Notícia
CRÒNICA REPUBLICANA DEL CONSELL PLENARI DE GRÀCIA DEL 14 D’OCTUBRE DEL 2020
El Consell plenari de Gràcia del mes d’octubre ha suposat la represa de l'activitat semi presencial després d’estiu, continuant amb aforament limitat degut a les normes sanitàries i el que va suposar començar 25 minuts tard per problemes tècnics en no poder establir contacte amb la resta de consellers que estaven a la sala virtual; i, dificultant també la participació ciutadana tot i que va haver alguna intervenció de veïns i veïnes que va llegir el President del Districte.
PLA DE XOC DE SUPORT AL COMERÇ DE PROXIMITAT DEL DISTRICTE DE GRÀCIA
La intervenció va ser a càrrec del nostre conseller, Miquel Colomé, què començava recordant que just feia “7 mesos què es decretava l’estat d’alarma i començava un període fatídic pel comerç. Set mesos han hagut de passar perquè des del districte facin una proposta, un pla de xoc. Desenes de comerços han tancat i hi ha eixos que han perdut un terç dels associats”. Des del primer moment, en Miquel i el nostre grup, ens vam posar a disposició del Conseller de comerç. Les principals preocupacions del sector eren aleshores el pagament de lloguers, l’obtenció de crèdits ICO i el cobrament dels ERTO. Al Plenari del mes de maig, ja vam presentar tot un seguit de propostes: la mediació de propietaris i llogaters, el marketplace del comerç de proximitat a Gràcia, la taxa Amazon, la supervivència de les associacions de comerciants. No vam parar ni hem parat de fer propostes. Pel que fa a la restauració, també apuntava que “del decret d’ampliació de terrasses, Gràcia va ser l’últim districte a veure actuacions mentre tota la ciutat s’omplia de noves terrasses. Ara revisaran les denegacions, som dels districtes amb més denegacions. Actuïn ràpidament! Estan posant terrasses a bars que ja han tancat!”.
En el darrer punt del pla de xoc es parla de la governança i del seguiment, que es farà a través del Consell de Comerç i les associacions de comerciants. Però com es va veure en el darrer Consell de Comerç, no hi ha confiança, i ho comprenem perfectament en veure que "l’única proposta del Districte va ser la de fer un dia de Comerç al carrer sense comerç”. Les associacions de comerciants no van ni replicar, perquè “estan exhaustes, perquè cada cosa que demanen és una lluita”.
El Conseller Lacasta ha estat desaparegut. S’ha amagat darrera el tècnic Joan Bares, l’únic capaç de connectar amb les associacions. En Miquel va acabar demanant un canvi de la governança des del districte o aquestes actuacions seran paper mullat.
Malgrat tot, vam votar favorablement.
RESPOSTA A L’INFORME DEL REGIDOR
Com sempre, no disposàvem prèviament de la intervenció del Regidor, fet que dificulta donar resposta a allò que no saps que comentaran; per això, com a consellera portaveu vaig començar per un tema que ultrapassava l’àmbit del districte però que el nostre grup no volia deixar de reivindicar. Aquí us deixem els temes més rellevants de la nostra resposta al Regidor, un regidor que va arribar just a temps per començar i que va marxar molt abans que acabéssim a les 21:40h.
Presos i preses polítiques, exiliats i exiliades
El Plenari va tenir lloc el 14 d’octubre, una data que no oblidarem mai. Feia just un any “que el Tribunal Suprem va sentenciar a pràcticament 100 anys de presó 9 persones innocents, als membres del Govern: Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Raül Romeva, Joaquim Forn, Josep Rull i Jordi Turull; la presidenta del Parlament: Carme Forcadell; i els líders de les entitats socials: Jordi Cuixart i Jordi Sánchez; a més de les inhabilitacions per exercir un càrrec públic a tots ells i a Carles Mundó i Meritxell Borràs”. Va ser el dia en què el Tribunal Suprem va sentenciar tot un país i va condemnar la democràcia i els drets més fonamentals.
Malauradament, “els presos i les preses polítiques pateixen la cara més dura de la repressió, però són milers de persones les represaliades per l’Estat espanyol en la causa general contra l’independentisme”. Tenim clar que la solució a aquest conflicte és política i no judicial, és amb una amnistia i un referèndum i no amb presó, multes i inhabilitacions. Des d’aquí, un cop més, reivindiquem la llibertat dels presos i preses polítiques i el lliure retorn dels exiliats i exiliades.
Crisi sanitària, social i econòmica.
La incertesa de la situació social i sanitària per la pandèmia ens situa de nou davant el repte per fer front al virus i a la crisi econòmica i social que se n’està derivant. Ens preocupa que novament siguin els més grups més vulnerables qui paguin les conseqüències de la crisi. Hem de combatre el virus, amb especial atenció a les persones més afectades: dones, persones grans, joves, treballadores i treballadors de salaris baixos, empreses petites i mitjanes, i grups vulnerables com ho són les persones amb diversitat funcional o mobilitat reduïda i persones sense llar. Coincidint amb la resta de grups, vam agrair la tasca que està realitzant el Rebost Solidari així com altres xarxes comunitàries que estan fent una tasca ingent, en aquest sentit, en no deixar ningú enrere.
El nostre districte té una taxa de contagis de 227, i tant sols 13 grups en quarantena, però no ens podem relaxar, cal continuar estant a l’alçada des de la responsabilitat individual i col·lectiva, per això, continuem demanant que es compleixi amb les indicacions de les autoritats sanitàries que ens traslladen constantment en matèria de prevenció i erradicació de la COVID-19. Cal la implicació de tots els actors, de tothom.
També vam ressaltar la manca de lideratge del govern municipal, calen solucions i els recursos necessaris per sortir-se’n d’aquesta situació, calen espais per compartir i avançar. Vam allargar la mà, novament, “saben que per construir i reconstruir, ens hi trobaran”.
En aquest sentit, vam recordar que just feia uns dies, el Consell de Ministres va aprovar allò que el nostre grup venia reclamant des de l'inici de la pandèmia, la suspensió de les regles fiscals per als anys 2020 i 2021. Això significa que deixen de tenir vigència la regla de la despesa i també els límits de dèficit. Els ajuntaments podrem fer ús dels romanents, és a dir, dels estalvis que pertanyen a la ciutadania. Li vam recordar al Regidor, que sort del vot en contra del nostre grup, es va derogar el decret de govern PSOE-Podemos que pretenia deixar els ajuntaments sense fons. Estem convençuts que només des del municipalisme, podrem combatre la crisi sanitària, social i econòmica derivada de la COVID-19.
Recuperació de la gestió dels espais verds i escocells buits.
“Una cosa és la renaturalització de la ciutat, i altra la deixadesa. Ens alegrem que hagin rectificat”. Estem d’acord que tota mesura per lluitar contra la contaminació, per petita que sigui, serà benvinguda. Per això ens va alegrar que el regidor informés que es procediria a reposar 51 arbres al nostre districte. Fa just un anys, presentàvem un prec en aquest sentit, aleshores se’ns va dir que el període per plantar era la tardor i que ho tindrien present per noves campanyes (curiós que a la mateixa època de l’any, ara sí s’hi posen). El nostre grup, però, lamentava que tant sols siguin una cinquantena quan fa un any, en 4-5 dies, el nostre grup va comptar més d’un centenar, i segur que ens en vam deixar.
Parc de la Creueta del Coll
Vam començar fent autocrítica ja que el consell de barri que demanàvem va quedar diluït, però com en aquesta ocasió teníem micròfon (al consell de barri cap conseller de l’oposició adscrit al barri del Coll en teníem, sembla que els agrada tenir-nos silenciats), vam voler aclarir alguns punts. “Estem acostumats a rectificacions però en altres casos se’n surten prou bé per tapar la seva mala gestió i no assumir responsabilitats polítiques”, com és el cas de les incidències de la piscina del parc de la creueta del Coll, així començava aquest punt. Vam recordar que els veïns i veïnes del barri, tenim clar que les incidències no van ser producte de l’acumulació de pedretes al fons del vas. D’altra banda, vam apuntar la curiositat que de més d’un centenar d’atencions registrades en reobrir la piscina el passat 15 de juliol, el govern municipal en parla de només 67 incidències. Vam agrair que es demanés un informe pericial extern però després de la seva elaboració, el 7 d’agost, la piscina es va reobrir al públic el 15 d’agost i fins al tancament del llac amb funció de piscina el passat 13 de setembre, encara es van produir de mitjana 3-4 ferits cada dia, així com es va haver de retirar gresite que novament havia tornat a saltar, i es va solucionar matusserament com es va poder. En aquest sentit, agraïm que se’ns facilités l’informe pericial, però encara han quedat moltes preguntes, de les que li vam fer arribar, sense resposta. Les esperem, som persistents.
Festa Major de Gràcia
Simplement vam recordar que la cultura és segura, i que vam enyorar el foc a les nostres places, i més quan vèiem colles de Diables a altres districtes de la ciutat. D’altra banda, felicitem a la Fundació Festa Major de Gràcia per la organització en unes condicions sanitàries que no eren gens fàcils.
Espais escolars
Partint que a l’ajuntament dels Comuns els costa obrir escoles, com van demostrar l’1 d’octubre del 2017, no ens sorprenia que haguessin posat a disposició de les escoles de Gràcia un únic espai cobert, però que ho exposin presumint de la tasca feta en aquest sentit... (a sobre, no municipal, tot i que tampoc ens sorprèn perquè a equipaments municipals consultats pels nostres consellers, no se’ls hi havia fet cap proposta des del Districte). Més endavant, la consellera d’educació de Govern va comentar que s’havia ampliat a tres, tot i que encara no sabem de quins es tracta. Molta transparència i accés a la informació per part dels grups de l’oposició no mostra aquest govern.
Casetes d’Encarnació
Govern va anunciar que les Casetes d’Encarnació finalment es destinaran a habitatge públic dotacional i que l’escola bressol es faria a l’espai on ara hi ha l’escola Teixidores. Li vam recordar que no sortim guanyant, que ja al mandat anterior es va anunciar que rere el trasllat de Teixidores al carrer Camèlies, allà hi aniria una escola bressol, així que no guanyem cap altre escola bressol pel barri, més enllà del que el nostre grup també defensava, que era fer-ne una nova a l’espai del carrer Encarnació.
Homenatge al President Lluís Companys
Altre cop vaig haver de parlar de rectificacions, i ja que als Comuns els agrada tant els titulars, en vaig proposar un: “menys rectificar i més governar”. Rectificar és de savis però quan és una constant, és que alguna cosa s’està fent malament, i el govern municipal ens hi té massa acostumats. Tot i així, algunes rectificacions són ben rebudes, ja que romandre en contra de segons quines actuacions, no s’entendria pas. A l’endemà del Plenari, feia 80 anys de l’assassinat del President Companys, l’únic president escollit democràticament a Europa que va ser afusellat en mans del feixisme. Per tant, “ens alegrem que l’Ajuntament de Barcelona hagi rectificat i hagi autoritzat que demà s’instal·li una llamborda 'Stolpersteine' en homenatge al president de la Generalitat, Lluís Companys, a la via pública, a la plaça Sant Jaume, després de 3 anys demanant-ho”.
Vaig acabar la resposta a l’informe amb dues breus frases del President Companys: “Catalans! A lluitar, a treballar i a resistir, perquè resistir és el triomf" i “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a guanyar”, afegint per acabar un “Tornarem a vèncer”.
INFORME SOBRE EL PLA ESPECIAL DE PROTECCIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC ARTÍSTIC DELS BARRIS TRADICIONALS DE LA VILA DE GRÀCIA
Aquest punt el va defensar el nostre Guillem Roma, que va recordar que “si estem en aquest punt és gràcies al veïns i veïnes de Gràcia que un cop més van donar un lliçó al govern i van impedir que les casetes del carrer de l’Encarnació fossin enderrocades i l’alzina bicentenària tallada” (no es va poder salvar de la tala, però el pi i el cedre centenaris del mateix jardí), elements que no estaven inclosos en aquest catàleg fins la present revisió (la darrera modificació del catàleg data de l’any 2000). Donada la gran pressió immobiliària que pateix Gràcia i Barcelona, “que fa que malauradament veiem perdre de tant en tant edificis amb potencial valor de patrimoni històric i cultural”. Vam votar favorablement ja que “qualsevol ampliació d’aquest Pla Especial és sempre una bona noticia”.
INFORME SOBRE EL PLA ESPECIAL URBANÍSTIC PER L’ESPAI QUIRÓ
La nostra consellera adscrita al barri de La Salut, recordava que l’any 2007, el vell edifici de la Clínica Quirón quedava en desús. El juliol de 2014 es va començar l’enderroc, que va acabar el gener de 2015. El veïnat de la Salut veia amb expectació i il·lusió com es guanyava un espai per equipaments en el barri, no obstant, indicava que “el trist de tot plegat és que d’això fa ja sis anys, i encara tenim un solar”.
En el mandat anterior, mentre es definia i negociava el PAD, van tenir lloc reunions amb el veïnat i consellers de diferents grups municipals per parlar del que s’hi faria. Finalment no hi va haver PAD, per incapacitat de consens i acords del govern de Gràcia en Comú amb la resta de grups municipals. Potser per això, potser per manca de lideratge, potser per poc interès en un projecte que van iniciar i havien treballat consistoris de colors polítics diferents,... va ser molt trist veure com el calendari de l’espai s’anava modificant, en cada Consell de barri de la Salut, a les preguntes del veïnat sobre l’espai Quiró, “sempre sortíem amb un calendari d’execució més dilatat que l’anterior. Talment com la faula d’Aquil·les i la tortuga, decepcionant”. Acabava la seva intervenció donant suport, ja que “s’adequa a la realitat topogràfica de l’entorn, i manté la titularitat pública i els usos acordats” i amb l’esperança “que Aquil·les pugui atrapar la tortuga aquesta vegada, i ho puguem veure”.
ERC, PER UNS ENTORNS ESCOLARS MÉS SEGURS
Com a proposició, la consellera Núria Pi va demanar una taula de treball, de manera immediata, amb la comunitat educativa de l’escola Rius i Taulet, i l’escola bressol Gràcia, així com altres agents implicats (veïnals, socials, comercials, mediambientals i representants de tots els grups polítics) per tal que esdevinguin les properes escoles a pacificar del districte dins el programa Protegim les escoles. La Núria, apuntava “les criatures, personal docent i d’administració i serveis de l’Escola Rius i Taulet i Escola Bressol Municipal Gràcia passen 7 hores i mitja al dia, en el punt més contaminat, en gasos i en partícules, del districte”, passa trànsit d’arreu, és una rodona i volen deixar de ser-ho! Per fer-nos una idea, només pel que fa a “les línies de bus que passen per davant de les escoles i la seva freqüència de pas en dia feiner i horari escolar, implica 1,96 bé 2 busos per minut, o el que és el mateix un bus cada 30 segons”. No és d’estranyar que moltes de les famílies d’aquestes escoles hi són com a segona, tercera o cinquena opció.
En el mandat anterior, quan van aparèixer busos elèctrics a Barcelona, aquest grup municipal va demanar que tots els busos que passen per Lesseps, els que voregen aquestes escoles per alguna de les seves façanes, es canviessin per elèctrics, cosa que el govern de Gràcia en Comú, amb Eloi Badia, al davant s’hi va negar.
El govern del districte, Comuns i Socialistes, ha considerat que era bo pacificar entorns escolars, per fer-los més segurs i saludables; i ho compartim, per això ja vam presentar un prec per avançar en les escoles que encara no tenien camins escolars, o el que ara li diem entorns escolars. I ens hi trobaran, però els veïns i veïnes han vist com les primeres actuacions eren dues escoles de trama Eixample, que tot i que també era necessari, no els suposa un repte com és aquest cas, tot i ser prioritari (seguint els seus propis criteris) ja que, per exemple, és aquest entorn el que suporta el nivell més alt de contaminació.
La proposició va ser aprovada amb els vots a favor d’ERC, JxCat i BxCanvi, i les abstencions de BComú, PSC i Cs.
ERC, PER LA RECUPERACIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL I HISTÒRIC DEL BARRi DEL COLL
El nostre prec el va presentar el conseller Guillem Roma, que junt amb el nostre company Miquel Colomé, el passat mes d’agost van ajudar al traslladat dels materials del Museu del Còmic i la Il·lustració de Barcelona des de Vallcarca fins a Terrassa. Realment és una llàstima el poc interès que ha mostrat l’ajuntament de Barcelona que ha fet que aquest material s’hagi hagut de traslladar fora dels límits de la ciutat.
Creiem que l’important vinculació del món dels còmics amb el Barri del Coll a través de la desapareguda Editorial Bruguera, entre d’altres, fa que seria de justícia que aquests materials no sortissin del barri del Coll. Per això proposàvem que l’ajuntament comprés l’edifici en desús de la desapareguda empresa de producció cinematogràfica d’animació Balet y Blay situada al passeig de la Mare de Déu del Coll, 40.
Aquest edifici podria ser un nou equipament cultural per el Barri del Coll on es podria acollir aquests material i fer-ne divulgació, però el Govern del Districte va rebutjar el prec al·legant la manca de pressupost, va quedar clar que no hi ha voluntat política i què, un cop més, hi ha barris de segona per l’actual govern.
ERC, PER UNES PLACES MÉS AMABLES I ACCESSIBLES
El nostre conseller Miquel Colomé, demanava a trvés d'una pregunta al Govern, quan estava prevista la reurbanització de l’espai de la plaça del Poble Gitano que correspon a l’àrea propera a la Residència Assistida per a Gent Gran de Gràcia, ja que el projecte executiu de reurbanització de la plaça del Poble Romaní es troba en exposició pública, pas previ a començar l’obra, però només afecta a una tercera part de l’espai respecte el que inicialment estava previst. Creiem que és necessari fer la totalitat de la plaça i més si és per respondre a demandes històriques com és millorar l’accessibilitat a la residència.
El conseller de Govern, Farriol, va respondre que no tenien previst continuar la reurbanització de la plaça, i que mai havia estat en el projecte, al nostre grup no ens consta així.
ERC, PER UN ESPAI PÚBLIC AMB PRIORITAT PEL VIANANT
Com a consellera portaveu, vaig presentar el seguiment de la proposició presentada i aprovada el passat 7 de juliol ja que en tres mesos havíem vist poques actuacions, per no dir inexistents, en aquest sentit. El gradual desconfinament de la ciutadania va posar de manifest l’alta ocupació de l’espai públic, per això vam presentar una sèrie de mesures per tal d’ampliar significativament l’espai disponible per al vianant i a introduir canvis reals en el model de convivència i distribució de l’espai públic del districte en favor de la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes.
El Conseller portaveu dels Comuns va comentar algunes petites intervencions però al·legava que des del passat ple no era prou temps, li vam recordar que 3 mesos i en temps d’emergència, hauria de ser suficient per començar a veure canvis, “estàvem i encara estem davant d’una oportunitat sense precedents – i que la ciutadania reclama – de redistribuir l’ocupació d’aquest espai en favor del vianant. Ara tenim una nova oportunitat, esperem ser convocats ben aviat a la Comissió de Mobilitat i Urbanisme i debatre totes aquestes mesures i d’altres que puguin sorgir”.
ERC, AMB EL COMERÇ DE PROXIMITAT
El Ple va finalitzar amb la lectura de la declaració institucional proposada pel nostre grup, on s’estableixen uns acords de compromís amb el comerç de proximitat de Gràcia, tot enfortint el paper de les associacions de comerciants al nostre districte i impulsant les dues plataformes digitals aparegudes al districte per reforçar i potenciar el comerç gracienc: A Gràcia ho trobes i Gràcia comerç.
Olga Hiraldo i Martí
Consellera portaveu d’Esquerra Republicana Gràcia