Notícia
La dona il·legal
Reflexions després d'haver visionat la pel·lícula "La Dona Il·legal" i posterior col·loqui amb l'Adriana Toroella Giró, activista afrofeminista UCFR Baix Besós i Maria Dantas, activista d'UCFR (Unitat Contra el Feixisme i el Racisme"
El concepte "dona il·legal", "persona il·legal" em copsa i em fa reflexionar perquè valoro que cap persona és il·legal sinó que és un fet o acte. I més enllà d'això, també em fa pensar en què quina és la finalitat de posar aquest adjectiu, que socialment és negatiu sobre unes persones.
Existeix certa hipocresia en aquesta qualificació perquè les persones amb situació administrativa irregular, popularment dites "il·legals" o "sense papers" les considerem prou bones per cuidar de la nostra gent gran, per netejar les nostres cases, per donar-nos serveis sexuals però no per tenir els mateixos drets i possibilitats que nosaltres.
Quan estigmatitzem deshumanitzem i en deshumanitzar l'altra no és com jo i es pot minimitzar, justificar el seu abús o la violència sobre elles.
I en el cas de les dones "il·legals", m'esgarrifa el relat normalitzat i fred de la violència que han patit, com si fos acceptable que passessin per situacions difícils i inclús de violència de tota mena. En la pel·lícula es veu com que una dona jove, pobre, sense documentació, no té més camí que acabar acceptant relacions íntimes amb un home o el treball sexual per no ser deportada.
La denúncia del que passa als CIES en el film és dura. Sempre he estat en contra d'aquestes institucions perquè crec que les persones migrades amb situació administrativa irregular no són delinqüents i no haurien d'acabar tancades per després ser deportades.
En la República Catalana totes les persones i totes les nenes i les dones han d'estar en una situació regularitzada. No podem tenir ciutadans de primera i segona," legals" i "il·legals" si volem un país amb llibertat i igualtat de drets.
Un ciutadà és una persona amb drets i deures que viu en una ciutat o poble i ha de tenir la documentació que li permeti ser-ho amb tota la plenitud.
El sentiment de país, de pertinença a una terra, a una cultura, a una llengua que pot tenir una dona no és perquè tingui un color de pell, tingui un cognom concret o hagi nascut en ella sinó on pot sentir-se part, on pots construir un futur digne, on pot fer arrels i xarxa de relacions.
Ens fa por l'altre, el diferent perquè ens treu de la nostra zona de confort. Ens és més fàcil culpar a l'altre, a la persona diferent dels nostres mals que no plantejar-se i qüestionar el sistema. Perquè si tenim feines precàries no és per culpa de les persones que venen en pastera sinó del sistema neoliberalista que posa per sobre la productivitat que el benestar de les persones.
No ens agrada la barreja i el mestissatge, però és part de l'enriquiment d'una cultura, d'una llengua. Sóc de Menorca d'una illa que en els seus milers d'anys ha tingut un munt de civilitzacions i culturals (fenicis, cartaginesos, àrabs, francesos, anglesos...) i d'aquestes diferents cultures ha sortit una llengua i cultura forta i amb una clara empremta i això, ha estat fruit del mestissatge, de la barreja de persones "legals" amb "il·legals".
Els CIES són un centre a extingir perquè no podem tractar a les persones irregulars com si fossin "esclaus", perquè crec que una dona no ha de viure amb un home o acceptar relacions sexuals per por a ser deportades. Perquè no podem permetre que les persones perdin llibertat de moviments. I no ho dic des del "bonisme" o la ingenuïtat; sóc conscient que encara queda molt camí a fer perquè totes les persones tinguin la mateixa igualtat d'oportunitats, però penso que si no existissin els CIES i es regularitzés la situació d'aquestes persones, es dignificaria i humanitzaria el tracte cap a elles, cap a unes persones i a unes dones que lluiten per una vida millor i de retruc, com societat i país serem millor.
Cap persona, cap dona és il·legal! A la meva Catalunya no. Regularització Ja!
Carme Balboa Mus
Secretaria de les Dones de Gràcia
El concepte "dona il·legal", "persona il·legal" em copsa i em fa reflexionar perquè valoro que cap persona és il·legal sinó que és un fet o acte. I més enllà d'això, també em fa pensar en què quina és la finalitat de posar aquest adjectiu, que socialment és negatiu sobre unes persones.
Existeix certa hipocresia en aquesta qualificació perquè les persones amb situació administrativa irregular, popularment dites "il·legals" o "sense papers" les considerem prou bones per cuidar de la nostra gent gran, per netejar les nostres cases, per donar-nos serveis sexuals però no per tenir els mateixos drets i possibilitats que nosaltres.
Quan estigmatitzem deshumanitzem i en deshumanitzar l'altra no és com jo i es pot minimitzar, justificar el seu abús o la violència sobre elles.
I en el cas de les dones "il·legals", m'esgarrifa el relat normalitzat i fred de la violència que han patit, com si fos acceptable que passessin per situacions difícils i inclús de violència de tota mena. En la pel·lícula es veu com que una dona jove, pobre, sense documentació, no té més camí que acabar acceptant relacions íntimes amb un home o el treball sexual per no ser deportada.
La denúncia del que passa als CIES en el film és dura. Sempre he estat en contra d'aquestes institucions perquè crec que les persones migrades amb situació administrativa irregular no són delinqüents i no haurien d'acabar tancades per després ser deportades.
En la República Catalana totes les persones i totes les nenes i les dones han d'estar en una situació regularitzada. No podem tenir ciutadans de primera i segona," legals" i "il·legals" si volem un país amb llibertat i igualtat de drets.
Un ciutadà és una persona amb drets i deures que viu en una ciutat o poble i ha de tenir la documentació que li permeti ser-ho amb tota la plenitud.
El sentiment de país, de pertinença a una terra, a una cultura, a una llengua que pot tenir una dona no és perquè tingui un color de pell, tingui un cognom concret o hagi nascut en ella sinó on pot sentir-se part, on pots construir un futur digne, on pot fer arrels i xarxa de relacions.
Ens fa por l'altre, el diferent perquè ens treu de la nostra zona de confort. Ens és més fàcil culpar a l'altre, a la persona diferent dels nostres mals que no plantejar-se i qüestionar el sistema. Perquè si tenim feines precàries no és per culpa de les persones que venen en pastera sinó del sistema neoliberalista que posa per sobre la productivitat que el benestar de les persones.
No ens agrada la barreja i el mestissatge, però és part de l'enriquiment d'una cultura, d'una llengua. Sóc de Menorca d'una illa que en els seus milers d'anys ha tingut un munt de civilitzacions i culturals (fenicis, cartaginesos, àrabs, francesos, anglesos...) i d'aquestes diferents cultures ha sortit una llengua i cultura forta i amb una clara empremta i això, ha estat fruit del mestissatge, de la barreja de persones "legals" amb "il·legals".
Els CIES són un centre a extingir perquè no podem tractar a les persones irregulars com si fossin "esclaus", perquè crec que una dona no ha de viure amb un home o acceptar relacions sexuals per por a ser deportades. Perquè no podem permetre que les persones perdin llibertat de moviments. I no ho dic des del "bonisme" o la ingenuïtat; sóc conscient que encara queda molt camí a fer perquè totes les persones tinguin la mateixa igualtat d'oportunitats, però penso que si no existissin els CIES i es regularitzés la situació d'aquestes persones, es dignificaria i humanitzaria el tracte cap a elles, cap a unes persones i a unes dones que lluiten per una vida millor i de retruc, com societat i país serem millor.
Cap persona, cap dona és il·legal! A la meva Catalunya no. Regularització Ja!
Carme Balboa Mus
Secretaria de les Dones de Gràcia
