El director acadèmic de la Fundació Josep Irla, Lluís Pérez Lozano, va ser dimarts passat 15 de desembre el convidat del casal per fer una xerrada telemàtica sobre republicanisme, adreçada a la militància. En una densa conferència de poc més de mitja hora, i un cop superats alguns problemes tècnics inicials, va contestar sense haver-les fet moltes de les preguntes que de ben segur es feien prèviament alguns dels assistents.

Què és el republicanisme? La resposta no és senzilla. Va més enllà d’un simple sistema de govern contraposat a un rei. Algú es podria sorprendre al descobrir que hi ha monarquies més republicanes que moltes repúbliques. Al tractar-se d’un terme mil·lenari, emprat des de l’antiguitat clàssica fins a l’actualitat, el seu significat ha canviat molt al llarg del temps, com també, per exemple, el més recent del liberalisme.

És una tradició de pensament polític? Un model de societat? Una forma de relació entre el poble i els poders públics i privats? És tot això i més. Els tres valors principals en què es basa el republicanisme són els mateixos de la Revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat.
 
El republicanisme entén la llibertat (vegeu vídeo) com l’absència de dominació i el control dels poders públics sobre els privats, de manera que cap d’ells acabi sent arbitrari. Per evitar que els poders públics puguin subvertir la seva funció, el republicanisme defensa que siguin dispersos. Per això és necessària la participació de la gent a la vida pública, de la qual surt un altre valor republicà anomenat ‘virtut cívica’.

La igualtat (vegeu vídeo) significa que ningú estigui dominat, i per tant sotmès a un poder arbitrari; cosa que, com hem vist, està totalment contraposada a la llibertat. Qui és víctima d’una situació de desigualtat social, econòmica o de qualsevol altra mena, està dominat, i per tant, no és lliure. Entre les principals eines del republicanisme per combatre aquestes situacions hi ha la redistribució de la riquesa i la protecció dels drets socials.

Pel que fa a la fraternitat (vegeu vídeo), es podria dir que és el lligam entre la llibertat i la igualtat a través de l’abans esmentada virtut cívica. Des del segle XVIII, la Il·lustració, les revolucions burgeses i democràtiques, els moviments obrers i els corrents feministes van qüestionar, i encara ho fan, les jerarquies paternofilials i els prejudicis socials que van sobreviure l’Antic règim. Des de llavors, el republicanisme oposa a aquesta categorització la fraternitat, entesa com el deure de compartir els drets que permeten a tothom exercir la seva llibertat com a iguals. D’aquest sentiment se’n deriva el que s’anomena patriotisme cívic, un altre tret característic del republicanisme.

Tot i això, durant l’exposició va quedar palès que ser republicà no és una condició immutable i uniforme al llarg del temps. Molts republicans il·lustres van ser propietaris d’esclaus i d’altres obertament oposats al vot femení, en uns temps en què les dones estaven sota la influència de l’Església. Un altre tema que va sortir durant el breu torn de preguntes va ser la relació entre republicanisme i maçoneria, que per cert també té com a lema ‘Llibertat, igualtat, fraternitat’. Encara que al nostre país no han tingut tanta implantació com a França o als Estats Units, les lògies maçòniques han estat històricament una important via de difusió dels ideals republicans, ja que molts dels seus membres en van ser destacats defensors. També es van presentar qüestions sobre el laïcisme republicà i les desigualtats entre homes i dones, però el temps no va deixar desenvolupar-les gaire. Va ser una xerrada que a molts se’ls va fer curta.

Jaume Martínez
Secretari adjunt de Comunicació