La vicepresidenta de la coordinadora LGTBI+ d’ERC, Fina Campàs, va ser la protagonista de la trobada telemàtica de casal de dimarts passat. Presentada als assistents pel Gerard Goday, la Fina ens va parlar d’identitat de gènere i realitats trans, un tema encara no prou conegut i que massa sovint genera certa incomprensió, deguda quasi sempre al desconeixement.

La seva exposició va començar per una descripció dels termes i conceptes bàsics que defineixen els diferents col·lectius inclosos dins el moviment LGTBI+. Així, va diferenciar entre l’expressió de gènere, la identitat de gènere i la identitat de gènere sentit. La primera és comuna a totes les persones. Quan la identitat de gènere d’una persona es correspon amb el gènere assignat en néixer, es parla de persones cis (gènere). Quan aquesta identificació no es dona, és a dir, quan la identitat de gènere no es correspon amb el gènere assignat en néixer, es parla de persones trans (gènere). Així, el fet trans es recolza en la identitat de gènere de les persones. En canvi, les altres realitats LGTBI+ es basen en l’orientació afectivo-sexual, la qual cosa vol dir que una persona trans pot ser heterosexual, lesbiana, gai o bisexual.

Hi ha diferents maneres a l’abast de les persones trans per fer realitat el seu gènere sentit o la seva identitat de gènere, com ara els tractaments hormonals o les cirurgies, o simplement no tractant-se, però sempre respectant la seva autodeterminació. Un dels termes més coneguts, el de transsexual (que no equival a transgènere), utilitzat per definir les persones que per arribar al seu gènere sentit o a la seva identitat de gènere han passat per la cirurgia genital, és d’us poc recomanable degut al seu origen mèdic i patologitzant.

La intersexualitat fa referència a les persones que neixen amb genitals tant femenins com masculins, amb diferent grau de desenvolupament. El gènere que se’ls assigna al néixer pot no coincidir amb el quals s’identifiqui la persona més endavant. El terme d’us potser més recent és el de queer, que defineix les persones que volen trencar amb tot el que faci referència als gèneres i als seus rols assignats, que consideren una imposició. És a dir, volen suprimir el gènere i les classificacions basades en aquest. Per acabar, la Fina es va referir al nou model de salut per a les persones trans, que inclou atenció professional a diversos nivells i un servei gratuït d’informació i assessorament, gràcies a la col·laboració entre els col·lectius implicats i l’Administració. Tot amb la idea de fons que els drets trans també són drets humans.

Finalitzada l’exposició, va començar un animat torn de preguntes i comentaris que anaven des dels aspectes jurídics i laborals que afecten el col·lectiu trans a la recomanació d’obres culturals que ajudin a comprendre la seva realitat, passant pels debats interns, que sovint són prou tensos. La Fina va explicar que el principal problema de fons és legislatiu. Les lleis no contemplen la desaparició de les referències al gènere en la legislació. Per exemple, l’Estatut dels Treballadors parla d’homes i dones, però no dels trans, que queden en una mena de limbe legal. Així, a nivell laboral, les persones trans troben moltes dificultats per accedir a un lloc de treball, que alguns programes engegats, per exemple, per Barcelona Activa o la intermediació que s’intenta impulsar a Catalunya, no han aconseguit millorar gaire la seva situació. Fins al punt  que el 85% de la població trans està a l’atur, a més de viure sovint situacions de precarietat i de rebuig familiar. Tampoc demanen majoritàriament la implantació de quotes laborals, ja que significarien una discriminació positiva de la qual no es consideren objecte.

Responent a una pregunta sobre obres culturals, la Fina va fer unes quantes recomanacions, com ara la sèrie televisiva «Transparent», comèdia dramàtica produïda per Amazon i protagonitzada per Jeffrey Tambor, que dona vida a un professor retirat que comunica a la seva família que s’identifica a si mateix com a dona; i el curtmetratge «Vestido nuevo», del terrassenc Sergi Pérez, que reflecteix l’arrelament social dels estereotips de gènere. També va recomanar «Por un chato de vino» (2015), de l’escriptor Lucas Platero; i els llibres de Miquel Missé, com «A la conquista del cuerpo equivocado» (2018) i «Políticas trans» (2015).
      
Un altre aspecte que es va plantejar és la relació entre els moviments feministes i els moviments trans. Hi ha sectors del feminisme, sobretot els més radicals, que rebutgen acceptar dins la seva lluita les dones trans, argumentant que a l’haver nascut homes no han patit la discriminació social envers les dones. Per a la majoria de feministes, i també per a la secretaria de Dones i la coordinadora LGTBI+ d’ERC, això és per si sol una discriminació inacceptable, ja que suposa privar part de les dones del seu dret a participar activament en la lluita feminista.

La xerrada va concloure amb la seguretat que els assistents tenen ara una idea més acurada del que són les realitats trans. En qualsevol cas, el que sí va quedar clar és que encara queda molta feina per fer.
 
Jaume Martínez
Secretari adjunt de Comunicació