Les dones ciclistes consideren que els homes són més agressius anant en bicicleta i a més, adopten actituds condescendents o fan “mansplaining” (manera de parlar o de tractar d’un home a una dona d’una manera condescendent o paternalista, que la deslegitima) i també manifesten que han viscut assetjament viari o una situació d’assetjament verbal o físic sexual o de gènere anant en bici. Com a exemples d’aquest assetjament vial i sexual serien: Discrepàncies verbals (“vés-te’n a casa a fer el dinar al teu home”), assetjaments sexuals (xiulades, mirades lascives), Assetjaments de gènere i homòfobs (“perquè ets una dona si no et pegava”, “portes la faldilla molt curta”, ...).

Les principals dificultats que es troben com a dones ciclistes són la conflictivitat, l’agressivitat i l’assetjament del trànsit motoritzat, la contaminació i el no respecte i la criminalització de la bicicleta.

Això és, segons l’estudi  “DONES I PERSONES NO BINÀRIES EN BICI. ESTUDI DE MOBILITAT CICLISTA A BARCELONA DES D’UNA PERSPECTIVA FEMINISTA” realitzat pel Col·lectiu Punt 6 .

Com a conclusió positiva, l'estudi remarca el fet que anar en bicicleta és un element d’autodefensa feminista, ja que dóna llibertat i seguretat, sobretot, a la nit. Les dones se senten més segures quan tornen a casa en bicicleta que caminant.
Aquest estudi té com a objectiu la visibilitat i l'obtenció de  dades quantitatives i qualitatives sobre l’ús de la bicicleta. De forma molt abreujada, les dades més interessants que mostra són:

1. L’ús de la bicicleta a Barcelona és el 65,5 % homes i el 34,5% dones
2. El 15% de les participants són del Districte de Gràcia
3. El  44% tenen persones a càrrec seu
4. L’edat mitjana de les dones ciclistes és de 40 anys
5. Un 13% de les dones ciclistes formen part d’alguna entitat o col·lectiu ciclista
6. El 26% de les participants no són ciclistes; són dones que van a peu o utilitzen el transport públic
7. El 70% de les dones usuàries de la bicicleta la utilitzen per desplaçaments de feina i un 30% d’estudis
8. El 85% és de propietat i un 25% és de lloguer de Bicing
 
 
Aquest estudi està elaborat d’una banda, des d’una perspectiva de l’urbanisme feminista, que posa la vida quotidiana de les persones al centre, analitzant totes les activitats que realitzen les persones, més enllà de l’esfera productiva i visibilitat i valorant l’esfera domèstica i de cures per poder recollir dades sobre la doble i triple jornada de les dones, així com recollir informació sobre persones dependents a càrrec i com aquestes responsabilitats de cura influeixen l’ús de la bicicleta.

Per una altra banda, està elaborada des d’una perspectiva feminista que implica analitzar com la percepció de seguretat i diferents tipus d’assetjaments impacten en l’experiència de les dones.
 
Les raons  principals per les quals no utilitzen la bicicleta són perquè no tenen espai on guardar-la, realitzen desplaçaments de més de 5 km, no tenen bicicleta i tenen por de l’assetjament viari (per part de persones conductores d’altres vehicles)
 
Un 63% de les dones no usuàries la utilitzarien si: Hi haguera una millor infraestructura de carrils segregats i segurs, una reducció del trànsit de vehicles motoritzat, una millor infraestructura i segura d’aparcaments, millores en l’acompanyament a les ciclistes amb infants i millores a la xarxa de Bicing.
 
Aquest estudi finalitza amb una sèrie de recomanacions de millora on destaco els següents aspectes, una revisió de l’estratègia de la bicicleta de forma participativa amb una perspectiva de gènere interseccional, visibilitzar i donar suport a iniciatives feministes, millores per la iniciativa ciclista per a persones dependents, mesures per l’abordatge de l’assetjament viari i sexual, i incrementar la sensibilització i educació ciclista.

Carme Balboa i Mus
Secretaria de les dones i feminismes