Notícia
Trump vs Biden. Les eleccions més decisives d'una Generació.
Ponent: Isidre Sala Queralt, delegat del Govern als Estats Units d'Amèrica i Canadà. Ha estat director general d’Afers Globals del Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència del Govern de la Generalitat de Catalunya de l’abril al setembre del 2019. Fins llavors, Sala havia estat director general d’Afers Multilaterals i Europeus des de l’abril del 2017.
Aquesta tarda, per videoconferència i des de New York, ens ha mostrat l'entorn d'una de les eleccions més globals de la història. En la ponència ha comentat les característiques i circumstàncies que envolten les presidencials nord-americanes, destacant el següent:
Una dotzena de candidats es presentaven a aquestes eleccions dels Estats Units, que també eren legislatives, encara que, pel sistema electoral allí establert, excepte els contendents dels partits demòcrata i republicà, ningú tenia cap opció real de ser elegit.
El sistema electoral nord-americà estableix que cada estat tria una sèrie de representants o membres del col·legi electoral que seran els que votaran al president. Cada un, en funció dels seus habitants, té assignat un nombre d'aquests representants i el sistema majoritari d'assignació preveu que el que allí guanyi, se'ls emporta tots, excepte a Maine i Nebraska que utilitzen un mètode més proporcional. Per aquesta raó, el que obté més vots en un estat, ni que sigui per una petita quantitat, és el que s'adjudica tots aquests representants, que són els que elegiran el president. Guanya les eleccions el que aconsegueix 270 dels 538 grans electors en joc.
Per aquest motiu les campanyes dels candidats van dirigides a aquells estats en què el resultat és més incert. Dels 50 existents, 34, amb tendència habitual republicana o demòcrata, no interessen ni són objecte de grans campanyes o esforços, ja que tradicionalment es donen per guanyats per aquests partits i així sol succeir. La batalla es realitza en els altres 12 estats, aquells en què petits detalls poden inclinar la balança.
Als EUA, per votar t'has d'enregistrar, un mètode gens democràtic i molt diferent del què tenim a Catalunya. També es dóna la circumstància que tampoc es fomenta que tota la gent pugui fer-ho, principalment des d'alguns sectors, que el que pretenen és, que en determinades zones sigui fàcil fer la inscripció i votar, però en canvi en altres, normalment habitades per minories, sigui molt difícil.
Tot el que s'ha explicat fa que el seu sistema electoral sigui molt complex i pugui donar-se la circumstància que el que obtingui més vots populars no guanyi les eleccions, com en les anteriors, en què Trump va vèncer a Hillary Clinton amb menor suport de la ciutadania.
També ha destacat que en un mandat, és clau tenir majoria a les dues cambres, que són les que han de permetre aprovar les diferents iniciatives legislatives. La política de bloqueig permanent obliga el guanyador a aconseguir la majoria a les dues a risc de no poder impulsar els seus plans. En aquests moments el congrés és de color blau demòcrata, però el senat, actualment, amb 98 dels 100 senadors ja triats, és vermell republicà per majoria de 2 membres, quedant tot pendent dels senadors de Geòrgia, que pel sistema d'aquest estat, es requereix una segona volta per al pròxim 5 de gener, amb moltes opcions de que es reparteixin els candidats i en conseqüència obtingui majoria el partit republicà.
A aquestes eleccions arribava un Donald Trump, que en el seu mandat havia reduït els impostos, s'havia mostrat com a únic defensor dels interessos dels ciutadans, utilitzant en excés la demagògia, i aconseguint que el seu país no entrés en cap guerra. Per la seva banda Joe Biden ho feia aglutinant el vot anti-Trump, sense l'animadversió de cap sector del seu partit però sense mostrar-se com una persona pròxima als seus votants que els escolta i atén els seus problemes.
En les eleccions Biden va aconseguir que persones que mai abans ho havien fet, ara votessin i ho fessin per ell, es va fer també amb el suport dels joves, dels mitjans de comunicació i de la Borsa. Trump va retenir i fins i tot va ampliar el vot de l'home blanc, sense carrera i de més de 50 anys d'edat, es va mostrar més proper i com a únic candidat que podia ajudar a la seva població.
La campanya va ser duríssima imperant les fake news en el bàndol del republicà, que va arribar a fer creure als votants que Biden portaria el país al comunisme, o introduint falsedats en els seus missatges perquè calessin en la població. Un estudi realitzat pel diari Washington Post, assegura que Trump ha pronunciat 23 mentides o mitges veritats de mitjana cada dia durant tot el seu mandat, moltes d'elles fàcil de comprovar i no obstant, ha aconseguit ampliar el nombre de votants que li han donat suport.
En les eleccions el republicà va obtenir aproximadament uns 73.000.000 de vots populars que van representar 232 vots electorals per 79.000.000 i 306 del demòcrata, gràcies al vot anticipat que es pot fer uns dies abans i al vot per correu, que a la fi va decantar la balança del costat de Joe Biden, ara bé, guanyant per un estret marge de vots en alguns estats, el que ha permès a l'antic president no reconèixer el resultat i victòria del seu contrincant i portar la presidència a un escenari complicat, intentant que siguin els tribunals els que decideixin amb l'excusa, no provada, de frau en el vot per correu, intent al que els experts auguren un escàs recorregut. El vot presencial i per correu, més utilitzat pel votant demòcrata, ha estat clau, i la pandèmia, a la fi, igual pot haver estat la causant de la derrota del milionari candidat, però amb aquests resultats, Trump ha aconseguit portar, entre els seus seguidors, l'ombra del dubte i aconseguir mantenir el relat. Aquest haurà estat un president que, entre altres coses passarà a la història pel seu egocentrisme encara que ell s'ha autoproclamat, amb cert èxit, com el millor president de tots els temps.
En resum, ha destacat, que aquesta polarització ens permet veure, en línies generals, que són de tendència republicana el centre de país, les zones rurals, els homes de raça blanca i les persones de més edat, sent de tendència demòcrata les zones costaneres, les grans capitals, els joves, la majoria de les persones d’origen llatí o de raça negra i en cert grau les dones, per les excessives declaracions misògines del president.
Per finalitzar, tot això portarà a la indicada polarització de la política nord-americana, i ho fará a tots els nivells, i la divisió del país operarà en tots els sectors de la societat, i encara es pot accentuar més si Biden no aconsegueix impulsar en el mandat les polítiques sanitàries, socials i económiques necessàries. Mandat que també, segurament estarà molt marcat, per raó de la seva edat, per la figura de la vicepresidenta, Kamala Harris.
Aquesta tarda, per videoconferència i des de New York, ens ha mostrat l'entorn d'una de les eleccions més globals de la història. En la ponència ha comentat les característiques i circumstàncies que envolten les presidencials nord-americanes, destacant el següent:
Una dotzena de candidats es presentaven a aquestes eleccions dels Estats Units, que també eren legislatives, encara que, pel sistema electoral allí establert, excepte els contendents dels partits demòcrata i republicà, ningú tenia cap opció real de ser elegit.
El sistema electoral nord-americà estableix que cada estat tria una sèrie de representants o membres del col·legi electoral que seran els que votaran al president. Cada un, en funció dels seus habitants, té assignat un nombre d'aquests representants i el sistema majoritari d'assignació preveu que el que allí guanyi, se'ls emporta tots, excepte a Maine i Nebraska que utilitzen un mètode més proporcional. Per aquesta raó, el que obté més vots en un estat, ni que sigui per una petita quantitat, és el que s'adjudica tots aquests representants, que són els que elegiran el president. Guanya les eleccions el que aconsegueix 270 dels 538 grans electors en joc.
Per aquest motiu les campanyes dels candidats van dirigides a aquells estats en què el resultat és més incert. Dels 50 existents, 34, amb tendència habitual republicana o demòcrata, no interessen ni són objecte de grans campanyes o esforços, ja que tradicionalment es donen per guanyats per aquests partits i així sol succeir. La batalla es realitza en els altres 12 estats, aquells en què petits detalls poden inclinar la balança.
Als EUA, per votar t'has d'enregistrar, un mètode gens democràtic i molt diferent del què tenim a Catalunya. També es dóna la circumstància que tampoc es fomenta que tota la gent pugui fer-ho, principalment des d'alguns sectors, que el que pretenen és, que en determinades zones sigui fàcil fer la inscripció i votar, però en canvi en altres, normalment habitades per minories, sigui molt difícil.
Tot el que s'ha explicat fa que el seu sistema electoral sigui molt complex i pugui donar-se la circumstància que el que obtingui més vots populars no guanyi les eleccions, com en les anteriors, en què Trump va vèncer a Hillary Clinton amb menor suport de la ciutadania.
També ha destacat que en un mandat, és clau tenir majoria a les dues cambres, que són les que han de permetre aprovar les diferents iniciatives legislatives. La política de bloqueig permanent obliga el guanyador a aconseguir la majoria a les dues a risc de no poder impulsar els seus plans. En aquests moments el congrés és de color blau demòcrata, però el senat, actualment, amb 98 dels 100 senadors ja triats, és vermell republicà per majoria de 2 membres, quedant tot pendent dels senadors de Geòrgia, que pel sistema d'aquest estat, es requereix una segona volta per al pròxim 5 de gener, amb moltes opcions de que es reparteixin els candidats i en conseqüència obtingui majoria el partit republicà.
A aquestes eleccions arribava un Donald Trump, que en el seu mandat havia reduït els impostos, s'havia mostrat com a únic defensor dels interessos dels ciutadans, utilitzant en excés la demagògia, i aconseguint que el seu país no entrés en cap guerra. Per la seva banda Joe Biden ho feia aglutinant el vot anti-Trump, sense l'animadversió de cap sector del seu partit però sense mostrar-se com una persona pròxima als seus votants que els escolta i atén els seus problemes.
En les eleccions Biden va aconseguir que persones que mai abans ho havien fet, ara votessin i ho fessin per ell, es va fer també amb el suport dels joves, dels mitjans de comunicació i de la Borsa. Trump va retenir i fins i tot va ampliar el vot de l'home blanc, sense carrera i de més de 50 anys d'edat, es va mostrar més proper i com a únic candidat que podia ajudar a la seva població.
La campanya va ser duríssima imperant les fake news en el bàndol del republicà, que va arribar a fer creure als votants que Biden portaria el país al comunisme, o introduint falsedats en els seus missatges perquè calessin en la població. Un estudi realitzat pel diari Washington Post, assegura que Trump ha pronunciat 23 mentides o mitges veritats de mitjana cada dia durant tot el seu mandat, moltes d'elles fàcil de comprovar i no obstant, ha aconseguit ampliar el nombre de votants que li han donat suport.
En les eleccions el republicà va obtenir aproximadament uns 73.000.000 de vots populars que van representar 232 vots electorals per 79.000.000 i 306 del demòcrata, gràcies al vot anticipat que es pot fer uns dies abans i al vot per correu, que a la fi va decantar la balança del costat de Joe Biden, ara bé, guanyant per un estret marge de vots en alguns estats, el que ha permès a l'antic president no reconèixer el resultat i victòria del seu contrincant i portar la presidència a un escenari complicat, intentant que siguin els tribunals els que decideixin amb l'excusa, no provada, de frau en el vot per correu, intent al que els experts auguren un escàs recorregut. El vot presencial i per correu, més utilitzat pel votant demòcrata, ha estat clau, i la pandèmia, a la fi, igual pot haver estat la causant de la derrota del milionari candidat, però amb aquests resultats, Trump ha aconseguit portar, entre els seus seguidors, l'ombra del dubte i aconseguir mantenir el relat. Aquest haurà estat un president que, entre altres coses passarà a la història pel seu egocentrisme encara que ell s'ha autoproclamat, amb cert èxit, com el millor president de tots els temps.
En resum, ha destacat, que aquesta polarització ens permet veure, en línies generals, que són de tendència republicana el centre de país, les zones rurals, els homes de raça blanca i les persones de més edat, sent de tendència demòcrata les zones costaneres, les grans capitals, els joves, la majoria de les persones d’origen llatí o de raça negra i en cert grau les dones, per les excessives declaracions misògines del president.
Per finalitzar, tot això portarà a la indicada polarització de la política nord-americana, i ho fará a tots els nivells, i la divisió del país operarà en tots els sectors de la societat, i encara es pot accentuar més si Biden no aconsegueix impulsar en el mandat les polítiques sanitàries, socials i económiques necessàries. Mandat que també, segurament estarà molt marcat, per raó de la seva edat, per la figura de la vicepresidenta, Kamala Harris.
