Notícia
Esquerra presenta una Declaració Institucional en memòria i reconeixement del PARE MANEL
ERC presenta al proper Plenari del Districte de Nou Barris una Declaració institucional en memòria i reconeixement de Manel Pousa
Manel Pousa, el Pare Manel, ens va deixar el proppassat 9 de setembre. És tracta d’una pèrdua molt sentida no només el seu cercle familiar, d’amics, coneguts, d’estrets col·laboradors, sinó que ha colpit la ciutadania en general i, molt particularment, la de Nou Barris.
El Pare Manel, graduat en Filosofia i en Teologia i ordenat sacerdot el 1975, inicià la seva implicació amb els més necessitats en l’àmbit de la reinserció de presos. Durant anys treballà en aquest àmbit, a la Model, a Badalona, en llars d’acollida,... el coneixement de la problemàtica de la delinqüència juvenil el va fer apropar-se cada cop més a les causes i a les accions de prevenció, al treball de carrer.
El 1976 arriba al barri Verdun, on comença a treballar amb els joves i on contacta amb la religiosa xavierana Luisa Alba, una de les persones que -en paraules seves- més va enriquir el seu compromís per l’anomenat Quart Món. Cap a 1987 comença a organitzar aquest treball de carrer amb joves voluntaris. Aquestes activitats cristal·litzen en l’Associació Grup Muntanyès creada el 1993. La feina s’estén a la col·laboració amb altres entitats que actuen als barris amb la mateixa filosofia, com ara les escoles del barri, l’Esplai Druida... i, per damunt de totes, el Futbol Sala Babar.
Des de 1996 la iniciativa a «Guanya’t el cel amb el Pare Manel» en col·laboració amb una bona colla d’amics del camp artístic contribueix a una popularització que obliga a plantejar noves fites i du a crear la Fundació Pare Manel el 2004. El treball, el compromís i la dedicació personal del pare Manel i de la xarxa de persones i entitats implicades ha permès bastir un equip de professionals i voluntaris que en aquests moments impulsen i dinamitzen fins a 14 projectes d’acció social comunitària.
Mes enllà de tot això, el llegat del Pare Manel és un llegat d’humanisme, de lliurament incondicional i desinteressat al necessitat; de confiança en l’ésser humà si rep ajut i acompanyament; de fe i tendresa per damunt de dogmes i allunyat de tot paternalisme. Com diuen des de la Fundació: «El cel del Manel Pousa és el cel dels carrers i places de Verdum- Roquetes, de les confidències a barres de bar, de somriures als passadissos de les presons, de crits de canalla als patis, de passejades silencioses per la platja, de bromes arreu...»
Per això ERC demana que el Ple de Districte de Nou Barris acordi
1. Expressar el sentiment de pèrdua d’aquest Consell de Districte i mostrar el nostre acompanyament en aquests moments a la seva família, a amics, a col·laboradors i, molt especialment, a tota la gent de la Fundació Pare Manel, de l’Associació Grup Muntanyès i del Futbol Sala Babar.
2. Expressar el nostre profund reconeixement per la tasca que el Pare Manel ha realitzat en els nostres barris de Verdum i Roquetes, amb la seguretat de que la Fundació Pare Manel i tots els que al llarg dels anys han col·laborat d’una manera o altra en els seus projectes, sabran continuar i enfortir el llegat inesborrable del Pare Manel i de la inoblidable Luisa Alba.
3. Elevar la sol·licitud al Govern de l’Ajuntament per a la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat a títol pòstum al Pare Manel.
4. Proposar una espai de treball amb la Fundació Pare Manel i altres entitats implicades o que hi desitgin participar, per tal de determinar el format i el moment de les accions institucionals i populars d’homenatge a la figura del Pare Manel a Nou Barris i estudiar la millor manera de reflectir en el nomenclàtor del Districte el reconeixement a la figura del Pare Manel i de la Luisa Alba i de la tasca conjunta per als infants i joves dels nostres barris.
5. Comprometre’s -en aquests moments de lògica incertesa- a mantenir el suport institucional i a col·laborar en el creixement i l’enfortiment dels projectes de la Fundació Pare Manel i de les entitats germanes al nostre Districte.
Manel Pousa, el Pare Manel, ens va deixar el proppassat 9 de setembre. És tracta d’una pèrdua molt sentida no només el seu cercle familiar, d’amics, coneguts, d’estrets col·laboradors, sinó que ha colpit la ciutadania en general i, molt particularment, la de Nou Barris.
El Pare Manel, graduat en Filosofia i en Teologia i ordenat sacerdot el 1975, inicià la seva implicació amb els més necessitats en l’àmbit de la reinserció de presos. Durant anys treballà en aquest àmbit, a la Model, a Badalona, en llars d’acollida,... el coneixement de la problemàtica de la delinqüència juvenil el va fer apropar-se cada cop més a les causes i a les accions de prevenció, al treball de carrer.
El 1976 arriba al barri Verdun, on comença a treballar amb els joves i on contacta amb la religiosa xavierana Luisa Alba, una de les persones que -en paraules seves- més va enriquir el seu compromís per l’anomenat Quart Món. Cap a 1987 comença a organitzar aquest treball de carrer amb joves voluntaris. Aquestes activitats cristal·litzen en l’Associació Grup Muntanyès creada el 1993. La feina s’estén a la col·laboració amb altres entitats que actuen als barris amb la mateixa filosofia, com ara les escoles del barri, l’Esplai Druida... i, per damunt de totes, el Futbol Sala Babar.
Des de 1996 la iniciativa a «Guanya’t el cel amb el Pare Manel» en col·laboració amb una bona colla d’amics del camp artístic contribueix a una popularització que obliga a plantejar noves fites i du a crear la Fundació Pare Manel el 2004. El treball, el compromís i la dedicació personal del pare Manel i de la xarxa de persones i entitats implicades ha permès bastir un equip de professionals i voluntaris que en aquests moments impulsen i dinamitzen fins a 14 projectes d’acció social comunitària.
Mes enllà de tot això, el llegat del Pare Manel és un llegat d’humanisme, de lliurament incondicional i desinteressat al necessitat; de confiança en l’ésser humà si rep ajut i acompanyament; de fe i tendresa per damunt de dogmes i allunyat de tot paternalisme. Com diuen des de la Fundació: «El cel del Manel Pousa és el cel dels carrers i places de Verdum- Roquetes, de les confidències a barres de bar, de somriures als passadissos de les presons, de crits de canalla als patis, de passejades silencioses per la platja, de bromes arreu...»
Per això ERC demana que el Ple de Districte de Nou Barris acordi
1. Expressar el sentiment de pèrdua d’aquest Consell de Districte i mostrar el nostre acompanyament en aquests moments a la seva família, a amics, a col·laboradors i, molt especialment, a tota la gent de la Fundació Pare Manel, de l’Associació Grup Muntanyès i del Futbol Sala Babar.
2. Expressar el nostre profund reconeixement per la tasca que el Pare Manel ha realitzat en els nostres barris de Verdum i Roquetes, amb la seguretat de que la Fundació Pare Manel i tots els que al llarg dels anys han col·laborat d’una manera o altra en els seus projectes, sabran continuar i enfortir el llegat inesborrable del Pare Manel i de la inoblidable Luisa Alba.
3. Elevar la sol·licitud al Govern de l’Ajuntament per a la concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat a títol pòstum al Pare Manel.
4. Proposar una espai de treball amb la Fundació Pare Manel i altres entitats implicades o que hi desitgin participar, per tal de determinar el format i el moment de les accions institucionals i populars d’homenatge a la figura del Pare Manel a Nou Barris i estudiar la millor manera de reflectir en el nomenclàtor del Districte el reconeixement a la figura del Pare Manel i de la Luisa Alba i de la tasca conjunta per als infants i joves dels nostres barris.
5. Comprometre’s -en aquests moments de lògica incertesa- a mantenir el suport institucional i a col·laborar en el creixement i l’enfortiment dels projectes de la Fundació Pare Manel i de les entitats germanes al nostre Districte.
