Ponent: Ferran Civit i Martí, periodista, historiador i antropòleg de 41 anys, Diputat per Tarragona al Parlament de Catalunya les dos darreres legislatures, va ser candidat a l'alcaldia de l’Ajuntament de l'Espluga per ERC l'any 2003 i el 2007. Persona molt implicada en entitats locals, polítiques i culturals, ens ha explicat per videoconferència les experiències viscudes les darreres legislatures.
Ens ha parlat de dues legislatures amb molt temps perdut i poc temps efectiu, amb massa interrupcions, amb excessiva dificultat per nomenar President i amb un control pel 155, exercit fins fa molt poc.
A consultes efectuades, ha comentat sobre l'1 d'octubre que va viure, que es va perdre una gran oportunitat i considera que va faltar determinació tot i que es van fer coses fantàstiques, qualificant aquesta data com aquella en què es va aconseguir una gran gesta de país, en la que entén que sí existia un pla de contingència, superior al què tenien desenvolupat les Repúbliques Bàltiques, que a la fi sí van poder independitzar-se.
També ha destacat en relació al procés, la necessitat que la resistència civil sigui pacífica i democràtica, responent a una pregunta sobre la finestra d'oportunitat, que hem de generar entre tots, i en ocasions coses que sembla no tenen transcendència, poden ser molt efectives o determinants.
També ha respòs preguntes relacionades amb les claus de la repressió espanyola, que considera, castiga la dissidència i en aquest sentit ha destacat el paper que juguen els jutges i fiscals a Catalunya, molts d'ells amb valors democràtics poc assumits, que no dissimulen les seves tendències polítiques. Aquests han substituït, en una fase en què l'estat ha afinat el seus instruments repressius, a la policia i exèrcit, fent una crida a la joventut catalana perquè estudiï dret per la necessitat de tenir demòcrates en aquests espais. Tot i això, ha explicat que encara es donen situacions reprovables en actuacions policials, destacant actes humiliants, dels que ha tingut coneixement, en ocasió de la detenció i escorcoll del domicili de presumptes membres del CDR de Sabadell.
També ha parlat de la tendència d'alguns països a demanar perdó per actuacions reprotxables efectuades en el passat i l'actitud i poc interès dels governs d'Espanya a fer el mateix, descartant que en un futur ho arribi a fer per la seva actuació contra el poble català, remarcant en aquest sentit, que en canvi Catalunya, en la part que li correspon, ja ha demanat perdó per l’ esdevingut en la colonització americana.
S'ha referit també als indults per part del govern d'Espanya, afirmant que no deixarien de ser una concessió de qui es considera superior i que mostra la facultat que té de perdonar uns fets delictius, encara que no ho siguin.
La conferència, ha estat mes aviat un debat en què ha deixat en mans dels militants assistents el rumb a seguir, el que l'ha fet més dinàmic i a la fi moltes de les preguntes realitzades poc tenien a veure amb l'enunciat, però eren les que mes interessaven.
He destacat que en cas de votar el 14 de febrer, ho farà menys gent i amb molt risc, mostrant la seva disconformitat amb la resolució del TSJC, comparant-la amb el 155, i responent que la pretensió no dissimulada del PSC per votar com més aviat, en un intent d'aprofitar l'efecte Illa, sense atendre paràmetres sanitaris, és greu e incorrecte, ressaltant, d'altra banda, la sensació existent que la judicatura de l'estat espanyol, com en aquet cas, dicta les seves resolucions en funció del territori on s'han produït els fets.
En la conferència també s'ha tractat el tema dels partits d’extrema dreta o  d’ultradreta i del seu possible accés al Parlament, als quals cal combatre democràticament. Ha destacat que Espanya no va fer net del feixisme i encara hi és, tot i que no qualificaria a tots els votants d'aquestes formacions com a tals, sí destaca que aquests partits viuen del descontent, oferint als grups més necessitats respostes molt simples i alhora incorrectes a temes o problemes complexos, i per això cal treballar. També ha indicat que el vot que es doni a altres partits no independentistes ha de ser analitzat, i és que si la gent vota a la contra del que pretenem, això és prova de que no ho estem fent prou bé.
I com que anava d'això, al final se li ha preguntat pel procés legislatiu del Parlament, que si bé, no ha pogut promulgar tot el que s'hagués desitjat per diverses raons, destacant a més, l'enorme dificultat que genera tenir un Tribunal Constitucional en contra, ha indicat una sèrie de lleis, de les darreres, de les que se sent orgullós, algunes pocs conegudes, unes amb més rellevància que altres, que val la pena recordar i entre les que es troben les que regulen la igualtat de tracte i no discriminació, el dret de les dones a erradicar la violència masclista, la desaparició forçada de menors a Catalunya, la protecció i ordenació del litoral, la protecció, conservació i posada en valor de les oliveres i els olivars monumentals o la de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentaris, entre moltes altres que podeu trobar aquí:

https://www.parlament.cat/web/activitat-parlamentaria/lleis/index.html