Notícia
Dones, present i futur
Ponents: Diana Riba, substituint a Txell Serret, Olga Arderiu, Empar Moliner i Rossana Bressan. Per videoconferència hem debatut al casal de Sants-Montjuïc el present i el futur de la dona. Ens han mostrat les seves experiències en l'entorn laboral i la relació dona i art.
Presentat per Mònica Duran.
La presentadora dóna la benvinguda a les ponents i a les companyes i companys dels casals que s’han connectat.
Indica que la ponent Meritxell Serret no es pot connectar per qüestions personals i que la substituirà la Diana Riba.
Són quatre dones de sentits professionals diferents.
Informa que es farà una presentació de cada ponent. Aquestes disposaran d’uns 15 minuts per parlar cadascuna i desprès obrirem un torn de paraules.
Tot seguit passa a presentar a la primera ponent:
DIANA RIBA i GINER, dona del pres polític català Raül Romeva. Diputada al Parlament Europeu per ERC. Llicenciada en Pedagogia per la UB. Activista pels drets civils. Ha treballat a la fundació Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM). Vocal del Gremi de Llibreters de Catalunya. Vicepresidenta dels Castellers de Sant Cugat i fundadora de l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC).
Intervenció:
Manifesta que està molt contenta de ser amb els de Sants. La seva experiència en la política es d’un any i mig. Prefereix el feed-back directe amb la gent. Es fruit de les llistes cremallera. És la primera diputada d’ERC al Parlament Europeu i cinquena de Catalunya. Actualment el Parlament Europeu és quasi paritari, però no a l’hora de liderar. Està bé anar forçant. El Raül fa 15 anys que va entrar al Parlament Europeu i ella el va acompanyar. Aleshores tot eren homes. Ara hi ha molt color. Diversitat. Anem avançant. Està treballant en temes de gènere i custodies compartides en les famílies. La violència de gènere és un crim homologat a Europa.
La presentadora conclou que cal fer més efectiva en la presa de decisions a les dones.
Presentació de la segona ponent:
OLGA ARDERIU i RIPOLL, fa 23 anys es va col·legiar com advocada penalista. Representa a la Carme Forcadell i a l’Anna Simó en el judici al procés independentista català. Ha estat sòcia del bufet MDA Advocats i vicepresidenta de la Secció de Dret Penal de la Comissió de Cultura de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de la comissió de dones advocades del col·legi i té una llarga trajectòria en àmbits com la violència masclista en polítiques públiques en matèria de gènere. Actualment es professora Associada de la UB i de la Pompeu Fabra.
Intervenció:
Les dones advocades al S.XIX podien estudiar però no van poder col·legiar-se fins el 1921. El 1927 es va col·legiar la primera i ho va ser fins el 1939 que va haver d’exiliar-se a Mèxic .La Comissió de Dones Advocades la recorden. Fins a mitjans dels anys 90 no es va equilibrar al 50%.
El 1976 es van reunir 4000 dones al paranimf de la UB, amb lemes com ara “Jo també soc adultera”, “Companyes dret al propi cos”, “Les Dones decidim”, entre d’altres. 1979 campanya “Jo també he avortat”. Anualment s’han fet les reunions de la Coordinadora Estatal de Dones Advocades. L’any 2000 es van començar a fer curso de formació per homes advocats, amb temes com ara “L’advocacia i una qüestió de gènere. Correcció lingüística en matèria de gènere en els estatuts. Es va perdre modificar el nom del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona. Posteriorment s’ha acceptat Col·legi de l’Advocacia.
Es van fent petites passes, com el Manifest 2021 de joves advocades sobre l’afectació de les dones pel COVID, en l’àmbit laboral s’ha aconseguit el registre salarial, entre d’altres. Com es pot trencar el sostre de vidre ? Les dones jutges continuaran defensant la igualtat de gènere. Hi ha molta feina per fer.
La presentadora conclou que cal donar suport a l’adopció normativa per la igualtat de gènere
Presentació de la tercera ponent:
EMPAR MOLINER i BALLESTEROS, escriptora i periodista. Escriu amb sentit de l’humor. Guanyadora de premis literaris com el Premi Josep Pla de narrativa, Premi Lletra d’Or, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, Premi Memorial Francesc Macià i Premi Nacional President Lluís Companys . Ha col·laborat amb El País, en El matí de Catalunya Ràdio, Minoria Absoluta, Els matins (TV3).
Intervenció:
El 1999 va començar en el mon de la literatura. Les dones en el mon del vi és un del temes que més li agraden. El 40% de pagès del vi, són dones. El mon dels bars, correr i participar en curses populars són altres de les seves aficions. Manifesta que a les curses populars hi ha més homes que dones, tot i que acaben més dones. En el mon de la literatura els lectors són més dones. Als clubs de lectura assisteixen més dones. A Catalunya i també als EEUU agraden més els contes curts. A Itàlia de França flipen.
Quatre escriptors catalans: Victor Català, té uns contes que s’acaben de publicar ara. Descriu com els àngels. Pere Calders, Mercè Rodoreda, amb “La mort i la primavera” i Quim Monzó .
Amb la pandèmia la gent compra per internet. A Ella li agrada que la gent vagi a les llibreries.
Sobre literatura femenina destaca l’escriptora Dorothy Parker. Considera que totes les dones haurien d’anar una dia a una cocteleria i prendre un còctel i gaudir-lo. Apunta que el mon del vi esta masculinitzat. Hi ha molts sommeliers homes. Al mon de la cuina la majoria són dones.
Cada vegada hi ha més dones sommeliers. En el mon que es mou, li agrada que hi hagi homes i dones.
Presentació de la quarta ponent:
ROSSANA BRESSAN, companya del casal, guia oficial de Turisme de Barcelona i Catalunya. Ha estat professora de llengua italiana, corresponsal de premsa Il Giornale dell’Arte, Tori. Regidora de la RAI i Ajudant d’estudi fotogràfic. Grau de Lletres i Filosofia, especialitat en Història de l’Art a la Universitat de Tori.
Intervenció:
En resum, ens parla sobre DONES I ART. Del naixement de l’art feminista dels anys 70 i sobre l’Art Públic a Barcelona. Comença en els anys 70 tot i que tenim exemples d’artistes que en els anys 60 fan un discurs clarament crític, analític i alliberador de la seva condició mitjançant l’expressió artística. Destaca Niki de Saint Phalle (1930-2002), que va descobrir Gaudí i el seu Parc Güell i va realitzar un jardí a Itàlia en Toscana. Va convertir la seva galeria en una galeria de tir disparant a les seves obres amb un rifle calibre 22. Es va convertir en terrorista de l’art, ja que estava plena de ràbia per l’educació rígida catòlica rebuda, dels rols familiars i de la violació soferta als 11 anys per part del pare.
Segueix amb Hon-en Kat Edral (escultura gegant)(1966). Escultura de 25-28 metres de llargària, 6 metres d’alçada i 9 metres d’amplada. Una geganta ajaguda prenyada de la creativitat de l’artista per la vagina de la qual van entrar més de 100.000 visitants.
Tornant als anys 70 i a l’art declaradament feminista, hi ha Linda Nochlin (1931-2017), article a la revista ArtNews “Perquè no hi ha hagut grans dones artistes “. Va arribar a Espanya mutilat.
Linda Nochlin, va refusar el concepte d’art masculí i femení. Judith Chicago vestida de boxejadora. El 1970 va canviar el seu cognom, ja que no volia ni el del seu pare, ni el del seu marit. Per celebrar-ho va publicar en Artforum la seva imatge en un ring vestida de boxejadora, amb el nom estampat a la samarreta.
Destaca The Dinner Party (1974-79), sopar imaginari, Escultura “Genoveva de Brabant” de Montserrat Junoy (1952) i escultura “Maternitat” de Luisa Granero (1956) i el Bust de Pepita Teixidor (1917-Martí Fuxà): primera dona real i treballadora a qui es va dedicar un monument a Barcelona.
Tambe parla d’obres atribuïdes a Ramon Casas que eren de Lluïsa Vidal (1876-1918). Lluïsa Vidal que va viure entre el segle XIX i XX i va morir amb sol 42 anys de la grip espanyola.
Va ser la primera pintora que va a estudiar a l’estranger (Académie Julian), l’única a exposar en els 4 Gats, la primera a viure de la seva professió, afiliada al grup de feministes catòliques liderades per Karme Karr (les obreres eren les liderades per Teresa Claramunt), va fer el primer retrat femení, i únic realitzat per una dona, de la Galeria de Catalans Il·lustres, de Josepa Massanés (n’hi ha 47, l’altre va ser dedicat a Elisenda de Montcada i està fet per Jaume Pahissa. Actualment està en Palau Recasens se de la Reial Academia de Bones Lletres),
Reflexiona sobre el fet que les dones han de ser nues per entrar en el Met? Menys del 5% dels artistes de la secció d’Art Modern són dones, però el 85% dels nus són dones.
També ha fet un petit estudi de l’Art Públic a Barcelona.
Hi tenim 2461 obres entre escultures, murals, instal·lacions, i realitzades integralment o en part per dones, 80.
En el torn obert de paraules se li demana a la Diana si hi ha una generalització entre els partits d’esquerra. La resposta és que no va de dretes o esquerres. La política és un mon molt masculinitzat. Nosaltres les dones entrem d’una forma més estructurada. Lluita persistent. Nosaltres som una amenaça. Els homes han de fer un pas al costat i nosaltres hem de ser-hi.
Se li pregunta a la Olga:
Sobre si en les advocades d’ofici hi ha més dones que homes, especialment en els temes de violència de gènere. La resposta és que sí. Es fa una reflexió sobre les dones immigrades, en el que la COVID els hi ha suposat més dificultats per arribar al sistema. Les criminalitza. Tothom té dret a tenir advocat d’ofici.
Si s’ha sentit discriminada. La resposta és que ara no. Abans no et miraven i explica una anècdota: quin advocat has contractat que sempre m’envia a la secretària.
Si s’ha trobat amb casos de dones amb denuncies falses. La resposta es que no. És una forma de desprestigiar. El problema són les que no denuncien.
Pregunta per la Rossana: com ha estat al llarg dels segles els estudis artístics de les dones artistes ? Respon que al 1800 neixen les escoles d’art, però fan anatomia amb models no humans. Al 1900 comencen. Amb filles de pintors i ebenistes és més fàcil. Les dones pinten i són boníssimes, però no les coneixen. Tenim molts tapissos fets per dones, però l’autor que consta és el amo.
Presentat per Mònica Duran.
La presentadora dóna la benvinguda a les ponents i a les companyes i companys dels casals que s’han connectat.
Indica que la ponent Meritxell Serret no es pot connectar per qüestions personals i que la substituirà la Diana Riba.
Són quatre dones de sentits professionals diferents.
Informa que es farà una presentació de cada ponent. Aquestes disposaran d’uns 15 minuts per parlar cadascuna i desprès obrirem un torn de paraules.
Tot seguit passa a presentar a la primera ponent:
DIANA RIBA i GINER, dona del pres polític català Raül Romeva. Diputada al Parlament Europeu per ERC. Llicenciada en Pedagogia per la UB. Activista pels drets civils. Ha treballat a la fundació Centre d’Iniciatives i Recerques Europees a la Mediterrània (CIREM). Vocal del Gremi de Llibreters de Catalunya. Vicepresidenta dels Castellers de Sant Cugat i fundadora de l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC).
Intervenció:
Manifesta que està molt contenta de ser amb els de Sants. La seva experiència en la política es d’un any i mig. Prefereix el feed-back directe amb la gent. Es fruit de les llistes cremallera. És la primera diputada d’ERC al Parlament Europeu i cinquena de Catalunya. Actualment el Parlament Europeu és quasi paritari, però no a l’hora de liderar. Està bé anar forçant. El Raül fa 15 anys que va entrar al Parlament Europeu i ella el va acompanyar. Aleshores tot eren homes. Ara hi ha molt color. Diversitat. Anem avançant. Està treballant en temes de gènere i custodies compartides en les famílies. La violència de gènere és un crim homologat a Europa.
La presentadora conclou que cal fer més efectiva en la presa de decisions a les dones.
Presentació de la segona ponent:
OLGA ARDERIU i RIPOLL, fa 23 anys es va col·legiar com advocada penalista. Representa a la Carme Forcadell i a l’Anna Simó en el judici al procés independentista català. Ha estat sòcia del bufet MDA Advocats i vicepresidenta de la Secció de Dret Penal de la Comissió de Cultura de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de la comissió de dones advocades del col·legi i té una llarga trajectòria en àmbits com la violència masclista en polítiques públiques en matèria de gènere. Actualment es professora Associada de la UB i de la Pompeu Fabra.
Intervenció:
Les dones advocades al S.XIX podien estudiar però no van poder col·legiar-se fins el 1921. El 1927 es va col·legiar la primera i ho va ser fins el 1939 que va haver d’exiliar-se a Mèxic .La Comissió de Dones Advocades la recorden. Fins a mitjans dels anys 90 no es va equilibrar al 50%.
El 1976 es van reunir 4000 dones al paranimf de la UB, amb lemes com ara “Jo també soc adultera”, “Companyes dret al propi cos”, “Les Dones decidim”, entre d’altres. 1979 campanya “Jo també he avortat”. Anualment s’han fet les reunions de la Coordinadora Estatal de Dones Advocades. L’any 2000 es van començar a fer curso de formació per homes advocats, amb temes com ara “L’advocacia i una qüestió de gènere. Correcció lingüística en matèria de gènere en els estatuts. Es va perdre modificar el nom del Col·legi d’Advocats i Advocades de Barcelona. Posteriorment s’ha acceptat Col·legi de l’Advocacia.
Es van fent petites passes, com el Manifest 2021 de joves advocades sobre l’afectació de les dones pel COVID, en l’àmbit laboral s’ha aconseguit el registre salarial, entre d’altres. Com es pot trencar el sostre de vidre ? Les dones jutges continuaran defensant la igualtat de gènere. Hi ha molta feina per fer.
La presentadora conclou que cal donar suport a l’adopció normativa per la igualtat de gènere
Presentació de la tercera ponent:
EMPAR MOLINER i BALLESTEROS, escriptora i periodista. Escriu amb sentit de l’humor. Guanyadora de premis literaris com el Premi Josep Pla de narrativa, Premi Lletra d’Or, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions, Premi Memorial Francesc Macià i Premi Nacional President Lluís Companys . Ha col·laborat amb El País, en El matí de Catalunya Ràdio, Minoria Absoluta, Els matins (TV3).
Intervenció:
El 1999 va començar en el mon de la literatura. Les dones en el mon del vi és un del temes que més li agraden. El 40% de pagès del vi, són dones. El mon dels bars, correr i participar en curses populars són altres de les seves aficions. Manifesta que a les curses populars hi ha més homes que dones, tot i que acaben més dones. En el mon de la literatura els lectors són més dones. Als clubs de lectura assisteixen més dones. A Catalunya i també als EEUU agraden més els contes curts. A Itàlia de França flipen.
Quatre escriptors catalans: Victor Català, té uns contes que s’acaben de publicar ara. Descriu com els àngels. Pere Calders, Mercè Rodoreda, amb “La mort i la primavera” i Quim Monzó .
Amb la pandèmia la gent compra per internet. A Ella li agrada que la gent vagi a les llibreries.
Sobre literatura femenina destaca l’escriptora Dorothy Parker. Considera que totes les dones haurien d’anar una dia a una cocteleria i prendre un còctel i gaudir-lo. Apunta que el mon del vi esta masculinitzat. Hi ha molts sommeliers homes. Al mon de la cuina la majoria són dones.
Cada vegada hi ha més dones sommeliers. En el mon que es mou, li agrada que hi hagi homes i dones.
Presentació de la quarta ponent:
ROSSANA BRESSAN, companya del casal, guia oficial de Turisme de Barcelona i Catalunya. Ha estat professora de llengua italiana, corresponsal de premsa Il Giornale dell’Arte, Tori. Regidora de la RAI i Ajudant d’estudi fotogràfic. Grau de Lletres i Filosofia, especialitat en Història de l’Art a la Universitat de Tori.
Intervenció:
En resum, ens parla sobre DONES I ART. Del naixement de l’art feminista dels anys 70 i sobre l’Art Públic a Barcelona. Comença en els anys 70 tot i que tenim exemples d’artistes que en els anys 60 fan un discurs clarament crític, analític i alliberador de la seva condició mitjançant l’expressió artística. Destaca Niki de Saint Phalle (1930-2002), que va descobrir Gaudí i el seu Parc Güell i va realitzar un jardí a Itàlia en Toscana. Va convertir la seva galeria en una galeria de tir disparant a les seves obres amb un rifle calibre 22. Es va convertir en terrorista de l’art, ja que estava plena de ràbia per l’educació rígida catòlica rebuda, dels rols familiars i de la violació soferta als 11 anys per part del pare.
Segueix amb Hon-en Kat Edral (escultura gegant)(1966). Escultura de 25-28 metres de llargària, 6 metres d’alçada i 9 metres d’amplada. Una geganta ajaguda prenyada de la creativitat de l’artista per la vagina de la qual van entrar més de 100.000 visitants.
Tornant als anys 70 i a l’art declaradament feminista, hi ha Linda Nochlin (1931-2017), article a la revista ArtNews “Perquè no hi ha hagut grans dones artistes “. Va arribar a Espanya mutilat.
Linda Nochlin, va refusar el concepte d’art masculí i femení. Judith Chicago vestida de boxejadora. El 1970 va canviar el seu cognom, ja que no volia ni el del seu pare, ni el del seu marit. Per celebrar-ho va publicar en Artforum la seva imatge en un ring vestida de boxejadora, amb el nom estampat a la samarreta.
Destaca The Dinner Party (1974-79), sopar imaginari, Escultura “Genoveva de Brabant” de Montserrat Junoy (1952) i escultura “Maternitat” de Luisa Granero (1956) i el Bust de Pepita Teixidor (1917-Martí Fuxà): primera dona real i treballadora a qui es va dedicar un monument a Barcelona.
Tambe parla d’obres atribuïdes a Ramon Casas que eren de Lluïsa Vidal (1876-1918). Lluïsa Vidal que va viure entre el segle XIX i XX i va morir amb sol 42 anys de la grip espanyola.
Va ser la primera pintora que va a estudiar a l’estranger (Académie Julian), l’única a exposar en els 4 Gats, la primera a viure de la seva professió, afiliada al grup de feministes catòliques liderades per Karme Karr (les obreres eren les liderades per Teresa Claramunt), va fer el primer retrat femení, i únic realitzat per una dona, de la Galeria de Catalans Il·lustres, de Josepa Massanés (n’hi ha 47, l’altre va ser dedicat a Elisenda de Montcada i està fet per Jaume Pahissa. Actualment està en Palau Recasens se de la Reial Academia de Bones Lletres),
Reflexiona sobre el fet que les dones han de ser nues per entrar en el Met? Menys del 5% dels artistes de la secció d’Art Modern són dones, però el 85% dels nus són dones.
També ha fet un petit estudi de l’Art Públic a Barcelona.
Hi tenim 2461 obres entre escultures, murals, instal·lacions, i realitzades integralment o en part per dones, 80.
En el torn obert de paraules se li demana a la Diana si hi ha una generalització entre els partits d’esquerra. La resposta és que no va de dretes o esquerres. La política és un mon molt masculinitzat. Nosaltres les dones entrem d’una forma més estructurada. Lluita persistent. Nosaltres som una amenaça. Els homes han de fer un pas al costat i nosaltres hem de ser-hi.
Se li pregunta a la Olga:
Sobre si en les advocades d’ofici hi ha més dones que homes, especialment en els temes de violència de gènere. La resposta és que sí. Es fa una reflexió sobre les dones immigrades, en el que la COVID els hi ha suposat més dificultats per arribar al sistema. Les criminalitza. Tothom té dret a tenir advocat d’ofici.
Si s’ha sentit discriminada. La resposta és que ara no. Abans no et miraven i explica una anècdota: quin advocat has contractat que sempre m’envia a la secretària.
Si s’ha trobat amb casos de dones amb denuncies falses. La resposta es que no. És una forma de desprestigiar. El problema són les que no denuncien.
Pregunta per la Rossana: com ha estat al llarg dels segles els estudis artístics de les dones artistes ? Respon que al 1800 neixen les escoles d’art, però fan anatomia amb models no humans. Al 1900 comencen. Amb filles de pintors i ebenistes és més fàcil. Les dones pinten i són boníssimes, però no les coneixen. Tenim molts tapissos fets per dones, però l’autor que consta és el amo.
