals que agermanen Catalunya amb l'Índia, com és el cas d'una dansa semblant al ball de bastons o l'existència d'activitats castelleres.
En el debat s'ha parlat de la gratitud de la gent que rep les ajudes, destacant que el que és vol és treballar, i dels cursos en línia que s'estan preparant per reciclar professionalment molts treballadors que no podran continuar amb la seva activitat anterior.
Han remarcat que l'objectiu pel qual cal lluitar és aconseguir que no hagi de venir ningú a demanar ajuda alimentària, el que serà prova que s'ha revertit la situació.
Per finalitzar, el senador Rober Masih ens ha explicat una anècdota molt significativa, la d'una noia cooperant que ha estat molt de temps ajudant la gent més necessitada a Calcuta, i un cop tornada a Catalunya, s'ha trobat ella en la situació que patien aquells que ajudava i precisa ara l'ajuda de la fundació, com una mostra que realment és molt problemàtica i impredictible la situació actual.
Hem pogut conversar en aquest debat amb els presidents d'unes entitats mereixedores del premi, que fan una gran tasca, que ens han mostrat que la seva missió és posar les persones per davant, i que és indispensable la seva existència i el nostre suport.
Continuant amb els guanyadors dels premis de l'últim any, avui hem pogut conversar amb Robert Masih i Eva Benedico que ens han parlat d'aquestes entitats que comparteixen objectius i projectes.
Indian Culture Centre és una associació creada l'any 2015 que fomenta la cultura de l'Índia a Catalunya, és punt de trobada de famílies d'aquesta nació, desenvolupa activitats del seu poble a Catalunya, alhora que promociona les nostres costums entre la seva gent. Destaca la seva activitat sociocultural en forma de classes de català, de castellà, de reforç escolar, però també de ioga o danses típiques de l'Índia, fomentant els seus costums o ajudant a la integració dels seus nacionals amb cursos en línia.
La Fundació Indali, creada l'any 2019, va ser pensada per realitzar les seves activitats fora de Catalunya, especialment a l'Índia amb projectes de cooperació destinats a l'empoderament de les dones, a l'educació de nens i nenes, i per lluitar contra les desigualtats.
L'aparició de la crisi sanitària de la Covid-19, ha provocat una reconsideració de les seves prioritats, convertint-se en entitats d'ajuda bàsica, per a persones necessitades de l'Índia, Pakistan, Bangla Desh, Marroc o fins i tot de Catalunya.
En aquest sentit, la seva activitat permanent en aquest període ha estat, en col·laboració amb el Banc d'Aliments, amb la Fundació Áurea, i amb l'ajuda de la comunitat, de l'Ambaixada de l'Índia, de particulars, de col·laboradors, de donants i d'un mínim de 25 voluntaris; el repartiment de menjar per a aquelles famílies més necessitades. Els ponents han destacat que 350 famílies amb un mínim de 750 usuaris, s'han beneficiat de les més de 15 tones d'aliments que s'han repartit cada mes entre persones dels diferents barris i de l'àrea metropolitana de Barcelona.
De totes maneres, tot i l'esforç, l’aporta’t no és suficient per a abastir tots els que ho sol·liciten donada la gravetat de la situació i s'ha hagut de comunicar a l'Ajuntament de Barcelona que no enviï més persones a l'associació per la impossibilitat de poder ajudar totes.
Han destacat que l'any 2020 s'han obtingut uns recursos de més de 60.000 euros, amb aportacions del Banc d'Aliments, de la Fundació Áurea i de particulars, tot això sense haver rebut cap tipus d'ajuda pública, i que s'han destinat també a l'adquisició de material per a l'exercici correcte de l'activitat, amb un gran treball, destacant sobre tot l'organització de llistes i la recollida i repartiment dels aliments, algunes vegades fins i tot, en el propi domicili dels afectats.
També ens han indicat que la seva activitat ha anat més enllà dels aliments, ja que s'ha procedit al lliurament de material EPI, per a treballadores de la llar que efectuaven atenció a persones d'edat avançada.
Han assegurat que tot aquest treball ha facilitat, en el cas dels aliments, que hagin arribat a aquelles persones que realment ho necessiten, ja que els beneficiats, apareixen inscrits en les llistes de l'Ajuntament de Barcelona mitjançant els Serveis Socials.
La problemàtica que ha aparegut amb la pandèmia ha deixat moltes persones sense recursos, amb una especial fragilitat motivada per la seva antiga activitat professional, en molts casos fora de l'àmbit legal o en sectors que han patit especialment la crisi com l'hostaleria. Això ha motivat que les seves ajudes també s'hagin adreçat a la regularització de la seva situació administrativa. En aquest sentit, s'ha pressionat el Govern d'Espanya perquè puguin accedir als ajuts econòmics aquelles persones en situació irregular o sense permís de residència.
Ens han informat que s'han presentat iniciatives al Congrés i al Senat per regular l'accés a les ajudes d'aquelles persones que no disposen de cap ingrés amb la regularització de la seva situació, tot això factible sense la modificació del vigent marc legal. La resposta del govern espanyol ha estat que això no ho permet Europa. Però, des de la UE s'ha manifestat que no s'impedeix en cap cas aquesta regularització ja que entenen que és competència dels estats.
També ens han parlat de la seva relació amb el Govern de l'Índia, que ha reconegut a Indian Culture Centre com un centre cultural oficial, de les ajudes que han rebut de l'Ambaixada de l'Índia així com de futures col·laboracions amb el seu Ministeri de Cultura.
Com a curiositat, ens han comentat l'existència de determinats trets culturals que agermanen Catalunya amb l'Índia, com és el cas d'una dansa semblant al ball de bastons o l'existència d'activitats castelleres.
En el debat s'ha parlat de la gratitud de la gent que rep les ajudes, destacant que el que és vol és treballar, i dels cursos en línia que s'estan preparant per reciclar professionalment molts treballadors que no podran continuar amb la seva activitat anterior.
Han remarcat que l'objectiu pel qual cal lluitar és aconseguir que no hagi de venir ningú a demanar ajuda alimentària, el que serà prova que s'ha revertit la situació.
Per finalitzar, el senador Rober Masih ens ha explicat una anècdota molt significativa, la d'una noia cooperant que ha estat molt de temps ajudant la gent més necessitada a Calcuta, i un cop tornada a Catalunya, s'ha trobat ella en la situació que patien aquells que ajudava i precisa ara l'ajuda de la fundació, com una mostra que realment és molt problemàtica i impredictible la situació actual.
Hem pogut conversar en aquest debat amb els presidents d'unes entitats mereixedores del premi, que fan una gran tasca, que ens han mostrat que la seva missió és posar les persones per davant, i que és indispensable la seva existència i el nostre suport.
