Notícia
Presentem una Declaració Institucional per commemorar el centenari de l’assassinat de Francesc Layret
Enguany es commemora el centenari de l’assassinat de Francesc Layret i Foix (Barcelona, 1880-1920), advocat, polític, regidor de l’Ajuntament de Barcelona i diputat a les Corts espanyoles que morí a causa d’un atemptat del dit pistolerisme patronal.
Alineat des de ben jove en els ideals republicanistes i catalanistes, Layret formà part de diverses formacions polítiques, sempre amb la priorització dels principis fonamentals republicans, resumits en la igualtat, la llibertat i la fraternitat i en la defensa de la nació catalana.
Regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la UNR fou un dels promotors del Pressupost de Cultura (1908), que promovia ja llavors l’ensenyament en català, la coeducació i la llibertat religiosa. Com a advocat es dedicà la defensa de treballadors davant els tribunals, i la CNT li anà confiant la majoria de les causes contra els sindicalistes. El 1919 fou elegit diputat per Sabadell.
En els moments de repressió màxima sobre la CNT, fou assassinat a la porta de casa seva el 30 de novembre de 1920 quan anava a interessar-se pels dirigents cenetistes i obreristes, entre els que hi havia Salvador Seguí, «el Noi del Sucre» i Lluís Companys, company d’estudis i amic íntim, que havien estat detinguts i, posteriorment, deportats a Maó. La seva mort provocà una gran manifestació de dol popular i polític a Barcelona i les organitzacions obreres organitzaren una vaga com a protesta per al seu assassinat assenyalant les patronals, el llavors president del Govern Martínez Anido i els grups de pistolers dels autoanomenats Sindicats Lliures.
Layret, a més, amb la seva coixesa fruit de l’impacte de la poliomielitis en la seva infantesa, es també un símbol -ja a principi de segle XX- de la reivindicació de les persones amb discapacitats i la seva lluita per progressar socialment en plena igualtat d’oportunitats.
La figura de Francesc Layret, com no podia ser d’altra manera, ha rebut al llarg del temps nombrosos homenatges populars i institucionals, entre els que podem comptar la plaça que du el seu nom al barri de Verdum, a tocar de la Via Júlia. Això lligat a la indestriable relació entre la figura de Layret i la defensa -fins a les últimes conseqüències en el seu cas- dels drets dels treballadors i treballadores fan que des de Nou Barris sigui ineludible un record institucional en complir-se cent anys del seu infame assassinat.
Per tot això ERC Nou Barris ha presentat una proposta de Declaració Institucional demanant que el Consell Plenari del Districte de Nou Barris acordi:
1. Reconèixer la tasca i el compromís de Francesc Layret en pro dels drets i llibertats dels treballadors i treballadores del nostre país i la seva aportació en aquesta lluita en el context dels moviments obreristes del primer terç de segle XX.
2. Refermar en el centenari del seu assassinat en mans dels pistolers dels Sindicats Lliures, la més enèrgica repulsa davant tot tipus de violència i terror contra els moviments reivindicatius populars, aquí i arreu del món.
3. Promoure accions per al coneixement i difusió de la seva figura al nostre Districte en motiu d’aquest centenari, com ara la dignificació de l’espai públic que porta el seu nom i d’altres que es consideri oportunes, donant suport a les iniciatives ciutadanes i d’entitats del Districte en aquest sentit.
Barcelona 24 de novembre de 2020.
El Govern de l'Ajuntament va fer una incomprensible modificació el procediment de les Declaracions Institucionals, que ara no poden tirar endavant amb una majoria qualificada. Per arribar al Ple es necessari el suport de tots els Grups Municipals i aquesta Declaració no el tindrà, donat que alguns partits polítics presents al districte son contraris a les idees i pensament, democràtic i socialment compromés, de Layret.
Alineat des de ben jove en els ideals republicanistes i catalanistes, Layret formà part de diverses formacions polítiques, sempre amb la priorització dels principis fonamentals republicans, resumits en la igualtat, la llibertat i la fraternitat i en la defensa de la nació catalana.
Regidor de l’Ajuntament de Barcelona per la UNR fou un dels promotors del Pressupost de Cultura (1908), que promovia ja llavors l’ensenyament en català, la coeducació i la llibertat religiosa. Com a advocat es dedicà la defensa de treballadors davant els tribunals, i la CNT li anà confiant la majoria de les causes contra els sindicalistes. El 1919 fou elegit diputat per Sabadell.
En els moments de repressió màxima sobre la CNT, fou assassinat a la porta de casa seva el 30 de novembre de 1920 quan anava a interessar-se pels dirigents cenetistes i obreristes, entre els que hi havia Salvador Seguí, «el Noi del Sucre» i Lluís Companys, company d’estudis i amic íntim, que havien estat detinguts i, posteriorment, deportats a Maó. La seva mort provocà una gran manifestació de dol popular i polític a Barcelona i les organitzacions obreres organitzaren una vaga com a protesta per al seu assassinat assenyalant les patronals, el llavors president del Govern Martínez Anido i els grups de pistolers dels autoanomenats Sindicats Lliures.
Layret, a més, amb la seva coixesa fruit de l’impacte de la poliomielitis en la seva infantesa, es també un símbol -ja a principi de segle XX- de la reivindicació de les persones amb discapacitats i la seva lluita per progressar socialment en plena igualtat d’oportunitats.
La figura de Francesc Layret, com no podia ser d’altra manera, ha rebut al llarg del temps nombrosos homenatges populars i institucionals, entre els que podem comptar la plaça que du el seu nom al barri de Verdum, a tocar de la Via Júlia. Això lligat a la indestriable relació entre la figura de Layret i la defensa -fins a les últimes conseqüències en el seu cas- dels drets dels treballadors i treballadores fan que des de Nou Barris sigui ineludible un record institucional en complir-se cent anys del seu infame assassinat.
Per tot això ERC Nou Barris ha presentat una proposta de Declaració Institucional demanant que el Consell Plenari del Districte de Nou Barris acordi:
1. Reconèixer la tasca i el compromís de Francesc Layret en pro dels drets i llibertats dels treballadors i treballadores del nostre país i la seva aportació en aquesta lluita en el context dels moviments obreristes del primer terç de segle XX.
2. Refermar en el centenari del seu assassinat en mans dels pistolers dels Sindicats Lliures, la més enèrgica repulsa davant tot tipus de violència i terror contra els moviments reivindicatius populars, aquí i arreu del món.
3. Promoure accions per al coneixement i difusió de la seva figura al nostre Districte en motiu d’aquest centenari, com ara la dignificació de l’espai públic que porta el seu nom i d’altres que es consideri oportunes, donant suport a les iniciatives ciutadanes i d’entitats del Districte en aquest sentit.
Barcelona 24 de novembre de 2020.
El Govern de l'Ajuntament va fer una incomprensible modificació el procediment de les Declaracions Institucionals, que ara no poden tirar endavant amb una majoria qualificada. Per arribar al Ple es necessari el suport de tots els Grups Municipals i aquesta Declaració no el tindrà, donat que alguns partits polítics presents al districte son contraris a les idees i pensament, democràtic i socialment compromés, de Layret.
