Notícia
Meritxell Serret. Catalunya a Europa
Debat "Catalunya a Europa". Ponent: Meritxell Serret i Aleu. (Delegada del Govern de la Generalitat de Catalunya, davant la Unió Europea), per videoconferència, des de Brussel·les.
Avui hem pogut gaudir de la experiència de Meritxell Serret, llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, postgrau en Direcció General per la Universitat Oberta de Catalunya, parla quatre idiomes: català, anglès, francès i castellà i va ser consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec del que va ser destituïda pel Govern d’ Espanya en aplicació d’una interpretació interessada de l’article 155 de la C.E., el dia 27 d'octubre de 2017, que ens ha parlat del paper que juga actualment Catalunya a Europa.
En primer lloc ens ha explicat com ens veuen a Europa en l'actual context de la crisi sanitària pel coronavirus, gran problema d’Europa junt el Brexit, indicant que hem de fer feina per ser-hi ja que Catalunya disposa d'un important motor socioeconòmic molt valorat. Catalunya no ha perdut les seves característiques tot i les pressions espanyoles per aïllar-la i això ha estat possible gràcies a la nostra credibilitat i la confiança que generem al representar a una societat responsable. Per això és important la visió que de nosaltres es mostri a Europa i cal que la nostra actitud sigui coherent, demostrant que volem governar bé i assumir responsabilitats. Per tot això ressalta que el que fem i el com ho fem, és important per guanyar la seva confiança. Ells estan al cas, doncs allí ens trobem i ens veuen, i és important que vegin que som un actor que vol assumir responsabilitats construint i no destruint, generant una imatge positiva, i és que allí ningú ha donat per bona l'actuació espanyola el dia del referèndum o amb la sentència, el que ha generat certa empatia de la seva opinió pública. Insisteix que s'ha d'anar explicant el que fem per aconseguir que respectin el nostre projecte.
En relació a la crisi sanitària que es pateix, reconeix que Europa ha reaccionat tard i amb un desconcert que ha mostrat la debilitat del projecte. Ha parlat de les ajudes als estats i que Espanya rebrà uns 140.000 milions d'euros per pal·liar-la. Ha indicat que el Govern d'Espanya encara no ha presentat un pla de com pensa gastar aquests recursos ni on els destinaran. La incertesa de com ho efectuarà pot provocar un seriós risc que això generi frustració.
També ens ha explicat quina ha estat la seva experiència en l'actual càrrec de Delegada del Govern, reconeixent que ha hagut de passar per un procés d'aprenentatge. La seva capacitat de continuar desenvolupant-se no l’ha paralitzat ni aïllat per l'exili que pateix obrint-se a noves perspectives.
Reconeix la duresa de la diplomàcia espanyola, sobretot en l'època que governava Mariano Rajoy, destacant la importància de no reaccionar negativament davant les provocacions i actuar professionalment i obrir ponts en positiu buscant la relació amb altres regions europees.
Ha destacat l'enorme treball dels empleats de la seva Delegació que li ha permès guanyar el respecte a la UE.
També ha donat resposta a algunes preguntes dels assistents a la ponència, indicant, per exemple que a Europa veuen la corrupció i mal ús dels recursos públics que es practica en el regne espanyol. Que es detecta un auge de l'extrema dreta en alguns països, així com de la xenofòbia i masclisme. Aquesta amenaça ha portat a flexibilitzar el cordó sanitari amb aquesta línia política a l'efecte de evitar el seu victimisme que podria facilitar la connexió amb determinades classes socials, preferint, en comptes d'excloure'ls, guanyar-los en el debat. També ha destacat, que per a ella, tot i que es pot aprendre de moltes nacions, la referència en la que mirar-se Catalunya podria ser Bèlgica. Ha destacat la solució al repte imposat per la crisis sanitària, la importància d'avançar com a societat cap a la justícia social per a finalitzar contestant que la actual UE és un club d'estats en què són ells i no les ciutats els que prenen les decisions, ara bé, en la construcció del projecte, les regions van tenint mes veu perquè són les que implementen les polítiques.
Avui hem pogut gaudir de la experiència de Meritxell Serret, llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona, postgrau en Direcció General per la Universitat Oberta de Catalunya, parla quatre idiomes: català, anglès, francès i castellà i va ser consellera d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, càrrec del que va ser destituïda pel Govern d’ Espanya en aplicació d’una interpretació interessada de l’article 155 de la C.E., el dia 27 d'octubre de 2017, que ens ha parlat del paper que juga actualment Catalunya a Europa.
En primer lloc ens ha explicat com ens veuen a Europa en l'actual context de la crisi sanitària pel coronavirus, gran problema d’Europa junt el Brexit, indicant que hem de fer feina per ser-hi ja que Catalunya disposa d'un important motor socioeconòmic molt valorat. Catalunya no ha perdut les seves característiques tot i les pressions espanyoles per aïllar-la i això ha estat possible gràcies a la nostra credibilitat i la confiança que generem al representar a una societat responsable. Per això és important la visió que de nosaltres es mostri a Europa i cal que la nostra actitud sigui coherent, demostrant que volem governar bé i assumir responsabilitats. Per tot això ressalta que el que fem i el com ho fem, és important per guanyar la seva confiança. Ells estan al cas, doncs allí ens trobem i ens veuen, i és important que vegin que som un actor que vol assumir responsabilitats construint i no destruint, generant una imatge positiva, i és que allí ningú ha donat per bona l'actuació espanyola el dia del referèndum o amb la sentència, el que ha generat certa empatia de la seva opinió pública. Insisteix que s'ha d'anar explicant el que fem per aconseguir que respectin el nostre projecte.
En relació a la crisi sanitària que es pateix, reconeix que Europa ha reaccionat tard i amb un desconcert que ha mostrat la debilitat del projecte. Ha parlat de les ajudes als estats i que Espanya rebrà uns 140.000 milions d'euros per pal·liar-la. Ha indicat que el Govern d'Espanya encara no ha presentat un pla de com pensa gastar aquests recursos ni on els destinaran. La incertesa de com ho efectuarà pot provocar un seriós risc que això generi frustració.
També ens ha explicat quina ha estat la seva experiència en l'actual càrrec de Delegada del Govern, reconeixent que ha hagut de passar per un procés d'aprenentatge. La seva capacitat de continuar desenvolupant-se no l’ha paralitzat ni aïllat per l'exili que pateix obrint-se a noves perspectives.
Reconeix la duresa de la diplomàcia espanyola, sobretot en l'època que governava Mariano Rajoy, destacant la importància de no reaccionar negativament davant les provocacions i actuar professionalment i obrir ponts en positiu buscant la relació amb altres regions europees.
Ha destacat l'enorme treball dels empleats de la seva Delegació que li ha permès guanyar el respecte a la UE.
També ha donat resposta a algunes preguntes dels assistents a la ponència, indicant, per exemple que a Europa veuen la corrupció i mal ús dels recursos públics que es practica en el regne espanyol. Que es detecta un auge de l'extrema dreta en alguns països, així com de la xenofòbia i masclisme. Aquesta amenaça ha portat a flexibilitzar el cordó sanitari amb aquesta línia política a l'efecte de evitar el seu victimisme que podria facilitar la connexió amb determinades classes socials, preferint, en comptes d'excloure'ls, guanyar-los en el debat. També ha destacat, que per a ella, tot i que es pot aprendre de moltes nacions, la referència en la que mirar-se Catalunya podria ser Bèlgica. Ha destacat la solució al repte imposat per la crisis sanitària, la importància d'avançar com a societat cap a la justícia social per a finalitzar contestant que la actual UE és un club d'estats en què són ells i no les ciutats els que prenen les decisions, ara bé, en la construcció del projecte, les regions van tenint mes veu perquè són les que implementen les polítiques.
